Rising Voices / Hótȟaŋiŋpi és un document excepcional de la lluita d’una llengua per sobreviure. Coneguda col·loquialment com a sioux, el lakota és una de les llengües que, conformen el subgrup del mateix nom amb el nakota i el dakota dins la família siouana. Tenen 27.000 parlants als Estats Units i prop de 6.500 al Canadà. La població total de sioux és d’unes 200.000 persones. Al Canadà tenen vuit reserves i als Estats Units just el doble més una reserva natural on hi poden viure.
The Language Conservancy ha impulsat aquest documental per mostrar els esforços de la comunitat lakota en reactivtar la seva llengua materna. La meitat dels locutors de lakota, uns 6.000, supera els setanta anys fet que posa en alt risc la seva transmissió immediata. El motiu d’aquesta minorització lingüística no és l’atzar ni la deixadessa. Al contrari: és un miracle que encara avui hom parli lakota. La mainada va ser separada de les seves famílies i tancada en hospicis on eren “civilitzats”. El govern nord-americà va dur a terme una política clarament racista i d’odi a l’estranger, és a dir xenòfoba. De fet era d’odi a l’indígena. Se’ls va tallar els cabells, vexar quan parlaven un sol mot en lakota i instruir per transformar-los en blancs amb pell roja. El resultat va ser que diverses generacions entre 1870 i 1960 van ser amputades de la seva identitat. El documental recull testimonis vius de com se’ls vexava si parlaven sioux als hospicis.
La part positiva es veure com ara floreixen les escoles d’immersió en lakota. A la reserva de Pine Ridge o a la d’Standing Rock, on hi ha la Lakȟól’iyapi Wahóȟpi Lakota Language Immersion School. A Rising Voices / Hótȟaŋiŋpi hi apareixen algunes de les seves alumnes: joves mares amb els seus fills que aprenen la llengua i l’empren a casa. Hi ha iniciatives menys ambicioses però del tot esperançadores com l'escola Wakanyeja Tiokihe Oti, de la reserva de Rosebood, que va iniciar el 2.014 un pla per introduir la llengua entre l'alumnat. Que aquest programa tingui llista d’espera és una senyal més de que el lakota té futur, o el seu poble vol que el tingui.
Veure l'anunci del documental
Plana web del documental
The Language Conservancy
The Language Conservancy ha impulsat aquest documental per mostrar els esforços de la comunitat lakota en reactivtar la seva llengua materna. La meitat dels locutors de lakota, uns 6.000, supera els setanta anys fet que posa en alt risc la seva transmissió immediata. El motiu d’aquesta minorització lingüística no és l’atzar ni la deixadessa. Al contrari: és un miracle que encara avui hom parli lakota. La mainada va ser separada de les seves famílies i tancada en hospicis on eren “civilitzats”. El govern nord-americà va dur a terme una política clarament racista i d’odi a l’estranger, és a dir xenòfoba. De fet era d’odi a l’indígena. Se’ls va tallar els cabells, vexar quan parlaven un sol mot en lakota i instruir per transformar-los en blancs amb pell roja. El resultat va ser que diverses generacions entre 1870 i 1960 van ser amputades de la seva identitat. El documental recull testimonis vius de com se’ls vexava si parlaven sioux als hospicis.
La part positiva es veure com ara floreixen les escoles d’immersió en lakota. A la reserva de Pine Ridge o a la d’Standing Rock, on hi ha la Lakȟól’iyapi Wahóȟpi Lakota Language Immersion School. A Rising Voices / Hótȟaŋiŋpi hi apareixen algunes de les seves alumnes: joves mares amb els seus fills que aprenen la llengua i l’empren a casa. Hi ha iniciatives menys ambicioses però del tot esperançadores com l'escola Wakanyeja Tiokihe Oti, de la reserva de Rosebood, que va iniciar el 2.014 un pla per introduir la llengua entre l'alumnat. Que aquest programa tingui llista d’espera és una senyal més de que el lakota té futur, o el seu poble vol que el tingui.
Veure l'anunci del documental
Plana web del documental
The Language Conservancy
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada