L'aliança del Partit Sard d'Acció (Partito Sardo d’Azione, PSd'Az), fundat el 1921, amb la Lega de Salvini marcava un nou gir a la formació sarda. En la seva història, els nacionalistes sards, primer només autonomistes i en un moment determinat també independentistes, sempre han fet aliances programàtiques per a la Regió, alternant les amb la DC i el PSI, abans d'arribar a l'experiència de govern amb Melis, i després, a finals dels noranta, amb l'Ulivo i el centreesquerra. Però des del 2009 el camp ha canviat i el partit ha perdut pel camí les peces que anaven inclinades a l'esquerra. Van començar anys de divisions.
L'"abraçada mortal" amb la Lega
L'any 2018 comença la paràbola, amb l'aliança amb la Lega de Matteo Salvini, Solinas és escollit senador i el líder del Carroccio participa immediatament al congrés regional del partit, amb les crítiques immediates dels corrents més d'esquerres: així s'estableix l'"abraçada mortal" que va portar llavors Solinas com a president de la Regió i ell mateix ors en la història després de Mario Melis als anys 80, i per obtenir set escons a la Sala del Consell, el segon partit després de la Lega. Entre 2019 i 2024 el PSd'Az va governar per segona vegada l'illa (la primera els 1980s) però la seva gestió fou poc eficient i esquitxada, des de 2020 i sobretot el 2023 per investigacions policials per suposats delictes, mai demostrats, d'abús d'ofici i extorsió, suborn i blanqueig de capitals. El cop fou molt dur.
Retrocés electoral
El gener de 2024 el partit va debatre com afrontar les eleccions autonòmiques del mes següent: en solitari, continuar amb l'aliança amb el centre dreta italià o amb Renato Soru. Aquest empresari, antic president de l'illa entre 2004 i 2008 al capdavant de l'aliança de les esquerres, va impulsar una llista 'Projecte Sardenya' aliat a independentistes (Liberu, ProGreS, Partito dei Sardi), comunistes i liberals de centre. Finalment el PSd'Az va optar per continuar amb l'aliança amb el centre dreta italià. A les eleccions de 25.02.2024 va obtenir 3 escons (dels 7 que tenia) i 37.341 vots (5,41 %) retrocedint front els 70.434 (9,86 %) de 2019. Aquell any va tenir com aliats al bloc de dreta als nacionalistes de Fortza Paris, i com a concurrència al Partito dei Sardi/i part de ProGreS, Sardi Liberi (part de ProgReS, Unidos/ ex PSd'Az i Sardigna Libera) i la coalició Autodeterminazione (Rosso Mori, iRS, Sardigna Natzione Independentzia, Sardigna Possibile i Liberu). La majoria d'aquestes formacions han anat sortint del Partit Sard d'Acció els darrers anys. *
Les eleccions locals de juny de 2024 van empitjorar la crisi. "Un rècord històric, el Partit Sard d'Acció mai havia caigut tan baix", va declarar el sociòleg i editorialista de L'Unione Sarda Salvatore Cubeddu. A Casteddur, el Psd'Az va obtenir només el 2,32% dels vots amb Nanni Lancioni. A Sassari, el partit va recollir 924 vots, amb 11 candidats que van obtenir menys de 10 vots cadascun. A l'Alguer, Psd'Az va ser l'única llista de la coalició perdedora que no va triar ningú. Malgrat les dificultats, hi havia indicis de recuperació. A Bosa va triomfar Alfonso Marras, l'únic representant supervivent del Psd'Az al Consell Regional. Fins i tot Gianni Chessa, tot i haver passat al grup Mixt, va escollir un regidor a Càller amb Sardegna20Venti. Chessa ha lamentat el Psd'Az, subratllant que l'aliança amb la Lega no ha aportat beneficis a Sardenya i que cal refundar el centredreta. Però el propi Chessa protagonitzaria un nou cop al seu partit.
Cungressu natzionale a trompades
Després de les eleccions van continuar els debats interns al partit sard d'acció i una nova crisi en el darrer cungressu natzionale (17-21.04.2024), el partit va tornar a confirmar la línia del secretari Solinas, que avui descarta el tema amb el "transformisme vulgar i l'utilitarisme" que va provocar el canvi de fidelitat dels tres diputats a la Cambra "El sardisme és una altra cosa -va dir Solinas- i alliberant-se, de tant en tant, fa un pas més enllà de la seva regeneració. Hem nascut per defensar Sardenya i els drets dels sards oprimits i segur que no morirem dissolts en cap altre partit”. Coincidint amb el congrés els diputats Chessa i Maieli van llençar l'Associazione 4Moros amb una dura crítica a la direcció: "“En essència, haver permès l'anul·lació de les normes de l'Estatut i l'abolició de qualsevol possibilitat de debat polític, lliurar-se a comissaris i expulsions, significa compartir el que va passar i donar suport a les imposicions arbitràries en curs”. “És sorprenent que Chessa i Maieli, només ara han pres consciència d'aquesta activitat antidemocràtica i vulneradora de drets estatutaris. Des de fa anys, a través de les reunions de la nostra Associació, manifestem obertament l'hostilitat cap a la nefasta gestió política de Christian Solinas i Antonio Moro, encaminada a la rendició total del P.S.d'Az. a favor de les imposicions de la Lliga de Salvini i dels partits italians". “Al cap i a la fi, el resultat electoral és la prova de tornada de les polítiques fallides de Solinas-Moro, que va portar el Partit de més de 75.000 vots el 2019 a aproximadament 35.000 vots en les darreres consultes. Un resultat provocat per un lideratge polític, incapaç d'analitzar el context actual i que ha ignorat, amb arrogant – les raons d'aquells membres –homes i dones– que es van veure obligats a abandonar el Partit per l'absència de debat intern i de qualsevol sentit de la democràcia. Continuarem la nostra batalla, perquè estem segurs que representem el veritable sard i que som els únics alternativa vàlida als que van perdre les eleccions i van abandonar el mandat construït pels nobles pares del sard. La situació actual requereix una elecció inevitable: Chessa i Maieli, d'acord amb el que van declarar, han de convocar al més aviat possible una ‘Assemblea General dels Sardistes’ per alliberar finalment el Partit d'una direcció falsa i restaurar la democràcia, la llibertat i el respecte a l'Estatut”. Però el congrés va ratificar Solinas com a secretari, càrrec que ocupa des de 2015, i Antonio Moro com a president càrrec que ocupa des del 34è (23-25.11.2018).
Pèrdua de presència al parlament
La crisi va culminar, el 10 de setembre de 2024, amb la sortida dels 3 diputats autonòmics (Pietro Maieli, Alfondo Marras i Gianni Chessa) que van integrar-se a Forza Italia. Abans el PSD'Az ja estava en crisi, havent perdut davant els diputats Franco Mula i Stefano Schirru. Simultàniament la secretaria nacional del partit, amb Solinas, va considerar que "Anem a la regeneració" anuncia un camí de regeneració després de la sortida de nombroses figures destacades de les que considerava que s'havia fet neteja. Ideològicament el partit que s'havia declarat independentista, després del 2019 havia apostat pel federalisme ara no concretava una línia clara: “alliberat de compromisos governamentals i equilibris de coalició, orientada cap a un nou arrelament a la societat sarda, promovent un espai dialèctic de debat obert no només per als socis sinó també per als ciutadans, intel·lectuals, altres organitzacions i comitès sobre els temes i interessos més urgents de Sardenya”. Moro n'ha estat el cap visible del partit els darrers mesos.
Primers passos per refer-se
Enguany el PSd'Az ha reactivat la seva presència a les xarxes socials i començat a refer les seccions locals: Nùgoro, Sàsser o L'Alguer. El 21 de febrer d'enguany presentava a Sàsser la secció "Identidade" del partit on denunciava la divisió política: "Hi ha masses califats polítics a l'illa" i animava a refer el partit: «Però és una exageració dir que estem en crisi. També vull recordar que no som ni de dretes ni d'esquerres sinó que treballem només pels sards». Ahir mateix el secretari local de la Secció de L'Alguer del Partito Sardo d’Azione, Giuliano Tavera, anunciava la incorporació del regidor independent (Orizzonte Comune, llista de centre esquerra) de la ciutat, Christian Mulas. La reunió va comptar amb la presència del president nacional del partit Antonio Moro. En una sala plena de gom a gom, hi havia regidors de la majoria i de l'oposició. Simultàniament a Nùgoro la secció local iniciava les negociacions per bastir una llista amb forces de centre dreta i la delegació del partit va abandonar la taula. Reservant-se el dret de tornar "només al final del viatge intern". Així ho han dit els secretaris de les seccions de la ciutat, Claudia Camarda (secció "Pietro Mastino"), Francesco Piras ("28 d'abril") i Graziano Siotto ("Atene Sarda"), delegats a la reunió amb la coalició. Una posició que va sorgir poc abans, durant la reunió a la ciutat del secretariat nacional del partit, que lidera Solinas. El Psd’Az també dicta les condicions per a la seva participació a l’aliança: “La identificació dels temes i idees programàtiques –escriuen els secretaris– és la base per a la construcció d’un programa polític concret, implementable i compartible. Només al final d'aquest procés –conclouen– caldrà identificar els perfils i personalitats que poden representar i assolir els objectius del programa”.
El 15 de març es va celebrar una altra trobada impulsada pel Partito Sardo d’Azione Palmadula, centrada en els temes crítics i les perspectives del sector agrícola i ramader de Nurra. La Nurra és una regió històrica de Sardenya nord-occidental dins la província de Sàsser, prop de L'Alguer, que conforma un territori gairebé verge. Les actes van ser presentades per Patrizia Zallu, vicesecretària de la secció del PSd'Az-Futur i Independència, mentre que l'amfitrió va ser Gavino Busia. També hi van assistir Antonio Moro, president regional del PSd’Az, i Alessandro Colombino, president del Comú de Nurra.
Els caps de les tres seccions del PSd'Az a Nùgoro, 09.03.2025
* A les eleccions autonòmiques de 2019 el moviment nacional sard es va presentar dividit entre 5 faccions:
- Fortza Paris: Dins el bloc de dreta: 11.611 vots, 1,63 % i 1 escó
- Partito dei Sardi/Paolo Maninchedda (amb suport de ProGreS): En solitari: 25.559 (3,35 %), cap escó
- Sardi Liberi/Mauro Pili (amb part de ProGreS, ex PSd'Az i Sardigna Libera): En solitari: 17.593 (2,31 %), cap escó
- Autodeterminatzione (Rosso Mori, indipendenza Repùbrica de Sardigna, Sardigna Natzione Indipendentzia, Sardegna Possibile). En solitari: 13.955 (1,83 %) i cap escó
A les eleccions autonòmiques de 2024 el moviment nacional sard es va presentar dividit entre 5 faccions altra vegada però amb diferent composició:
- Partit Sard d'Acció : Dins el bloc de dreta: 37.341 vots, 5,41 % i 3 escons
- Fortza Paris: Dins el bloc d'esquerra: 6.068 vots, 0,88 % i cap escó
- Progetto Sardegna/Renato Soru (amb el suport de Liberu, RC, ProGreS/Vota Sardegna i Partito dei Sardi): En solitari: 63.100 vots (8,65 %) i cap escó
- Rosso Mori/Sardegna R-esiste: En solitari: 7.261 (0,99 %) cap escó
- A Inantis! es va presentar dins de Moviment 5 Estels aconseguint formar part del govern però sense representació parlamentària.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada