En el marc de la 16a edició les jornades Chantar l'Uvèrn que valoritzen les cultures occitana i arpitana de les valls alpines del Piemont es va realitzar a càrrec de l'EFFEPI la primera trobada o Rendez vous francoprovensal dissabte 15 de febrer a Venaus, durant la qual Christiane Dunoyer va presentar l'última publicació del Cefp (Centre d'Estudis Franco Provençal), el llibre "Lo que dius Patua". Amb el terme "patua" (patuès) es coneix les parles arpitanes a la zona. Dunoyer és autora també de “A propous de la revitalisacion dou francoprovençal: Mecanismos de comunicacion et trasmicion de la lenga four a d’un cadro formel” (2017), "Francoprovençal, patois, langue savoyarde, arpitan… Histoire et pratiques contemporaines de la langue francoprovençale en pays de Savoie" (2017) i "50 ans du Centre d’Études Francoprovençales" (2017) des de 2010 dirigeix l'àrea tècnica de l'EFFEPI.
La mateixa EFFEPI va dur a terme diverses accions l'any passat com la presentació de la revita an arpità 'I chi amun' o la 42a edició del seu premi 41° Concorso EFFEPI "Ali sulle nostre valli" amb entrega de premis a Pont Canavese el maig amb una gran participació d'escolars a més de participar a la troabada pan arpitana de novembre a París. També va participar a la taula rodona sobre les diferents grafies del franco provençal celebrada el 20.11.2024 a Aosta.
Propers esdeveniments arpitans
2025 20-21 de setembre Festival Internacional de Patois 2025 - La Roche sur Foron (Alta Savoia)
2026 del 19 al 20 de setembre Festival Internacional de Patoisants Romans i 2026, trobada quadriennal del FRIP, Federació Internacional de Patoisants Romana i Internacional (seu a Lausanna)- al Piemont e Valle d'Aosta: Donnas- Pont Saint-Martin- Carema.
Què és l'arpità ?
El territori que engloba Arpitània és aquell on es parla la llengua arpitana o franco-provençal :
1) a l'estat francès: Loira, Roine, àrea metropolitana de Lió, Ain, gran part del departament de l'Isère, Savoia, Alta Savoia, al sud del Franc-Comtat
2) Itàlia (la vall d'Aosta, les valls arpitanes del Piemont, i les illes lingüístiques de Celle di San Vito i Faeto a Puglia)
3) Suïssa : la Romandia (excepte les parts nord i oest del Jura)
La denominació histórica de la llengua fou establerta pel lingüista jueu italià Graziadio Isaia Ascoli el 1873. Joseph Henriet va ser qui va crear (amb el pseudònim Edur Kar) el terme Arpitània (originàriament Harpitanya), del qual deriven els termes arpità i Arpitanie, el 1971, inspirat en el moviment del cantó suís del Jura i el seu amic, l'activista basc Federico Krutwig. L'etimologia es remunta al terme francoprovençal arp, que s'utilitza per definir una pastura alpina i per extensió les muntanyes i els Alps. El nom va fer fortuna i va ser un dels noms proposats l'any 2016 com a nom per a la nova gran regió administrativa nascuda de la fusió d'Alvèrnia i Roine-Alps, que finalment s'anomenarà Alvèrnia-Roine-Alps. També han nascut diferents grups: el maoista Moviment Harpitanyia, independentista del propi Henriet, Aliança Cultural Arpitania (Aliance Culturèla Arpitanna, ACA, 2004), el documental Harpitanya, la ferveur d'une idée (2012), Radiô Arpitania (2007), Office Géographique Arpitan (2013), Fête internationale de l'arpitan, o Federació Arpitània. L'impulsor de l'ACA i principal escriptor en arpità ha defensat aquesta denominació dient que la forma francoprovençal és «una vella denominació que no pot ser més desafortunada»; mentre que arpità és un glossònim pròpiament dit, francoprovençal és, merament, una descripció sintètica i aproximativa per comparació amb francès i occità provençal. Tot i així, una de les entitats més actives en el domini lingüístic, el Conseil international du francoprovençal (CIFP, 2010) continua usant la denominació antiga.
L'arpità està dividit entre 8 dialectes principals: valdostà, arpità piemontpes, faetar, lionès, delfinès, savoià, franc-comtès i vaudois romand de Suïssa. Actualment té uns 100.000 parlants i s'ensenya de forma optativa a Aosta i Savoia.
Existeixen diferents grafies locals i la unitària és encara no resolta, per això el 2024 es va celebrar la taula rodona sobre les diferents grafies del franco provençal on es va debatre, entre d'altres, la proposta del català Xavier Lamuela. La grafia estàndard és coneguda com Ortographe de Référence B de Dominique Stich (l'ORB A es va presentar el 1998, la B, de 2003 és una reforma), més propera al francès. És la més reconeguda i usada a la versió de wikipedia arpitana que ja compta amb 5.800 articles. Com a grafies menors hi ha:
- l'aostana del Bureau Régional pour l'Ethnologie et la Linguistique (BREL)-Centre d'Études Franco Provençales René Williem basada en la de Jean B. Cerlogne (1893) del 1986
- la Graphie de Conflans adoptada a Savoia el 1983
- Grafia d'Aimé Chenal, aostà, entre 1967 i 1982
- Grafia GIT (Grup Internacional de Treball) que el 2011 va establir el Consell Internacional del Francoprovençal integrat per l'EFFEPI, l'Associació de Mestres de Savoià, Association Vaudoise des Amis du Patois, Centre d’Études francoprovençales “René Willien”, Fondation pour le développement et la promotion du francoprovençal (Valais), Institut de la Langue Savoyarde, “Lou Rbiolon”, Fédération des groupes de langue savoyarde, et Marcel Thurler, Société cantonale des Patoisants fribourgeois. Amis du francoprovençal en Pays Lyonnais va donar suport extern. El GIT treballa en una grafia unitària nova des de 2017.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada