Escissió al partit independentista de Tahiti / Polinèsia francesa

La ruptura es va consumar el 9 d'abril. En una roda de premsa el Tavini Huiraatira-Front d'Alliberament Polinesi va anunciar la destitució automàtica dels 15 dissidents que van marxar per crear el nou partit A fano tià ("mantinguem el rumb"). Aquests càrrecs electes dissidents "poden afirmar ser independentistes, però en relació amb els objectius del partit, ja no estem d'acord entre nosaltres. L'adhesió d'aquest país a la seva sobirania és un dret sagrat, inalienable, imprescriptible i universal, pertany a tothom, no pot ser limitada en el temps [...], ni pot estar condicionada a cap adhesió del país a la sobirania econòmica. Aquests són els fonaments de Tavini, des del moment que qüestionem aquests fonaments tot falla."

En el moment de la presentació del seu nou grup, els membres d'A fano tià van dir que "la independència ràpida no és el discurs que vam tenir el 2022 i el 2023". "L'objectiu d'A fano tià és liderar el programa que us va fer ser elegits el 2023" . Creat durant el cap de setmana llarg de Pasqua en consulta amb el president polinesi Moetai Brotherson, A fano tià es converteix en el tercer grup més gran de l'assemblea pel que fa al nombre de representants, amb 15 representants electes, Tavini Huiraatira resten amb 22 d'un total de 57. Aquests membres diuen que volen aclarir la línia política, que es considera massa allunyada del programa de 2023.  Els càrrecs electes asseguren que volen "proporcionar solucions que siguin iguals al que podem fer respecte a la població", amb prioritats molt concretes: habitatge, salut, cost de la vida.

Motius de l'escissió

Mentre que el líder històric del Tavini, Oscar Temaru (81 anys), i el president de l'Assemblea, Antony Géros, defensen una línia radical i un procés ràpid d'autodeterminació, el sector escindit s'alinea amb el president de la Polinèsia, Moetai Brotherson. Brotherson advoca per un enfocament més moderat i a llarg termini (10-15 anys), prioritzant la gestió de la pobresa sobre el debat immediat de la sobirania.  La crisi va esclatar després d'unes pèrdues significatives del Tavini en les eleccions locals franceses del 2026, especialment a la capital, Papeete. El grup més jove va qüestionar la línia política oficial després d'aquests revessos.

El nou grup parlamentari A Fano Tià està liderat pel diputat de 25 anys Tematai Le Gayic i 15 parlamentaris dissidents que s'han distanciat de la direcció històrica per donar suport a una via menys confrontativa amb l'Estat francès. Un punt de discòrdia específic ha estat l'explotació dels recursos minerals submarins. Temaru hi està a favor com a motor econòmic per a la independència, mentre que Brotherson i els dissidents s'hi oposen per motius ambientals, alineant-se més amb les tesis del govern francès. 

                                                          Els escindits d'A Fano tià

Read more »

El partit independentista Tavini Huiraatira aprova en el seu congrés el projecte de constitució com a república federal

El principal partit independentista tahitià Tavini Huiraatira va celebrar el seu congrés polític aquest dissabte 5 d'abril a Faa'a. El partit blau cel torna a posar els seus fonaments al centre de l'escenari. Entre els punts tractats: l'adhesió a la independència. Unes 500 persones, simpatitzants, activistes i dirigents del partit es van reunir al motu Ovini per a la presentació del nou model polític imaginat per Tavini.

Els executius del partit independentista han presentat la seva visió d'una Polinèsia independent. Aquell on els cinc arxipèlags de la Polinèsia francesa es transformarien en estats federats autònoms. Així, podrien, per exemple, ser competents per aprovar les seves pròpies lleis i tenir els seus propis tribunals. "De debò havíem de posar un rovell d'ou a la closca, i mai havíem tingut una "closca" concreta fins avui on posar el nostre argument polític. Avui ja està fet. L'argument en qualsevol cas, segons el qual no tindríem una base textual de partida, una referència, ja no s'afirma perquè avui tenim un avantprojecte de constitució", ha dit Richard Tuheiava - executiu de Tavini

Per tant, s'han posat les bases però llavors caldrà trobar un model econòmic sostenible. "El tema de les subvencions és un tema econòmic i financer, i estem treballant en un altre aspecte", especifica l'exsenador, executiu de l'independentisme. Per al cap de gabinet del president de l'assemblea Anthony Géros, el més important aquest dissabte ha estat presentar aquest projecte als simpatitzants.

Inspirat per altres països del Pacífic, com Vanuatu o Fiji, Tavini espera poder explotar plenament els recursos naturals del país. "La possibilitat de poder interactuar externament, discutir en igualtat amb els estats sobirans que ens envolten. Aquests estats són més petits que nosaltres però estan plens de riquesa com nosaltres i tenen la possibilitat d'explotar els seus recursos" segons Antony Geros - president de l'Assemblea Polinèsia.

Per part dels simpatitzants, molt nombrosos a aquest congrés anual, la idea és més aviat acceptada, el projecte validat... "No cal que demanem a França la independència. Tenim riquesa al nostre país però el problema d'avui: és França qui la té", estima Mahinui Temarii.

Amb tot, el document presentat servirà de base de treball per al partit. Sempre es pot reelaborar. Un altre punt definit a l'esborrany de Constitució i estimat per Tavini: el tahitià com a llengua oficial i la nacionalitat maohi. S'atorgaria als residents permanents, per naixement, matrimoni o naturalització.

"És una barreja en algun lloc de la Constitució dels Estats Units i la Cinquena República en tot cas és una base útil per al treball, ara circularà entre els membres i el tomite per obtenir l'opinió dels arxipèlags", afirmà Moetai Brotherson, president de la Polinèsia Francesa. Tematai Legayic, membre de l'Assemblea de Polinèsia, creu que la implementació d'un projecte d'aquest tipus corre el risc de ser complexa però allà, una vegada més, el més important és haver posat les bases. "Estats federats amb assemblees, governs, tribunals de justícia, per arxipèlag: no sé si un arxipèlag com les Illes Australs amb 5.000 habitants necessita tantes grillons administratives. Una vegada més, és bo que el partit hagi proposat un avantprojecte perquè ens permet torturar-lo, millorar-lo, alguna cosa ens permet", segons Tematai Legayic que també ha formalitzat la seva candidatura per la comuna de Papeete a les properes eleccions municipals. L'anunci l'ha fet Oscar Temaru a la inauguració del congrés. Un altre anunci, però aquesta vegada no oficial: la candidatura d'Émile Vernaudon per Mahina.

Amb 81 anys, l'home anomenat "el xèrif" va ser proposat pel comitè local del cel blau com a cap de llista de Tavini per a les properes eleccions municipals. Personatge polític, va ser el Tavana de Mahina del 1977 al 2009, també va ser objecte de diverses condemnes per malversació de fons públics.

Read more »

La segona volta de les eleccions estatals franceses deixa 7 diputats de formacions nacionalistes corses, polinèsia, bretona, kanak i basca

Per primera vegada un diputat nacionalista basc al parlament francès. Peio Dufau, del moviment abertzale EH Bai i candidat de l'NFP escollit després d'haver obtingut el 36,28%; "S'han posat moltes esperances en mi, ara ens haurem de posar mans a la feina". A la Bretanya victòria espectacular del nacionalisme bretó: el centrista Paul Molac aconsegueix un escó a Morbihan amb el 65% dels sufragis. A la darrera legislatura  ha promogut legislació a favor de les llengües minoritzades.

Sort diversa pels candidats corsos. Dels 3 actuals diputats només dos mantenen l'escó. M. Castellani del centrista Femu a Corsica amb el 64 % i P.A. Colombani del Partitu di a Nazione Corsa amb el 59 %. Ambdós s'enfrontaven a segona volta amb el RN. El tercer, de Femu a Corsica, arriba al 45 % però és derrotat pel candidat de la dreta francesa. 

A Polinèsia el Tavini tenia els 3 escons aconseguits en coalició amb Nupes (esquerra francesa) el 2022 però en perd 2. Un, circumscipció 1, ja el va perdre a la primera volta i ara en perd el de la segona circumscripció a favor de Nicole Sanquer d'A Her, partit de dreta extrema polinèsia (diferent del RN) autonomista escindit dels autonomistes de centre Tapura. Sanquer obté el 55,88 % front el 44 % del candidat de l'esquerra independentista. A la circumscripció 3 el Tavini manté l'escó per una diferència de 600 vots amb el 50,87 % front la candidata de dreta francesa.

A Kanaky hi ha dues circumscripcions. Les dues éren en mans dels lleialistes (pro francesos). Amb el 52% el candidat lleialista Metzdorf aconsegueix l'escó a la circumscripció Kanaky 1 on hi viuen gran part dels colons francesos que han substituït la població autòctona kanak però lla notícia històrica és per Emmanuel Tjibaou, candidat nacionalista kanak del front d'alliberament nacional FLNKS,  escollit diputat a la segona circumscripció de Kanaky. Fins ara, sempre, havia ocupat l'escó un lleialista francès antiindependentista. Fill de Jean-Marie Tjibaou, líder independentista del FLNKS  assassinat el 4 de maig 1989, es converteix en el primer independentista a seure al parlament estatal, 42 anys després de Rock Pidjot únic diputat independentista entre 1967 i 1986 (tot i que fins 1977 no adoptà les tesis independentistes del propi Tjibaou i el 1981 es va aliar al partit socialista francès). En global les eleccions estatals de 2024 deixen com a balanç una victòria del nacionalisme kanak, amb 83.021 vots i el 53,21 % front els colonialistes francesos que obtenen 72.978 sufragis i un 46.78%.

Guaiana

A les dues circumscripcions de la Guaiana vencen el MDES amb 14.302 vots (76,11 % a segona volta) i 12.895 (62,78 % a la primera volta) a la 1 i l'esquerra francesa a la 2. El 2022 el MDES també va aconseguir l'escó a la però amb 9.038 a 2ª volta i 2.601 a la primera a la circumscipció 1 i els centristes francesos a la 2. El Mouvement de décolonisation et d'émancipation sociale (MDES) d'extrema esquerra lluita per la independència des de 1991 i el 2022 va obtenir el primer escó estatal.

Martinica

Finalment Martinica compta amb 4 circumscripcions. El 2022 se les van repartir Bâtir le Pays Martinique (BPM), 2 Péyi-A (independentista però aliada de l'esquerra francesa a l'illa) i el Parti Progressiste Martiniquais. Enguany els escons han estat per l'esquerra en els 4 casos (3 com a Péyi-A, 1 pel PPM). 

Els nacionalistes de Bâtir le Pays Martinique (BPM) i MIM han obtingut 3.106 vots (13,4 %) a primera volta i 4.081 (18,03 %) a la segona a la 1 i a la 3 l'independentista Palima 2.617 (14,72%) que el 2022 havia aconseguit 2.288 vots (3,7 %). El MIM presentava un candidat a la circumscripció 4 que recull 1.294 vots (5,34 %).

Bâtir le Pays Martinique (BPM) va ser fundat el 1998 com a partit ex marxista autonomista que, des de 2019, defensa la independència. És una escissió del  Parti Communiste Martiniquais de 1957. Col·labora amb Gran Sanblé Pou Matinik impulsada per l'històric Mouvement Indépendantiste Martiniquais (1978) d'Alfred Marie-Jeanne i PALIMA. El Parti pour la libération de la Martinique (PALIMA), de 1999, és també d'extrema esquerra independentista.

Finalment Péyi-A, escindit el 2019 del MIM, PALIMA i Mouvement des démocrates et écologistes pour une Martinique souveraine (MODEMAS), formalment independentista dona ple suport a l'esquerra francesa, ja sigui Nupes el 2022 o NFP enguany.  Péyi-A ja havia obtingut 2 escons el 2022 amb 28.000 vots i enguany els augmenta a 3 amb 58.300 dins el NFP. El Parti Progressiste Martiniquais, escindit el 1958 del PCF, nacionalista anticolonial, és dins de l'òrbita de l'esquerra francesa (Nupes/NPF).

Conclusió

En resum els 9 escons per a formacions nacionalistes de 2022 : 3 corsos, 3 polinesis, 1 de Martinica, 1 de Guiaiana i 1 bretó passen a ser ara set: 2 corsos, 1 polinèsia, 1 bretó, 1 kanak, 1 de Guaiana i a 1 basc. A més dels 2 nacionalistes autonomistes polinesis de dreta (Tapura) i dreta extrema (A Her) escollits i els 4 autonomistes de Martinica (Péyi-A i PPM).

Read more »

Polinèsia Francesa: el Front d'Alliberament de la Polinèsia, independentista, guanya les eleccions territorials per majoria absoluta (38 sobre 57 escons)

Aquesta victòria, en la segona volta celebrada ahir 30 d'abril, els situa en una bona posició per negociar un procés de descolonització. Tavini Huira'atira d'Oscar Temaru i Moetai Brotherson amb un 44,2% dels vots, van guanyar les eleccions territorials d'aquest diumenge 30 d'abril. Els independentistes obtenen així 38 dels 57 escons de l'assemblea territorial i podran liderar la Polinèsia durant els propers cinc anys.

La llista independentista Tavini Huira'atira-Front d'Alliberament de la Polinèsia va guanyar amb un 44,2% dels vots contra la del president sortint per compondre la nova Assemblea de la Comunitat d'Ultramar. Aquesta victòria els situa en una bona posició per negociar un procés de descolonització. Per primera vegada en la seva història, els separatistes polinesis tindran una majoria estable per governar el seu país. 

La llista encapçalada per Oscar Temaru, expresident de la Polinèsia Francesa, va quedar primera a la segona volta de les eleccions territorials -com ja va passar a la primera, el 16 d'abril-. Segons els resultats provisionals, l'independentisme va reunir el 44,2% dels vots, davant el 38,5% de la llista del president sortint Edouard Fritch i el 17,1% de la de l'exvicepresident autonomista Nuihau Laurey. Més de 200.000 electors inscrits han estat convocats a les urnes aquest diumenge, fins a les 20 h segons municipis (8 h a París), per tal d'elegir els seus representants durant cinc anys.

Read more »

Els independentistes polinesis guanyen les eleccions a la primera volta

Els candidats independentistes ma'ohi han obtingut la majoria dels vots a la primera volta de les eleccions a l'Assemblea de la Polinèsia Francesa, el diumenge 16 d'abril. Cal esperar la segona volta, el 30/04, per conèixer el repartiment dels escons i si aquest notable avanç assegurarà als partits independentistes la majoria en escons i el control de l'executiu, fins ara exercit pels autonomistes. Aquests darrers estan desacreditats per dècades de col·laboració amb la potència colonial francesa i de gestió per part dels seus aliats locals, notables més preocupats pels seus propis interessos que pel progrés de la població.

El partit nacionalista independentista Tavini Huiraatira liderat pel veterà Oscar Temaru ha guanyat la primera volta de les eleccions a l’Assemblea de la Polinèsia Francesa, celebrades diumenge, amb el 34,93% dels vots davant l’autonomista Tapura Huiraatira d’Edouard Fritch–al govern– que ha obtingut el 30,46% dels suports, informaven ahir els mitjans francesos. El tercer lloc ha estat per a la formació de dretes A here ia Porinetia de Nuihau Laurey, autonomista, que ha aconseguit el 14,54% dels vots.
Després de l'elecció el juny de 2022 de tres diputats independentistes, per primera vegada, per als tres escons de la Polinèsia Francesa a l'assemblea "nacional" francesa, aquest nou avenç pot no traduir-se en una majoria independentista absoluta a l'assemblea de la Polinèsia " francesa", a causa del sistema electoral, si el partit autonomista sortint aconsegueix tancar suficients acords electorals amb un altre partit autonomista que va quedar tercer a la general.

Read more »

Segona volta de les estatals franceses: els nacionalistes corsos i bretons s'imposen

Els 4 diputats sortints van ser reelegits ahir a les estatals franceses on Macron va ser derrotat i va perdre la majoria absolta. Ara cada escó serà decisiu davant la polarització entre dreta (LR, RN) i l'aliança scialista-comunista (Nupes). Els nacionalistes corsos comptaran amb representació pròpia amb Jean-Felix Acquaviva i Michel Castellani (ambdós de Femu a Corsica), i Paul-André Colombani (Partitu di a Nazione Corsa). També va vèncer a la segona volta el nacionalista bretó Paul Molac fins ara proper a Macron i comptant amb el suport de la Unió Democràtica Bretona. Fora de l'hexàgon l'independentista polinesi Tematai Le Gayic, 21 anys, guanya l'escó i serà el més jove de l'hemicicle francès.

Read more »