Punts clau:
Acord de cogovern: es va crear un Consell de Governació i Gestió que incorpora les comunitats maputxe en la presa de decisions sobre el parc.
Àmbit: L'acord cobreix aproximadament 17.000 de les 53.000 hectàrees del parc, centrades en el sector sud, proper al volcà Lanín i la zona de Porqueco.
Objectiu: Assegurar la participació constant i activa de les comunitats en la protecció, conservació i aprofitament dels seus territoris ancestrals dins del parc.
Precedent: És la primera organització d'aquest tipus a Xile que formalitza la participació de les comunitats maputxes en l'administració d'un parc nacional, reconeixent els coneixements ancestrals maputxes.
Aquest avenç pretén enfortir la relació entre les institucions mediambientals i els pobles indígenes, reconeixent el seu dret i saviesa en la gestió del territori.
El dimarts 3 de desembre es va signar un conveni històric que constitueix el Consell de Governació i Gestió del Parc Nacional de Villarrica, sector de Porqueco Lanín. Aquest acord reuneix l'Associació de Comunitats Winkulmapu Mapuche de Kurarewe, CONAF i el Ministeri de Béns Nacionals, marcant una fita en el camí cap a la cogovernança de les àrees protegides. Amb la futura entrada en vigor de la Llei de creació del Servei de Biodiversitat i Espais Protegits, SBAP, el conveni es revalidarà automàticament sota l'administració del Ministeri de Medi Ambient.
"Aquest acord no només garanteix l'accés de les comunitats maputxes als seus llocs sagrats, sinó que reafirma el compromís de l'Estat amb la protecció del seu patrimoni cultural i territorial. Des del Ministeri de Béns Nacionals hem treballat perquè aquest diàleg intercultural es tradueixi en accions concretes que respectin i enforteixin les seves tradicions", ha destacat la ministra Marcela Sandoval.
L'àmbit objecte d'aquest conveni correspon al sector sud del Parc Nacional de Villarrica, una regió de gran valor cultural i natural situada als peus del volcà Lanín, travessada per l'autopista que enllaça amb el pas fronterer de Mamuil Malal. El Ministeri de Patrimoni Nacional va tenir un paper fonamental en la facilitació d'aquest acord, assegurant que els drets territorials del poble maputxe fossin l'eix central del diàleg i la governança futura.
L'acord cobreix 17.000 de les 53.000 hectàrees totals del parc, la qual cosa representa més d'un terç de la seva superfície. Aquest Consell vetlla per la participació activa i permanent de les comunitats maputxes de Kurarewe, permetent avançar en el reconeixement dels seus drets i la creació d'un model de gestió intercultural de les Àrees Salvatges Protegidas de Xile.
Aquest acord posa les bases d'un model de govern compartit que respecti els drets territorials, culturals i espirituals del poble maputxe, alhora que garanteix la conservació del parc com a llegat per a les generacions futures. Per primera vegada, les comunitats tindran un paper actiu en la presa de decisions relacionades amb la gestió d'aquesta àrea protegida.
La signatura d'aquest conveni és fruit d'un procés de més de 15 anys, durant el qual les comunitats locals han treballat per construir una metodologia pròpia i adequada per a la gestió territorial. Des de la seva creació l'any 1940, el Parc Nacional de Villarrica tenia l'accés restringit als maputxes, "això ha dificultat pràctiques essencials com l'exercici de la seva espiritualitat i la recollida d'herbes remeieres, com el pinyó, moltes de les quals només creixen a les zones altes del Parc", ha afegit Sandoval.
Aquestes plantes no només són essencials per a la salut de les comunitats, sinó també per a la preservació dels coneixements ancestrals que beneficien la biodiversitat del territori. El coneixement de les comunitats maputxe sobre l'extracció sostenible d'aquests recursos és clau per mantenir l'equilibri biològic i cultural de l'ecosistema.
"El Parc Nacional de Villarrica és un dels més emblemàtics del país, tant per la seva extraordinària biodiversitat com per la seva rellevància en la cultura maputxe. Aquest acord garanteix que les comunitats locals puguin recuperar la seva relació amb aquest territori, avançant cap a una cogovernança basada en el respecte mutu i la sostenibilitat", ha dit el ministre Sandoval.
La signatura d'aquest conveni marca un abans i un després en la relació.
n entre l'Estat i els pobles indígenes, establint un precedent històric per a la cogovern de les àrees protegides a Xile. És un pas ferm cap a un futur inclusiu, sostenible i profundament respectuós amb les arrels culturals del país.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada