Un sector dels presos d'ETA (Euskadi Ta Askatasuna) que ha abandonat la disciplina que regeix el col·lectiu s'ha manifestat en una carta pública en què es mostra molt crític amb la consecució de l'objectiu d'independència, carregant contra aquells partits -pressumiblement separatistes bascos- que s'han incorporat al “sistema opressiu espanyol”. Així mateix, criden a la creació “un nou moviment d'alliberament” que prengui les regnes de la reivindicació que va assumir l'organització político-militar estava en actiu.
La carta ha estat publicada a la revista Kalaputxi i està signada des de Zaballa, en referència al centre penitenciari on diversos presos d'ETA compleixen condemna. L'escrit està redactat en primera persona del plural, amb al·lusions a la seva situació a la presó, encara que no recull la signatura específica de cap. Això sí, està acompanyada d'un símbol en què s'exigeix “amnistia”. En aquesta carta agraeixen haver deixat enrere els temps de “dispersió” i que tots es trobin ja complint ja les seves condemnes a presons de “Euskal Herria”, excepte els que encara són a França. Immediatament manifesten el seu paper díscol i al marge de l'EPPK -el col·lectiu dels presos d'ETA-, destacant de si mateixos que “no hem acceptat la via de la legalitat penitenciària” i que encara tenen “un paper o rol per exercir”.
En aquest sentit, destaquen que la seva estada a la presó “ha d'estar lligada a la lluita d'alliberament del nostre poble” i que la “lluita” per l'”alliberament” d'”Euskal Herria” encara “no s'ha acabat”: “Han passat més de tretze anys des del final del cicle polític caracteritzat per la lluita armada i és evident que les coses no han millorat”. Els presos d'ETA lamenten que des d'aquestes esferes polítiques es parli de “convivència, normalització i pau” i denuncien que la “repressió” segueix sent la tònica general: “I aquí continuen [aquests partits], simulant o anat”.
Els presos dissidents fan una crida per fer front a una “opressió” que “no se'ns pot evitar” i que “és estructural”. En aquest sentit, reivindiquen que la “derrota militar”, en referència a la desarticulació dels seus comandos i de tota la seva estructura en mans de les Forces de Seguretat, “no ens porti al fracàs polític”. Per això denuncien que les esferes polítiques afins als objectius que sempre ha defensat ETA -la creació d'un Estat abertzale a la regió definida com a Euskal Herria- hagin “renunciat a la causa” per incorporar-se “per complet al sistema polític opressor espanyol, volent trobar-hi un mitjà d'alliberament que no existeix”.
Ssostenen la necessitat de crear una nova iniciativa per abanderar les propostes polítiques: “Ens toca encertar en la gestació d'un nou moviment d'alliberament. Creiem que és necessari un poble que prengui consciència de la situació en què es troba, i a qui li és indispensable que la tingui”. Els presos de Zaballa signants es defineixen a si mateixos com “una brasa incandescent sense apagar” i manifesten que “nosaltres no tenim fórmules màgiques; caldrà continuar lluitant”, oferint-se a si mateixos com la “connexió entre el cicle de lluita anterior i l'actual”. “considerem important destacar la continuïtat de la lluita”.
'Des de la presó', carta íntegra en català de presos polítics bascos
Espetxetik / Des de la presó
En primer lloc, volem agrair a la revista Kalaputxi que la nostra opinió, si més no part del nostre punt de vista, flueixi per les seves pàgines. Ara que estem a presons del País Basc (no a totes, segueixen estant del costat francès), no podem negar que vivim més còmodament, sense el pes de la dispersió i la distància; Sembla que hem deixat enrere les inquietuds que provoquen els llargs viatges de familiars i amics. Doncs bé, per als qui no hem acceptat el camí de la legalitat penitenciària i per tant pensem que els presos encara tenim un rol o paper per exercir, la presó continua sent presó; amb altres funcionaris penitenciaris, amb altres institucions penitenciàries, però amb el mateix càstig i crueltat eterna. Per això la data d'alliberament continua sent la mateixa que ens van assenyalar a l'inici de l'empresonament. Això és així perquè creiem que el nostre empresonament, el nostre captiveri, està i ha d'estar vinculat a la lluita per l'alliberament del nostre poble. Per tant, com creiem que la lluita per l'alliberament del País Basc encara no s'ha acabat, encara ens queda un paper per exercir: mantenir la legitimitat de la lluita política que ens va portar a la presó, sense negar ni condemnar el dret d'un poble per resistir l'opressió. És a dir, ni inclinar-se ni penedir-se'n. Bàsicament, una coherència política guia l'actitud de la majoria dels presos que no han entrat a la legalitat de la presó.
Dit tot això, ens adonem que el nostre país i la seva lluita d'alliberament no són els mateixos que ens van empresonar; i per tant no podem treballar a cegues des de la perspectiva de temps anteriors. Per tant, en aquesta època política caracteritzada per la deriva i la incertesa, en quina fase o moment hi ha la lluita per l'alliberament del País Basc? Han passat més de tretze anys des del final del cicle polític caracteritzat per la lluita armada i és obvi que les coses no han millorat, perquè l'opressor segueix més opressor que mai i l'oprimit és més oprimit que mai. Però sembla que algunes persones no volen ser-ne conscients, perquè estem parlant tot el temps de convivència, normalització i pau. Veient les seves paraules, sembla que vivim en una situació veritablement democràtica on la repressió, presentada com una qüestió del passat, és només una tendència desitjable d'uns quants sectors reaccionaris. I hi són, fingint o embellint la realitat, suavitzant i desdibuixant la crua relació entre l'opressor i l'oprimit. Sent així, la convivència sembla un problema que pateix el País Basc, i no només això; per tant, no hi ha raó per lluitar; almenys no hi ha raó per a una lluita alliberadora o revolucionària; ni ara ni en el passat (tenim com a prova el document de negativa d'aquella tardor del 2021). L'opressió, però, és una realitat que se'ns revela cada dia, que no es pot evitar i per això, precisament perquè no es pot tapar, perquè és estructural, intentar suavitzar-la, desdibuixar-la o normalitzar-la aprofundeix la pròpia opressió, destruint la consciència dels oprimits.
Ha passat també força temps des que es fes la següent crítica al Moviment d'Alliberament Nacional Basc: que la derrota militar no ens ha de portar a la derrota política. Un cop més, va ser una reflexió que va cobrar força, rellevància, cap al final de la fase de batalla anterior; sent temps de gran repressió i desesperació, l'efectivitat de l'estratègia politicoarmada va quedar en dubte. Això no obstant, es pot dir que aquest període de gran debilitat no va conduir al fracàs polític. Tot i això, el posterior retrocés, fins i tot ideològic, definit com un canvi d'estratègia, ha portat al fracàs polític del que alguna vegada es va conèixer com a ENAM. En certa manera, ha renunciat a la causa i s'ha integrat completament a l'opressiu sistema polític espanyol; tractant de trobar un camí cap a l'alliberament que no existeix allà. Recordant la frase d'un famós dirigent de l'ENAM, calia capgirar el transatlàntic; però sembla que més que girar han enfonsat el transatlàntic, i amb ell tot un moviment. I aquí és on som ara, en aquest punt; buscant una nova estrella en una nit més fosca que mai. Presos llançats a les presons (els que no van entrar per canals oficials, però també els que van entrar), la repressió és més estricta que mai i més violenta que mai…
Aquest petit País Basc sembla tenir un futur ombrívol. Se sol dir que la intensitat o els impulsos de les lluites d'alliberament són cíclics, i que el context global juga un paper important fins i tot en aquests polsos contra l'opressió que es donen a diferents racons del món. A nosaltres ens passarà el mateix, que estem en una fase de baixada i que, en algun moment to, ens arribarà la fase de pujada; però també és clar que si no posem avui unes bases sòlides, quan arribi la fase ascendent no pujarà res al País Basc, no es crearà cap nou incendi. Afortunadament, si encara hi ha una cultura política resistent i inconformista en aquest país oprimit, no tota s'ha enfonsat amb el transatlàntic. Ara bé, a partir d´aquesta poca consciència del poble oprimit, ens toca a nosaltres inventar la creació d´un nou moviment d'alliberament; deixant de banda tot esquerranisme, dogmatisme i infantilisme i deixant clar que no busquem un poble per a una teoria, sinó una forma renovada de centralitzar l'alliberament social i nacional del conjunt del País Basc (recordant Telesforo Monzón). Així, juntament amb l'alliberament complet de la resta dels pobles oprimits del món, es fa realitat la consigna de pobles lliures a pobles lliures.
Voldríem acabar aquesta carta amb un missatge amarg o apassionat, d'aquells que s'entreguen per delectar les orelles dels qui els escolten. Però no ho farem perquè creiem que en aquest moment el nostre poble oprimit no necessita il·lusions falses. D'altra banda, pensem que cal un poble que sigui conscient de la situació que viu, perquè és fonamental que tingui aquesta consciència. En aquest sentit, les condicions que viu actualment el País Basc auguren en general un futur polític dubtós, i cal destacar el retard ideològic i de consciència que s'ha produït. I ara què? Bé, no tenim una fórmula màgica; la lluita haurà de continuar. I com que parlem de presos, a més de ser el resultat de la fase anterior de lluita, també en som una demostració, una brasa vermella no apagada. Precisament per això considerem que la nostra aportació s'ubica aquí a la fase actual, en aquesta connexió entre el cicle de lluita anterior i el present. Perquè considerem important emfatitzar la continuació de la lluita; perquè tenir una perspectiva històrica a l'hora d'emprendre camins renovats pot ajudar a preservar el nord. Simplement, una forta abraçada de lluita a tots i que el País Basc sigui lliure!
Zaballa, el novembre del 2024 –La carta d'opinió, signada el novembre de 2024 la va publicar la revista veïnal Kalaputxi, de Mutriku, al núm. 255 de desembre de 2024.
https://www.kalaputxi.eus/2024-255
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada