No es tracta simplement d'una qüestió legal. És un acte polític. Allas Di Tlelli està empresonat pel que tothom ara anomena, sense embuts: un crim contra la identitat i la veritat cabilencs. El seu crim no és ni violència ni corrupció, sinó escriptura, pensament i lleialtat al seu poble i a la seva consciència.
En atacar un intel·lectual cabilenc, el poder colonial algerià revela la seva veritable cara: la d'un sistema que no tolera ni la diversitat, ni la crítica, ni l'existència de veus independents. El que l'Algèria colonial va intentar silenciar no va ser un home, sinó tota una veu col·lectiva: la de la Cabília, els seus escriptors, els seus artistes, els seus activistes, els seus ciutadans que es van defensar. Home de família i marit, Allas Di Tlelli passaria la seva primera nit a la presó lluny de la seva dona i filles. Aquesta brutalitat no era un mer detall: formava part d'una estratègia de terror simbòlic. Humiliar, aïllar, trencar. Però la història és clara: un poble no pot ser trencat empresonant els seus poetes.
Un règim que empresona escriptors segella la seva pròpia il·legitimitat. Això no és un eslògan, és una llei política universal. On el pensament es criminalitza, al poder no li queda res més que força per governar. I quan un estat arriba a témer les paraules més que els crims, ja està en declivi moral.
L'Algèria colonial ha estat atacant implacablement les veus cabiles durant anys: detencions arbitràries, processos judicials i intimidació de periodistes, artistes i activistes. El cas d'Allas Di Tlelli no és aïllat, ja que gairebé mil cabiles estan empresonats avui dia: això forma part d'una política sistemàtica de repressió contra la identitat, la cultura i la parla cabiles.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada