Berta Càceres, representant durant més de vint anys del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (Copinh), fou assassinada la matinada d’aquest dijous 3 de febrer mentre dormia a casa a La Esperanza, Intibucá, a uns 188 km de Tegucigalpa, per homes armats “desconeguts”. Càceres formava part de la nació lenca, un grup proper a l'ètnia maia, integrat per 300.000 persones però la llengua del qual és avui extinta.
Berta Càceres, ha estat una de les lluitadores socials més importants d’Amèrica Llatina en defensa de la justícia social i del medi ambient, contra els megaprojectes miners, hidroelèctrics, i defensora dels drets del moviment camperol i indígena hondureny. Berta, al costat d’altres dones, va lluitar per la salut, per la terra i en contra del patriarcat i la violència. Es va oposar al cop d’Estat del 28 de juny de 2009 i va ser ferma en el rebuig a la instal·lació de bases militars nord-americanes al territori Lenca.
A l’abril de 2015 Berta Càceres va rebre el premi mediambiental Goldman, un dels més prestigiosos del món en temes ambientals, atorgat per la seva col·laboració en la defensa del territori Lenca amenaçat per les conseqüències nefastes i la violència en la construcció del Projecte Hidroelèctric Agua Zarca, de la transnacional xinesa Sinohydro i l’empresa hondurenya Desenvolupament Energètic Societat Anònima (DESA). El poble Lenca portava anys denunciant la vulneració del dret a l’aigua com a font de vida i de cultura enfront a les intimidacions de les empreses, paramilitars i govern.
Berta Càceres era mare de quatre filles i tenia mesures cautelars de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) motiu pel qual havia de gaudir de protecció especial per part del govern hondureny.
Càceres va denunciar en repetides ocasions haver rebut amenaces de mort en el context de violència generalitzat: 111 activistes ambientalistes assassinats a Hondures entre el 2002 i el 2014 segons l’informe “Quants més?” elaborat el 2014 per l’ONG anglesa Global Witness. Això fa d’Hondures el país amb l’índex més alt de violència dels 17 països analitzats i demostra l’arquitectura de la violència i impunitat de la megamineria, el negoci hidroelèctric, entre d’altres, a favor de capital privat i dels govern còmplices. Segons l’ONG hondurenya ACI-PARTICIPA (Associació per a la participació ciutadana a Hondures), més del 90% dels assassinats i abusos dels drets humans dels defensors a Hondures segueixen sense resoldre.
Berta Càceres, ha estat una de les lluitadores socials més importants d’Amèrica Llatina en defensa de la justícia social i del medi ambient, contra els megaprojectes miners, hidroelèctrics, i defensora dels drets del moviment camperol i indígena hondureny. Berta, al costat d’altres dones, va lluitar per la salut, per la terra i en contra del patriarcat i la violència. Es va oposar al cop d’Estat del 28 de juny de 2009 i va ser ferma en el rebuig a la instal·lació de bases militars nord-americanes al territori Lenca.
A l’abril de 2015 Berta Càceres va rebre el premi mediambiental Goldman, un dels més prestigiosos del món en temes ambientals, atorgat per la seva col·laboració en la defensa del territori Lenca amenaçat per les conseqüències nefastes i la violència en la construcció del Projecte Hidroelèctric Agua Zarca, de la transnacional xinesa Sinohydro i l’empresa hondurenya Desenvolupament Energètic Societat Anònima (DESA). El poble Lenca portava anys denunciant la vulneració del dret a l’aigua com a font de vida i de cultura enfront a les intimidacions de les empreses, paramilitars i govern.
Berta Càceres era mare de quatre filles i tenia mesures cautelars de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) motiu pel qual havia de gaudir de protecció especial per part del govern hondureny.
Càceres va denunciar en repetides ocasions haver rebut amenaces de mort en el context de violència generalitzat: 111 activistes ambientalistes assassinats a Hondures entre el 2002 i el 2014 segons l’informe “Quants més?” elaborat el 2014 per l’ONG anglesa Global Witness. Això fa d’Hondures el país amb l’índex més alt de violència dels 17 països analitzats i demostra l’arquitectura de la violència i impunitat de la megamineria, el negoci hidroelèctric, entre d’altres, a favor de capital privat i dels govern còmplices. Segons l’ONG hondurenya ACI-PARTICIPA (Associació per a la participació ciutadana a Hondures), més del 90% dels assassinats i abusos dels drets humans dels defensors a Hondures segueixen sense resoldre.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada