'Vlaanderen Vrij' (Flandes lliure) : El Vlaams Belang aprova un pla de 4 passos que clourà amb la declaració unilateral de la independència si Bèlgica no vol negociar

El Vlaams Belang (Interès Flamenc) va presentar ahir un pla pas a pas per a la independència de Flandes. Un text anunciat per la dirigent Barbara Pas sota el nom 'Vlaanderen Vrij' (Flandes lliure) en un congrés de comunitat a Lier. que es presenta com una partició ordenada i negociada de Bèlgica. Però si la negociació no té èxit? Flandes marxarà i s'emportarà Brussel·les.

Fins ara, la doctrina institucional de Vlaams Belang ha estat una independència més aviat simple i unilateral. Però el partit vol endreçar la planificació i presenta un pla pas a pas per a la independència de Flandes. Una resposta a les crítiques fetes durant anys pel competidor nacionalista, l'N-VA (Nova Aliança Flamenca). Bart De Wever va criticar el Vlaams Belang qualificant-lo de revolucionari, un partit que sembrarà el caos. L'N-VA es presenta com un partit realista que prefereix reformes estatals que condueixin al confederalisme, després potser un dia a una Flandes independent. Reformes d'Estat que per definició s'han de negociar amb els francòfons. Encara que Bart De Wever ja hagi esmentat la idea d'un "cop d'estat", d'una solució no legal per aconseguir-ho, sempre es tracta de negociar malgrat tot. Aquesta és la principal línia divisòria entre la independència de la N-VA i la de Vlaams Belang.

Aquest cap de setmana, Vlaams Belang ha intentat reduir aquesta divisió i ser menys radical. Presenta,  per primera vegada amb tant de detall, un pla pas a pas per a la independència de Flandes. 

1) Primer pas, un govern flamenc que decreta el seu desig d'un ordelijke opdeling van België, una partició ordenada de Bèlgica. El Vlaams Belang no amaga que el seu soci lògic és l'N-VA.

2) Això vol dir: una negociació per dividir el país. Però no una negociació qualsevol, una negociació bidireccional, entre Flandes i Valònia, sense Brussel·les, ja que s'entén que Brussel·les forma part territorialment de Flandes. No es tracta d'un enclavament en sòl flamenc. El poble de Brussel·les, per tant, no tindrà cap paraula. Però que els tranquil·litzi que Vlaams Belang preveu un règim bilingüe a Brussel·les on es respectaran plenament els drets dels francòfons. 

3)  De totes maneres, el pla continua. Un cop acabada la negociació amb els valons, el Parlament flamenc podria proclamar-se com a república i unir-se en primer lloc als organismes internacionals i a la Unió Europea. Imposant si cal

4) Però què passa si la negociació fracassa? Si els francòfons volen mantenir Bèlgica i dir que no?  Un cop transcorregut un termini, el Parlament flamenc declararia unilateralment la seva independència. Com a Bye Bye Belgium, doncs. Els textos no esmenten una consulta popular, o un referèndum que tindria molt poques possibilitats d'èxit a Brussel·les, a Valònia, però fins i tot a Flandes segons les últimes xifres disponibles.

Se suposa que el pla ha d'apropar el Vlaams Belang a la N-VA. Per al VB, és crucial que el partit pugui formar una majoria flamenca amb l'N-VA, van indicar alguns participants al congrés, qualificat de "comunitat". En cas contrari, el pla per a la independència de Flandes fracassarà. L'impuls a la independència es donarà l'any vinent, augura el partit, que es convertirà en el més important al final de les eleccions del proper juny, que li donaran la iniciativa per formar el futur govern flamenc. "A més, hi ha la possibilitat que la formació d'un govern federal sigui impossible", va dir diumenge l'eurodiputat Gerolf Annemans.


Mentre que l'N-VA vol que Bèlgica es separi del nivell federal, el Vlaams Belang vol abandonar el parlament flamenc. S'hi votaria una declaració de sobirania, després de la qual es podria seguir un període de negociacions amb Valònia. "L'ideal seria un tractat de divorci després d'aquest període de negociacions, com vam veure amb el divorci txec-eslovac" el 1992, va explicar el Sr. Annemans.Brussel·les també passaria a formar part de Flandes. Aquesta és l'única solució possible, assegura el partit, perquè la ciutat està completament envoltada de territori flamenc. "Oferim als ciutadans de Brussel·les una ciutat bilingüe en la qual es respectaran plenament els drets dels francòfons", ha assegurat el president de la VB, Tom Van Grieken.