Segons Tinteán, Bánú, i Conradh na Gaeilge, certes disposicions de l'esborrany de la Declaració Nacional de Planificació per a la Gaeltacht, que es va publicar la setmana passada, són fonamentalment defectuoses i tindrien greus conseqüències per a les proteccions existents atorgades a la llengua irlandesa a les zones de la Gaeltacht, especialment en relació amb els desenvolupaments d'habitatges multifamiliars i la política de planificació. La Gaeltacht fa referència a les regions oficialment reconegudes pel govern d'Irlanda on el gaèlic irlandès encara es parla com a llengua materna o d'ús quotidià. Aquestes àrees representen el principal baluard cultural per a la preservació de la llengua cèntica al país.
Després d'esperar cinc anys aquestes directrius de planificació del Departament d'Habitatge i del Departament de Desenvolupament Rural i Comunitari, Gaeltacht i les Illes, és profundament decebedor que l'esborrany de la declaració proposi unes condicions de planificació més febles en llengua irlandesa, unes condicions que no tenen cap base sociolingüística. La declaració també proposa reduir la durada de les clàusules d'ocupació en llengua irlandesa i els requisits de residència privada principal de 15 anys a 10 anys. Aquestes propostes representen un debilitament de l'obligació legal en virtut de l'article 10(2)(m) de la Llei de planificació i desenvolupament de protegir "el patrimoni lingüístic i cultural de la Gaeltacht". Els grups de campanya creuen que, si no es modifiquen aquestes propostes, soscavaran els esforços de planificació lingüística i desfaran més de vint anys de treball dut a terme per les comunitats de la Gaeltacht amb el suport del Departament de la Gaeltacht i Údarás na Gaeltachta.
Entre els canvis clau que demanen Tinteán, Bánú, i Conradh na Gaeilge hi ha els següents:
1) que no s'afeblissin les proteccions de planificació de la llengua irlandesa existents per als desenvolupaments d'habitatges multifamiliars que figuren als actuals Plans de Desenvolupament del Comtat i Plans d'Àrea Local. Per exemple, actualment la Gaeltacht de Waterford té una condició lingüística del 80% per als habitatges multifamiliars, en comparació amb les noves propostes que només el 37% dels habitatges es reserven per a parlants d'irlandès. Això malgrat que el 81% dels habitants de la Gaeltacht de Port Láirge van declarar capacitat en irlandès en l'últim cens;
2) que les clàusules d'ocupació en irlandès haurien de romandre en vigor durant almenys 15 anys, tal com es preveu als Plans de Desenvolupament existents, en lloc de reduir-se a 10 anys;
3) que s'elimini per als parlants d'irlandès el requisit proposat de 3 km de radi relacionat amb la demostració d'una necessitat social local en sol·licitar un permís de planificació a la Gaeltacht.
Els moviments implicats a favor del gaèlic en alça
Tinteán (significa "llar" o "llar de foc" en gaèlic irlandès) és el nom d'una campanya nacional de base llançada el 2024 per combatre la crisi d'habitatge a la Gaeltacht (les àrees d'Irlanda on el gaèlic és la llengua principal). L'augment desorbitat dels preus de mobilitat segones residències o lloguers de vacances amenacen d'expulsar els joves i els parlants nadius de les seves pròpies comunitats. Això posa en perill directe la supervivència de l'idioma i l'herència cultural.
Bánú En gaèlic irlandès, la paraula bánú significa literalment "despoblament" o "buidat". El grup va triar deliberadament aquest nom per alertar sobre el greu perill que pateixen les zones rurals de parla irlandesa, les quals s'estan "buidant" de joves i parlants natius a causa de la impossibilitat de trobar un lloc assequible on viure.É s un grup local de pressió i defensa de l'habitatge originari de la Gaeltacht de Conamara (a l'oest d'Irlanda). El grup va ser fundat el novembre de 2023 i, en l'actualitat, s'ha integrat com un dels pilars fonamentals de la campanya nacional Tinteán.
Conradh na Gaeilge o Lliga Gaèlica actua com l'organització històrica a gran escala nacional. Es va fundar el 31 de juliol de 1893 a Dublín/Baile Átha Cliath er un grup d'intel·lectuals i acadèmics encapçalats per Douglas Hyde (qui en seria el primer president), Eoin MacNeill i el pare Eoghan Ó Gramhnaigh. Va néixer com un moviment apolític i social per frenar la ràpida desaparició del gaèlic irlandès, fomentant-ne l'ús diari i la publicació de literatura moderna en aquest idioma.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada