L'enquesta sobre l'occità mostra que un 7% la parla i un 23 % l'entén

L’Enquesta sociolingüística 2020 sobre coneixement i ús de la llengua occitana de l’Oficina Pública de la Llengua Occitana (OPLO) als territoris de Nova Aquitània, Occitània i la Vall d’Aran revela que un 7% de la població declaren “parlar l’occità sense dificultat o prou bé per tenir una conversa simple”. Es tracta d’un retrocés d’entre 3 a 4 punts respecte de l’enquesta feta fa deu anys que, tal com recorden els autors de l’enquesta, situa l’occità “en greu perill d’extinció”, si s’apliquen els criteris de la Unesco. Un 47 % comprèn parcialment la llengua i un 15 % l'entén però no la parla. Aquestes dades no eviten que hi ha una veritable demanda per la llengua: a Aurinhac 90 dels 192 alumnes han escollit l'opció d'occità i les calandretas de en immersió en occità de Périgueux i Bergerachan vist aquest curs un gran creixement de demanda.

L’Enquesta sociolingüística 2020, feta en aquesta edició a 8.000 persones d’un territori de més de 600.000 persones, mostra una gran disparitat de percentatge de parlants d’occità en funció dels territoris, que va des del 2% de llocs molt urbanitzats com l’Alta Garona, la Gironda i l’Herau fins al 22% de territoris poc poblats com la Charanta occitana i el Losera i el 62% de persones que el saben parlar a la Vall d’Aran.

 El parlant tipus és un home de més de seixanta anys que viu en un entorn rural i la transmissió de la llengua es fa, sobretot, a través de la família. Segons l’estudi, la transmissió intergeneracional és molt feble, però ha augmentat 9 punts els darrers anys, fet que fa pensar que cada cop hi ha menys “vergonya de parlar patuès [nom despectiu que reben els idiomes dits regionals a França]” i una consideració social més alta de la llengua, segons remarca l’estudi.

Amb prop de 542.000 parlants de més de quinze anys a Nova Aquitània, Occitània i l’Aran, el 92% dels enquestats expressa el desig que es preservi i es desenvolupi l’occità. Un 43% diuen que entenen, encara que sigui poc, la llengua, i el 81% volen que s’ensenyi des de l’educació infantil fins a la secundària. “L’ensenyament és un factor imprescindible de desenvolupament de la llengua occitana, des de l’educació infantil, passant per la secundària i fins a la universitat”, assenyala Charline Claveau, presidenta de l’OPLO, en l’estudi. “Una llengua viva és , sobretot, una llengua que es transmet”, afegeix.

L’occità, però, es parla, bàsicament en l’esfera privada (79%) i es llegeix en la premsa local (66%) amb una alça important a internet i a les xarxes socials.

Els enquestats reclamen que la llengua pròpia surti de l’àmbit privat i estigui present, especialment, a l’escola. Un 87% reclamen, a més, que s’impulsi la cultura en occità en esdeveniments com el teatre, la música i el cinema. El sondeig demostra que la llengua manté més vitalitat als territoris on s’ensenya a l’escola com els Pirineus Atlàntics (12% de parlants), l’Avairon (18%), el Losera (22%) i l’Aran (on l’aranès n’és la llengua vehicular).