Liz Kimmins, ministra d'Infraestructura del govern nord-irlandès, ha anunciat la inclusió del gaèlic en la senyalització i a les màquines expenedores de bitllets de la Grand Central Station de Belfast, un centre de transport integrat que va requerir una inversió d’uns quatre-cents milions d’euros i que no va escatimar recursos a fi d’incloure tota mena de detalls, menys el petit detall del gaèlic.
Tanmateix, durant la inauguració oficial de l'estació el passat mes d'octubre, l'anterior ministre d'Infraestructura, John O'Dowd, va expressar la seva confiança en la resolució de la qüestió sobre la inclusió de la senyalització en gaèlic, destacant la importància de reflectir la diversitat cultural de la societat nord-irlandesa.
Amb tot, O’Dowd no va convèncer el col·lectiu An Dream Dearg -una barreja d'anglès i gaèlic que vol dir el Somni Roig-, que va organitzar una protesta a l’estació amb un centenar d'activistes demanant la inclusió del gaèlic, malgrat que la vistositat de l’acte no va impressionar Translink, l’empresa de transport públic al Nord, que va treure ferro a la qüestió i va assegurar, de manera una mica condescendent, que inclourien el gaèlic en un rètol de benvinguda en diverses llengües.
La implementació de la senyalització bilingüe no només facilitarà l'accessibilitat per als parlants de gaèlic, sinó que també reforçarà el compromís del govern amb la preservació i promoció de la llengua irlandesa. A més, aquesta iniciativa podria servir com a model per a altres projectes, promovent una major visibilitat i respecte per les llengües i cultures que conformen el teixit social del Nord.
La decisió de la ministra Kimmins ha estat ben rebuda per diversos sectors de la societat, que veuen en aquesta mesura un reconeixement de la riquesa cultural i lingüística de la regió, essent un pas significatiu en la promoció de la llengua irlandesa en espais públics i en la normalització de l'ús del gaèlic en la vida quotidiana.
Òbviament, a qui no ha agradat l’anunci és al bàndol unionista, que ha repetit la cantarella habitual en aquests casos afirmant que els diners destinats a la senyalització en gaèlic haurien d’invertir-se en coses que preocupin els ciutadans, com el mal estat de les carreteres o els fanals que no funcionen. A més, hi ha l’agreujant que l’estació és a tocar de Sandy Row, un dels feus unionistes de Belfast, on el gaèlic provoca horticària.
Deixant de banda qüestions lingüístiques i polítiques, la Grand Central Station va obrir les portes el setembre passat, però amb una capacitat per a vint milions de passatgers anuals, ja ha esdevingut el principal centre de transport de la capital nord-irlandesa. La seva entrada en servei ha suposat una transformació notable en una zona històricament no gaire desenvolupada de Belfast, contribuint així a la regeneració urbana i al creixement econòmic local.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada