Marxes republicanes a Irlanda del Nord pel centenari de l'alçament de Pàsqua

Desenes d'actes van commemorar dilluns el centenari de l'alçament de Pàsqua de 1916. A Irlanda del Nord es van fer visibles els grups dissidents al Sinn Féin qui va protagonitzar la majoria d'actes. Així, per exemple a Lurgan es va manifestar unes 40 persones el Republican Sinn Féin, amb la presència d'encaputxats; a Coalisland l'IRPWA, vinculada al 32 County Sovereignty Movement, va aplegar mig centenars de republicans entre ells uns 50 encaputxats, i a Ardoyne, Belfast el Republican Network for Unity unes 40 persones més.

Marxa del RSF a Lurgan, comtat d'Armagh

                                                   RNU a Ardyone, Belfast

Marxa a Coalisland impulsada per l'IRPWA

Unes 150 persones segons la premsa britànica i 500 segons els organitzadors van participar a la marxa a Derry per commemorar l'alçament de Pàsqua de 1916. Convocades pel 32 County Sovereignty Movement, la concentració va començar al cementiri de la localitat el 28 de març. La policia va vigilar la concentració rebent llançament de pedres i d'una bomba artesanal. L'aparició d'emmascarats va ser denunciada pels unionistes i la policia britànica ha anunciat que investigarà la seva presència.

Marxa a Derry

Hores abans, a Lurgan, la policia va rebre un avís de que s'havia calat foc a un vehicle a dos quarts de cinc de la matinada. En arribar a la zona, feu del Republican Sinn Féin i l'IRA de la Continuitat, van ser rebuts amb bombes artesanals de manera que dos agents van quedar ferits. Dos dels atacants, menors d'edat, foren detinguts. A Newry i Antrim ho van haver actes similars amb un agent ferit.

El Sinn Féin va aplegar a Belfast una gran marxa que va transcórrer per Falls Road recordant, també, el centenari de l'alçament. Gerry Adams va fer un discurs reclamant el final de la divisió entre les comunitats pro britànica i pro irlandesa a Irlanda del Nord. La marxa va aplegar milers de persones i el públic, també format per milers d'irlandesos, va ser el més nombrós dels darrers anys. Adams va reconèixer que encara calia fer molt per assolir la voluntat dels màrtirs de 1916 però que "Una Irlanda unida significa la unitat de la gent d'aquesta illa, incloent-hi aquells que es veuen a si mateixos com a britànics".