El nacionalisme irlandès del Sinn Féin guanya les eleccions a Irlanda del Nord per primera vegada

El recompte a les eleccions a l'Assemblea d'Irlanda del Nord s'ha reprès amb el partit republicà Sinn Féin disposat a guanyar la majoria d'escons per primera vegada en eles votacions del 6 de maig de 2022. El Sinn Féin amb el 29 % (+1,1) és primera força per davant del DUP amb 21,3 % (-6,7) guanyar més escons seria el primer per a un partit d'Irlanda del Nord que es designi com a nacionalista irlandesa.

Un partit unionista britànic ha estat el més gran al govern des que es va formar Irlanda del Nord el 1921. El DUP (Partit Unionista Democràtic) va guanyar 28 escons a les darreres eleccions a l'assemblea del 2017, just per davant dels 27 del Sinn Féin. A continuació, l'SDLP amb 12 escons, l'UUP amb 10, Alliance amb vuit i el Partit Verd amb dos, mentre que People Before Profit i TUV tenien un diputat cadascun.

En aquest moment, el Sinn Féin té ara 27 membres de l'assemblea (diputats de l'Assemblea Legislativa), els mateixos que tenia però el DUP en té 25, l'Aliança en té 17, el Partit Unionista de l'Ulster (UUP) en té 9 i el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) 8. La Veu Tradicional Unionista (TUV) té un escó i el trostkista People Before Profit ha conservat el seu escó. A part del SF els nacionalistes d'Aontú (escissió catòlica del SF) obtenen un 1,5 %. 

Els resultats finals fets públics confirmen la victòria del Sinn Féin:

SF: 27 escons (27) 29 % (27,9 %)

DUP: 25 escons (27) 21,3 % (28,1 %)

AP: 17 escons (9)  13,5 % (9,1 %)

UUP : 9 escons (10) 11,2 % (12,9 %) 

SDLP: 8 escons (12) 9,1 % (11,9 %)

TUV : 1 escó (1) 7,6 % (2,6 %)

PBP: 1 escó (1) 1,2 % (1,8 %)

En realitat el republicanisme irlandès perd escons i passa de 40 a 36 però i els unionistes passen de 38 a 35. L'Alliance Party, ni unionista ni republicà, creix de 9 a 17 escons i és el veritable vencedor.  Entre els dissidents republicans només es presentava l'Irish Republican Socialist Party (IRSP), ex braç polític de l'INLA, que va obtenir un 2,5 % a West Belfast i un 1,6 % a Foyle i l'independentista Paul Gallagher (abans a l'IRSP) que va obtenir 3,7 % a West Tyrone.

L'objectiu final del Sinn Féin és que Irlanda del Nord surti del Regne Unit i es converteixi en un país amb la República d'Irlanda. La líder nacionalista a Irlanda del Nord, Michelle O'Neill, va declarar les eleccions un "dia històric". Però una victòria del Sinn Féin en aquestes eleccions no vol dir que una enquesta fronterera sigui imminent. La Llei d'Irlanda del Nord de 1998, que va seguir a la signatura de l'Acord de pau del Divendres Sant, va declarar que Irlanda del Nord continuava sent part del Regne Unit i "no deixarà de ser-ho sense el consentiment de la majoria de la població d'Irlanda del Nord que ho votés". Mentre que la líder del partit republicà irlandès, Mary Lou McDonald, va dir divendres a la nit que el seu partit estava a punt d'aconseguir el càrrec de primera ministra, va dir que la planificació d'un referèndum d'unitat es produiria en un "marc de cinc anys".