Emboscada maputxe amb un mort a Lumaco, Wallmapu xilè

Tot va començar ahir a les 09.00 hores, quan el bus que transportava al voltant de 30 treballadors forestals, pertanyents a l'oligopoli CMPC que explota terres maputxe va patir una emboscada. El minibus es dirigia al campament San Oscar, ubicat a la localitat de Capitán Pastene, i va ser emboscat específicament a la ruta a l'altura de l'encreuament Santo Domingo. "Aproximadament a les 9 del matí prenem coneixement que un bus que transportava treballadors forestals, des de la comuna de Tirúa cap a una feina forestal a la comuna de Lumaco, va ser atacat, mitjançant l'ús de les armes de foc". Enmig de l'atac tres treballadors van resultar lesionats, rebent un d'ells un impacte balístic al crani, que més tard li va causar la mort. Després d'això, d'acord amb el que ha informat Cifuentes, els treballadors van aconseguir arribar al fons, al qual van ingressar per protegir-se i que aquest compta amb protecció policial. Així, va ser des d'aquell lloc que arran de la gravetat d'un dels lesionats, se'n va determinar el trasllat aeri.

La Coordinadora Arauco Malleco (CAM), la principal de les set organitzacions que operen al Wallmapu xilè ha negat tenir res a veure amb els fets.

Dels 7 grups armats que operen a l'anomenada Macrozona Sud, tres van sorgir l'any passat, segons un text del govern xilè. La violència política a la zona la va inaugurar el 1997 la CAM, de la qual la majoria dels altres 6 grups són escissions producte de trencaments interns els anys posteriors. Malgrat el seu origen comú, tenen diferències importants, entre elles la seva participació en delictes comuns. A continuació, les conclusions principals de l'informe. 

Preparació dels integrants. Els grups es diferencien en la capacitat d'abordar els objectius, partint per l'estudi previ als atacs (amb setmanes d'anticipació), l'entorn, els recursos que s'utilitzaran (quantitat de personal) i l'efecte estratègic. Segons l'informe, la CAM és l'orgànica més ben estructurada i operativament ordenada. Les menys rigoroses i espontànies són la Resistència Mapuche Malleco (RMM) i la Resistència Mapuche Lafkenche (RML).

Zones d'influència. Cap grup ostenta el control absolut a la seva zona d'influència. Mentre que unes s'expandeixen per les 4 regions de la Macrozona Sud, altres desenvolupen les seves activitats a nivell local i comunal. La CAM és considerada com la que té la zona d'influència més gran, en la qual influeix el fet que és la més antiga. La menys expandida és la Lof Resistència Territorial Kutral Mawuida (LRTKM), que opera en un sector de Collipulli, la seva anomenada zona de confort, on és molt complex irrompre per part de les forces policials. La RMM és la que més es caracteritza per haver flirtejat el crim organitzat i per això ha enfortit la seva zona de control – Temucuicui- més que expandir-la. La CAM s'ha mantingut fora del crim organitzat.

Els 7 grups armats:

1. Coordinadora Arauco Malleco (CAM) (1997). Liderada per Héctor Llaitul i el seu fill Ernesto Llaitul, es defineix com a autonomista i una organització en contra de totes les inversions capitalistes al territori maputxe, especialment les empreses forestals, a les que consideren el principal enemic. Els seus atacs apunten sobretot a béns usats en feines forestals, com ara maquinària, camions i instal·lacions d'empreses subcontractistes. El seu modus operandi es basa en els Òrgans de Resistència Territorial (ORT), grups operatius de poques persones la missió de les quals és executar atacs a objectius determinats. La seva zona d'influència abasta totes les regions de la Macrozona Sud (Biobío, L'Araucania, Els Ríos i Els Llacs) i actuen en comunas de les províncies d'Arauco, Biobío, Malleco, Cautín, Valdivia, Ranco i Osorno.

2. Resistència Mapuche Malleco (RMM) (2011). Formada per dissidents de la CAM, es va donar a conèixer el desembre del 2011 en adjudicar-se un atac a un helicòpter de l'empresa forestal Masisa, a la comuna de Victòria. El seu bastió és a la Comunitat Autònoma de Temucuicui, des d'on va ser expulsada amb trets a l'aire recentment la ministra Izkia Siches en intentar entrar. Els seus atemptats incendiaris són en general comesos per un grup de 6 a 10 persones. Els seus blancs són cases patronals de fundes, camions de transport o forestals, torres d'alta tensió i capelles catòliques i evangèliques, entre d'altres. És una organització política –i té objectius comuns amb altres organitzacions radicals– però se l'ha vinculada la plantació de cànnabis, el robatori de vehicles i de fusta, entre d'altres. La seva zona d'influència inclou la comuna de Mulchén (Biobío) i les d'Ercilla, Collipulli, Angol, Els Sauces, Victòria, Traiguén i Curacautín (La Araucanía). Els seus principals líders serien Víctor Queipul, Jorge Huanchullán, Jaime Huenchullán i José Queipul.

3. Weichan Auka Mapu (WAM) (2016). També fruit d'una dissidència de la CAM, el seu objectiu és “expulsar les empreses capitalistes per aconseguir l'autonomia del poble maputxe”. Les autoritats encara no tenen identificats els principals lideratges de la WAM, els blancs principals dels quals han estat atacs a esglésies rurals, predis agrícoles, cabanes d'estiueig, maquinària i feines forestals. El grup ha llançat una sèrie d'atemptats incendiaris contra temples catòlics i evangèlics. La seva àrea d'actuació abasta les regions de Biobío, La Araucanía i Los Ríos.

4. Resistència Mapuche Lafkenche (RML) (2020). Opera a la zona costanera de les comuneses de Cañete i Tirúa i al sector contigu a la Serralada de Nahuelbuta d'Arauco (Biobío). El seu primer atemptat van ser una sèrie d'atacs armats en contra de particulars i carrabiners que es desplaçaven per la ruta P-72, a Lleulleu, comuna de Tirúa. A més, van detonar un automòbil amb explosius, que podria haver tingut com a objectiu destruir el pont Lleulleu o atemptar contra carrabiners que arribaven al lloc. Els seus blancs són personal de carrabiners, comuners maputxes que treballen per a empreses forestals, a qui sindiquen com a col·laboradors de la policia i anomenen “yanacones”. Entre els líders del grup s'esmenta Aliwen Antileo, Domingo Mariñan i José Huenchunao Mariñan. La seva zona d'influència és a les comunas de Cañete, Tirúa, Los Alamos i Curanilahue (Arauco), Purén (Malleco) i Carahue (Cautín). Resistència Mapuche Lafquenche s'adjudicà el 29 d'abril el sabotatge més gran de l'últim temps al Wallmapu xilè amb 33 vehicles cremats.

5. Wiñotauiñ Taiñ Malon (WTKM) (2021). Formada per comuners separats de la CAM, opera a la província de Biobío i el seu principal reclam territorial és el fundo Los Cheques i Rañihuenco. Els seus integrants serien integrants de les comunitats de Cauñicu, Pitril, Regalico, i Callaqui.

6. Lof Resistència Territorial Kütral Mawuida (LRTKM) (2021). És integrada per comuneros del sector oriental de la comuna de Collipulli (Malleco). Operen a la zona propera a la ruta R-49 i s'ha adjudicat sobretot bloquejos de camins i atacs a Carabineros.

7. Alliberament Nacional Mapuche (LNM) (2021). Les autoritats el qualifiquen de “grup en observació”, ja que no tenen clar si és una organització independent o part d'un altre grup, però segons l'evidència deixada als llocs on han perpetrat actes de violència podria ser un grup que s'hi està independitzant.

Les seves demandes són transversals: recolzen comuners maputxes detinguts de diferents organitzacions, com la WAM, RMM i RML. La seva zona d'influència està localitzada a les províncies de Lautaro, Loncoche, Temuco i Nova Imperial (Cautín) i Panguipulli i Màfil (Valdivia).