2ª Conferència internacional sobre "Reinventar l'autodeterminació"

La segona conferència internacional sobre "Reinventar l'autodeterminació", organitzada per l'UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats), tindrà lloc els dies 27 i 28 d'agost de 2026 a La Haia, Països Baixos. En el marc de la 35a Conferència de la UNPO, es debat sobre la temàtica centrada en el potent tema de "Reimaginar l'autodeterminació". 

La UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats) reuneix pobles i nacions que treballen per enfortir la seva veu a l'escenari internacional, defensar els seus drets i promoure l'autodeterminació. La trobada internacional d'enguany és particularment significativa, ja que coincideix amb el 35è aniversari de la fundació de l'UNPO, establerta a La Haia el 1991. L'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) va elegir una nova direcció col·lectiva durant la seva Assemblea General a l'agost de 2026;

Presidenta: Rubina Greenwood (Congrés Mundial Sindhi) — reelegida per un altre mandat de dos anys.

Vicepresidents:

Abdirahman Mahdi (Front d'Alliberament Nacional d'Ogaden)

Sofia Amini (Partit Democràtic del Kurdistan Iranià / PDKI)

Tresorera: Tammy Breedt (Front de Llibertat Plus o Vryheidsfront Plus / VF+ de la nació boer)

Secretària general: Mercè Monje Cano (ANC catalana)

Després de la conferència inaugural celebrada a Madeira el 2025, aquesta segona conferència reuneix representants de nacions i pobles no representats, experts, professionals del dret, acadèmics, periodistes, actors de la societat civil i relators especials de les Nacions Unides. Els debats se centraran en tres temes principals: representació, narratives i solidaritat, amb l'objectiu de repensar l'exercici del dret a l'autodeterminació en un context internacional en ràpida evolució.

Delegacions diverses

Entre d'altres el Werken Reynaldo Mariqueo, Secretari d'Estat d'Afers Diplomàtics, i Sa Excel·lència Dama Nina Saleh Ahmed representen amb orgull la nostra delegació i porten la veu del Poble Maputxe i del Regne de l'Araucània i Patagònia a aquesta trobada internacional.

La Cabília berber, membre de l'UNPO des del 2017, està representada en aquesta important reunió. Ferhat Mehenni, president del MAK (Moviment per l'Autodeterminació de CabíliaU i del govern cabilenc a l'exili, hi participa, acompanyat en particular per Mourad Amellal, representant cabilenc i membre de la presidència de l'UNPO. Tanmateix, aquesta reunió arriba en un moment particularment dolorós per a la Cabília i els territoris veïns, que han estat assolats per incendis devastadors durant diversos dies. Només el 26 d'agost, el nombre oficial de morts és de 12: 4 a Béjaïa (Bougie), 3 a Tizi Ouzou i 5 a Jijel, a més de desenes de ferits. Aquesta última tragèdia eleva el nombre de persones mortes en incendis des de principis d'estiu a almenys 18, segons les xifres disponibles. 

Read more »

Savoia acull el 39è congrés de la federació d'ensenyament en llengües minoritzades de l'estat francès

El 39è Col.loqui de la FLAREP (Federació de les Llengües Regionals dins l'Ensenyament Públic) s'ha desenvolupat a del 18 al 20 d'octubre a Thonon-les-Bains i Annecy, a la sala de deliberacions del Consell Departamental de l'Alta Savoia. La trobada s'ha centrat en el desenvolupament de l'ensenyament de les llengües amb les col.lectivitats territorials Hi han pres part Joël Baud-Grasset, vice-president del Consell departamental de l'Alta Savoia; Rémy Farré Salvatella, tècnic de la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a Barcelona; Jean-Paul Couche, president de ANVT-IRLF; i Christian Malmose, encarregat de missió a l'Oficina Pública de la Llengua Basca; i, Alà Baylac Ferrer, director adjunt de l'IFCT de la universitat de Perpinyà. Alà Baylac Ferrer, president de l'APLEC*, ha presentat algunes "Eines pedagògiques per a l'ensenyament" en català. Esteve Vaills, encarregat de missió de l'APLEC, ha presentat "Els mèdia i l'ensenyament de les llengües regionals". També s'ha analitzat l'ampliació de l'ensenyament de l'arpità de la Savoia amb 10 escoles referenciades gràcies a l'AES (Associació d'Ensenyants de Savoià), (Association des Enseignants de Savoyard/ francoprovençal) i Savoué Ecula 2.**

 

L'augment del nombre de parlants observat en els darrers anys (al voltant de 20.000 parlants i aproximadament 100.000 persones que l'entenen sense parlar-la) no és suficient per garantir la supervivència a llarg termini de la llengua savoiana. Una llengua que abans es transmetia diàriament a través de converses familiars o veïnals, però que avui només es pot transmetre a través de l'educació escolar.

"La nostra principal dificultat, que encara persisteix malgrat el reconeixement, és la formació del professorat", es queixa Marc Bron. "No hi ha res previst en aquest àmbit. Tot i que ens esforcem per ser presents des de l'escola primària fins al batxillerat, l'ensenyament del savoià continua sent molt desordenat d'una escola a una altra... Estem molt lluny del sistema on els pares prenen les regnes de l'assumpte i s'asseguren que els nens tinguin unes hores de bretó o basc cada dia". L'únic progrés en aquest àmbit des del reconeixement del 2021: la capacitat de Marc Bron per formar ell mateix professors voluntaris.

Es nota una manca de professors durant l'examen de batxillerat. Només un candidat va fer l'examen savoià/francoprovençal aquest any. «Abans del reconeixement, un candidat havia de fer l'examen a Montélimar (Drôme)», va remarcar el professor, abans d'afegir: «Les coses ja estan millorant!»

Aquest any, l'únic candidat del 2025 va poder fer l'examen en un institut d'Annemasse (Alta Savoia). Un senyal que s'estan fent progressos a França pel que fa al reconeixement de les llengües regionals. Professionals i professors de totes les regions es reuniran durant tres dies a Thonon-les-Bains, per comparar les seves experiències durant la 39a conferència de la Federació de les Llengües Regionals a l'Ensenyament Públic (FLAREP).

Article a Le Dauphiné Libéré 

* Associació per a l'ensenyament del català a Catalunya Nord

** Fédération des parents d'élèves suivant des cours de savoyard

Read more »

Resultats dels partits nacionalistes a les eleccions estatals franceses 2024

La primera volta, celebrada el 30 de juny permeten a diversos candidats nacionalistes passar a segona volta: 1 a Euskal Herria, 3 a Còrsega i 1 a la Bretanya.

Euskal Herria

EH Bai, el partit dels abertzale d'Iparralde, va apostar clarament per l'anomenat Nou Front Popular format per partits d'esquerra i verds en oposició al Reagrupament Nacional, un dels candidats del NFP, Peio Dufau, d'EH Bai, ha passat a segona volta. En aquesta té el suport de l'EAJ/PNB que va presentar candidats propis obtenint 6.254 sufragis:

Pirineus Atlàntics 4: 1.128 (1,95 ) 

Pirineus Atlàntics 5: 1.414 (2,02 %)

Pirineus Atlàntics 6: 3.712 (5,04 %)

El 2022 cap candidat nacional basc passà a la segona volta. L'aliança nacionalista EH Bai obtingué 16.385 vots. El mateix Peio Dufau ha estat tercer en la sisena circumscripció del Pirineus Atlàntics, amb un 14,6% dels vots, i Egoitz Urrutikoetxea, en la quarta circumscripció, el 10% dels electors. L'any 2017 la força basca passà dels 11.423 vots (8,8 %) de 2012 a 12.665 (10,42 %). A més s'hi presentava una llista del Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNB) que va aconseguir 2.151 vots, un 1,71 %.

 

Occitània

Nou candidatures del PÒC (amb Endavant! i Oui la Provence), 8 del PNO i Bastir Occitània (impulsada pels centristes de País Nòstre) sumen 17 llistes occitanistes amb un creixement en la majoria dels casos. 

El Partit Occitan ha passat de 5 candidats el 2017 a 32 el 2022 i 9 enguany: 2 a Bearn, 2 a Landas, 1 al tarn i 4 a Provença aliats amb Endavant!. Malgrat l'augment de participació 7 dels 9 candidats han superat els vots de 2022. Partit Occitan suma 8.022 vots amb una mitjana del 1,16 % destacant el 2,3 % a Var. Creix respecte als 5.083 vots a les mateixes circumscripcions del 2022.  

PNO i Bastir suma 8.695 vots en 8 candidatures amb una mitjana del 1,81 %  als qui cal afegir 1.278 de les dues llistes conjuntes amb Résistons. Això totalitza 10.622. El 2022 va obtenir 5.975 i una mitjana del 1,63 % també amb 8 llistes. A més ha donat suport a dues de Résistons!. Passa de 745 a 1.080 de mitjana.

Partit Occitan

Landas 2: 1.358 (1,57 %) - Partit Occitan 547 (0,91 %) el 2022

Landas 3: 451 (0,64 %) 649 (1,18 %) el 2022

Pirineus Atlàntics 3: 475 (0,8 %) - Partit Occitan i Endavant ! 587 (1,31 %) el 2022

Pirineus Atlàntics 2: 1.079 (0,78 %) - Partit Occitan i Endavant ! 597 (1,38 %) el 2022

Tarn 2: 1.058 (1,39 %) 413 (0,31 % el 2022)

Var 3 : 531 (0,86 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 444 (0,89 %) el 2022

Var 6: 1.968 (2,3 %) - Partit Occitan i Òc per Provença! 958 (1,66 %) el 2022

Vau Clusa 1: 391 (0,87 %)  - Partit Occitan, Bastir Occitània i Òc per Provença! 277 (0,91 %) el 2022

Vau Clusa 4 : 729 (1,20 %)  - Partit Occitan i Òc per Provença! 611 (1,49 %) el 2022

El 2022 el Partit Occitan i Endavant! (plataforma amb els independentistes bearnesos de Libertat!) van presentar 32 candidats obtenint 13.807 vots amb una mitjana de 430 vots. Enguany amb 9 ha obtingut 8.022 creixent a una mitjana de 890 vots per candidat.

 

El Partit de la Nacion Occitana Bastir Occitània va presentar candidatures a:

Alta Garona 8 : 257 (0,44 %) - PNO i Bastir Occitània i  Lo Bornhon ciutadan

Òlt e Garona 1: 1.021 (1,69 %) - PNO i Bastir Occitània

Alta Garona 1: 1.601 (2,7 %) - 1.330 (3,03 %)

Alta Garona 3: 731 (1,2 %)

Alta Garona 4: 945 (1,96 %) - 562 (1,6 %)

Gèrs 2: 1.293 (2,45 %) 131(0,32 %)

Tarn 3: 965  (1,32%) - 1205 (2,18 %)

Bocas de Ròse 8: 1882 (2,71%) - amb el Partit Prouvenço Nacioun

 

i amb Résistons: 

Alta Garona 5: 121 (0,16 %) - PNO i Resistons! de Jean Lassalle  1.160 (2,1 %) el 2022

Aude 2: 1.927 (3,17% - Bastir Occitània i Resistons! de Jean Lassalle  927 (2,11 %) el 2022

 

Bretanya 

La gran fita del moviment nacional bretó (Emsav) és a Morbihan 3 on el nacionalista Paul Molac queda primer amb 28.912 vots (35,84 %) i pot aconseguir un escó car el RN és segon amb 31,5 % i els macronistes d'Ensemble tercers amb 15,48 %. Molac, sorgit dels partits nacionalistes va ser escollit com a independent a les files de Macron del que s'ha desvinculat i ha protagonitzat una legislatura intensa fent aprovar l'anomenada Llei Molac de defensa de les llengües "regionals". Mentre la Unió Democràtica Bretona ha apostat per donar suport al NFP el Partit Bretó va presentar 13 llistes pròpies obtenint 12.808 vots amb una mitjana del 1,46 %. El 2022 havia presentat 34 llistes aconseguint 15.205 vots i una mitjana del 0,95 %. Per tant cada llista ha passat dels 447 vots de mitjana a 985. El PB a segona volta ha demanat no votar explícitament ni a RN ni a les llistes del NFP que continguin els antibretons de La França Insubmissa. 

El 2017 a la Bretanya es presentà una llista d'esquerra autonomista (Oui la Bretagne) que va obtenir  33.000 vots i una de centre dreta independentista, 100 % Bretagne que en va aconseguir 13.000. El 2022 aquesta menada pel Parti Breton, va arribat 15.205 sufragis mentre l'esquerra de l'UDB va aconseguir 23.320. El PB, amb el suport d'En Avant Bretagne, Breizh Europa i el Partit Federalista Europeu, es presentava a 30 circumscripcions i l'UDB a 21. Paul Molac, fins aleshores diputat pel partit de Macron es presentà dins Libertés i Territories / Regions i Pobles Solidaris. Tot i deslligar-se de la majoria presidencial fou el candidat més votat, amb un 37,7% dels sufragis.

Lorena

El Parti Lorrain es presentava a dues circumscripcions a la 2 de Mosel·la obté 741 (1,51 %) vots i a la 2 de Vosges 2 obté 925 (1,95 %)

Mosel·la

El Parti des Mosellans / Partei der Mosellothringer, fundat el 2015, es presentava a Moselle 4 i 5 aconseguint 17 vots (0,03 %) i 1.128 (2,57 %) de Denis Lieb.

El 2017 Parti des Mosellans, obtenia 2.740 vots (0,88 %) en la primera participació electoral. Fundat el 2015, aquest partit regionalista defensa la integració de la Mosel·la a Alsàcia. També per primera vegada es presentava el Parti Lorrain, formació creada l'any 2010, sumant 2.079 vots amb presència a 7 circumscripcions, tres d'elles a la Mosel·la amb una mitjana de 0,71 %.

 

Alsàcia

Unser Land es va presentar a 15 circumscripcions sumant 31.053 sufragis i a la segona volta no ha donat consigna de vot.

Baix Rhin 

1: 395 (0,91 %)

2: 819 (1,67 %)

3: 813 (1,78 %)

4: 1.982 (2,9 %)

5: 2.681 (3,77 %)

6: 1.770 (2,7 %)

7: 1.821 (3,27 %)

8: 6.818 (11,44 %) amb Les Républicains, el candidat Victor Vogt dirigeix l'Oficina de l'Alsacià

9: 2.583 (4,15 %)

Alt Rhin

1: 1.007 (2,05 %)

2: 1.645 (2,7 %)

3: 1.850 (3,3 %)

4: 3.867 (5,73 %)

5: 1.104 (2,32 %) amb una llista concurrent centrista nacionalista de Romain Spinali 249 (0,52%)

6: 1.898 (3,24 %)

El 2022 Unser Land va passar de 6,8 % dels sufragis el 2017 à 4,8 %  i de 40.063 vots a 27.950 sufragis.

 

Catalunya

Unitat Catalana es presentava amb Ecologie Positive, Les Centristes/Nouveau Centre i Nouvelle Energie amb una llista encapçalada per Annavelle Brunet a la 1ª circumscripció. Queda quarta força amb 2328 vots (4,87 %).

El Front Catalan, etiqueta de Sí Al País Català, es presenta a totes les circumscripcions sumant 5.844 vots i una mitjana del 2,3 %. Guanya 1.504 vots nous:

1: 790 (1,65 %)

2: 1.337 (1,92 %)

3: 1.780 (3,2 %)

4: 1.937 (2,8 %)

El 2022 la llista unitària Le Pays Catalan c'est vous formada per Unitat Catalana i Oui au Pays Catalan obté 4.304 sufragis a les 4 circumscripcions nord-catalanes amb un 2,5 % enfront del resultat d'Oui au Pays Catalan en solitari de 2017 amb 5.475 vots (3,91 %):
Circumscripció 1: 667 2,06 % (Rita Peix)
Circumscripció 2: 1.322 2,79 % (Joel Diago)
Circumscripció 3: 1.044 2,57 % (Morgane Le Floch)
Circumscripció 2: 1.271 2,57 % (Jordi Vera)

Còrsega

Cinc forces es presentaven a les eleccions; Femu a Corsica obté 30.261 sufragis, PNC 11.344
Core in Fronte 7.829 Mossa Palatina 3.860 i Suvranu 50. Nazione va optar per no presentar-se ni donar consigna de vot a la segona volta. 

Sud 1: Femu a Corsica passa a segona volta quedant tercera amb 5.601 (16,84 %)

Core in Fronte: 1.533 (4,61 %)

PNC :1.078 (3,24 %)

Mossa Palatina: 1.202 (3,61 % )

Sud 2: PNC queda segon amb 10.266 (26,45 %)

Core in Fronte: 2.548 (6,57 %)

Mossa Palatina: 1.055 (2,72 %)

Alta Còrsega 1: Femu a Corsica  passa a segona volta quedant segona amb 12.698 (28,63 %)

Core in Fronte: 2.277 (5,13 %)

Suvranu /  Baronne ML Mariani: 50 (0,11 %)

 

Alta Còrsega 2: Femu a Corsica  passa a segona volta quedant primera amb 11.962 (31,74 %)

Mossa Palatina: 1.603 (4,25 %)

Core in Fronte: 1.471 (3,9 %)

El 2022  el nacionalisme cors passà de 33.925 a 44.562 vots. A Còrsega, quatre candidats nacionalistes passaren a la segona tanda, Romain Colonna (Femu a Corsica), amb un 17,5% dels vots, però no l’independentista (Corsica Libera +PNC) Doctor Jean-Paul Carrolaggi (12,69%) optaran ara per votar Colonna. A la segona circumscripció de Còrsega del Sud, Paul-André Colombani (Femu a Corsica) amb el 37,2% dels vots en la primera votació. En la primera circumscripció de l’Alta Còrsega, Michel Castellani (Femu a Corsica) també sortí reforçat en la primera votació, amb un 33,8% dels vots. Finalment, en la segona circumscripció de l’Alta Còrsega, Jean-Félix Acquaviva (Femu a Corsica) fou primer amb el 33,5% dels vots,  cal tenir en compte que el candidat independentista, Lionel Mortini, batlle de  Belgodère  per Corsica Libera fou tercer, amb un 18% dels vots. Petru Antone Tomasi i Eric Simon de CL i PNC han aconseguit el 7,38 %. Corsica Libera no van donra suport a Femu per la segona volta.

Resultats de la llista autonomista Femu a Corsica a les 4 circumscripcions (tots passaren a 2ª volta): 33.670 vots

8.316 33,77 %

10.670 33,46 %

4.135 17,48 %

9.549 37,24 %

Resultats de la llista nacionalista Corsica Libera+Partitu di a Nazione Corsa les 4 circumscripcions: 10.892 vots

1.818 7,38 %

5.736 17,99 %

3.002 12,69 %
336 1,31 %

El juny de 2012 la coalició Pè a Corsica, va obtenir 29.477 vots a la primera volta amb un 23 % al sud i un 22 % al nord. El 2017 Pè a Corsica, unió d'autonomistes i nacionalistes, va aconseguir un 25,6 % al sud i un espectacular 33,81 % al nord que la convertí en primera força totalitzant 33.925 vots. Enguany, amb dues llistes s'ha trencat aquest sostre arribant als 44.562 vots.

Savoia

MRS/Sabaudia es presentava a 4 circumscripcions de l'Alta Savoia sumant 5.572 vots:

2: 1.077 (1,51 %)

3: 1.742 (2,86 %)

4: 945 (1,69 %)

5: 1.808 (2,66 %)

El 2022 el nou Mouvement Sabaudia impulsat per mouvement Région Savoie (MSR) afiliat a RPS i els independentistes de 100% Savoie obtingué 4.793 vots i el 3,0 % a Savoia 3 i el 3,41 % a Savoia 5.

Kanaky

Els nacionalistes passen a segona volta a la circumscripció 1 de Kanaky, Omaira Lysa Meun Naisseline (Union Calédonienne-FLNKS) queda segona amb el 36,34 % (20.370 vots) i competirà contra el candidat de dreta. El del RN no passa a segona volta. En la mateixa circumscripció es presentaven també Muneiko Haocas del Mouvement Nationaliste Indépendantiste et Souverainiste* que recull 1.229 (2,19 %).

A la 2ª cirscumscripció l'Unió Caledoniana aconsegueix la primera posició i Emmanuel Tjibaou (Union Calédonienne) suma 32.926 (44,06 %) amb el suport de l'esquerra francesa per aturar la dreta lleialista (Loyalistes et Rassemblement) que es queda amb el 36,18 %. El candidat d'Eveil Océanien** queda fora de la segona volta amb 8.906 (11,92 %) i el MNIS obté 1.114 vots (1,49 %). Per tant l'UC pot aconseguir fàcilment aquest escó.

*Mouvement nationaliste indépendantiste et souverainiste, MNIS escindit del MNSK, coalició creada pel Parti travailliste el setembre de 2020, el maig de 2022

**Eveil Oceánien va ser fundat el 2019 pels immigrants de Wallis and Futuna, polinesis, d'orientació centrista i neutral en el conflicte kanak / francès tot i col·laborar al parlament (on té 3 escons de 54) amb els independentistes.

El 2022 el FLNKS es va quedar sense cap escó al ser derrotat per Macron a les dues circumscripcions. El FLNKS va sumar 19.535 vots a primera volta amb el 32,8% a la circumscripció 2 i 21,7 % (13,175) a la 1.

Polinèsia

El moviment nacional es presenta dividit a les eleccions entre el Tavini Huira'atira (esquerra independentista aliada al Nupes el 2022 i al NFP enguany), Tapura Huiraatira (partit de centre autonomista creat el 2016 i aliat a Macron) i A Here ia Porinetia (escissió del Tapura de de 2020 entre la dreta i l'extrema dreta autonomistes i que es presenta separat de RN). Els dos darrers defensen l'autonomia però no la independència. A la circumscripció 1 el Tapura guanya directament l'escó amb el 53,85 %, front el 35 % de Tavini; a la 2 se'l disputen Tavini  (42,19 %) i la líder d'A Here Nicole Sanquer (49,09 %) i a la tercera Tavini (42,7 %) i Tapura (41,08%), Serà decisiva la decisió dels electors de Naumi Mihuraa que va recollir 3.230 vots (11 %) escindida de Tapura i com a independent. Enguany Taputa i A Here s'han repartit les circumscripcions i sumen 30.462 i 12.986 vots mentre el Tavini arriba als 35.888 sufragis.

El 2022 el Tavini-Nupes va obtenir els 3 escons a segona volta tot i que la primera va quedar-se amb 23.490 vots (20,1 %, 28,78 % i 34,26 % a les 3 circumscripcions) front els 30.758 del Tapura (41,9, 33,21 i 32,08 %). Pel que fa a A Here va recollir 11.668 (9,63, 14.44 i 14,53 %)

Resultats dels partits nacionalistes a les eleccions estatals franceses 2022

5 candidats nacionalistes passen a 2ª volta a l'estat francès (2022)

Estatals franceses a la Savoia el 2017

Estatals franceses a Còrsega el 2017

Estatals franceses a Bretanya el 2017

Read more »

Eleccions europees a les nacions sense estat

Anàlisi de les Eleccions europees del 9 de Juny de 2024  a les nacions sense estat:

-Galícia
- Euskal Herria
- Països Catalans
- Flandes
- Sud Tirol
- Padània / Itàlia Nord (Vénet, Lombardia)
- Aosta
- Irlanda

Galícia

El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) té un creixement molt menor de l'esperat: dels 172.088 vots (11,8 %) del 2019 passa a 179.905 (16,13 %) d'enguany. Ana Miranda no tindrà escó tota la legislatura i l'haurà de compartir amb el número 2 d'ERC a meitat de legislatura passant a ser assessora del metereóleg. El Bloc havia fet veure que l'acord amb Bildu i ERC suposava quedar-se amb el tercer escó però, una vegada passades les eleccions, ha reconegut que no és així. El resultat del BNG és molt menor al de les autonòmiques del 18 de febrer quan va obtenir un 31,6 % i 467.000 sufragis.

Euskal Herria

A Iparralde la victòria del RN de Le Pen ha estat clara però com a segona força ha emergit l’Alliance rural de Jean Lassalle que, però, no obté cap escó. A Hegoalde la victòria és per EH Bildu amb el 26,4 % (4,23 % vers 2019) a la CAB i el 18,75 % a Nafarroa. En canvi l'EAJ/PNV cau 11,52 punts a la CAB i es queda amb el 22,4 % i el 3,16 % a Nafarroa (com a Geroa Bai). Tot i això els nacionalistes mantenen, en solitari, el seu escó i EH Bildu obté el mateix. EH Bildu suma 228.000 vots a la CAB, 49.000 a la CAN i  EAJ 194.000 i 8.000 respectivament.

Països Catalans

Mentre Compromís va optar per donar suport a Sumar (on la formació va aconseguir un 7,63 % front el 4,65 % estatal), El Pi va optar per ajudar a l'EAJ/PNV i Més a ERC. Els primers 

Esquerra va obtenir 8.465 vots al País Valencià (0,43 %) molt menys que els 12.400 de 2019 (0,54 %) i a les Illes Balears va baixar de 20.464 (4,9 %) a 16.457 (5,17 %) però cal tenir en compte que el 2019 Més va optar per donar suport a Compromís i va aconseguir aleshores 12.470 (2,98 %) per tant el descens és molt més pronunciat. ERC pateix una davallada enorme al Principat passant de 727.039 a 354.247 i del 21,2 % de 2019 al 14,8 %. Esquerra perd més de la meitat dels vots: 373.000. Junts segueix la mateixa tendència i passa de 981.000 (28,63 %) a 431.000 (18 %) perdent, entre els dos 923.000 vots. 

Flandes

La Nova Aliança Flamenca (N-VA), nacionalista de centre dreta no torna a vèncer a les eleccions europees de 2024 tot i avançar del 13'73 al 13,97 % de Bèlgica. Es veu superada pels independentistes del Vlaams Belang, oposats a la immigració que passen del 11,68 % al 14,5 % estatal. Ambdues forces obtenen 3 escons cada una a l'hemicicle continuant essent la nació sense estat més representada a Europa. Els independentistes (al grup Identitat i Democràcia del RN francès) sumen 1.034.000 vots i els nacionalistes (al grup Conservadors i Reformistes amb Fratelli d'Italia) 995.000. El 2019 VB va obtenir 811.000 i NV-A 954.000.

Sud Tirol

El Partit Popular del Sudtirol (SVP) manté el seu escó al parlament europeu amb 120.879 front els 142.185 de 2019. 

Itàlia Nord

Mentre, els federalistes de la Lega en perden vint i passen de 28 a 8 obtenint 2.100.000 vots (un 9 % estatal) front els 9.175.000 de 2019. L'alternativa padana a la Lega, Grande Nord, es presentava en la coalició amb Libertà (amb els autonomistes sicilians de Sud chiama Nord i Popolo Veneto*) però amb el 1,22 % no obté presentació. 

*Escindit de la Lega l'octubre de 2023 per "haver perdut l'esperit identitari" i participant al partit Indipendenza de Gianni Alemanno (ex batlle de Roma de Fratelli). A les europees obté 1.850 vots al Venet. 

Aosta

A Aosta el Rassemblement Valdôtain d'Stefano Aggravi obté un 7,14 % insuficient per obtenir cap escó. Tenia el suport del Movimento Progetto Piemonte i considera el resultat un "bon punt de partida". 

Rassemblement Valdôtain es va convertir en partit polític el 20.11.2023 impulsat per Davide Bionaz (ex d'Union Valdòtaine, ex Aosta Viva i ex ALPE) i Aggravi (ex d'Union Valdòtaine, concretament de la Jeunesse dell'UV i assessor de la Lega. Roberto Luboz (ex Lega, ex Esprì), Mauro Caniggia (ex Mouv', ex Esprì). Esprì fou fundada el setembre de 2022 per Caniggia i Luboz. D'orientació liberal es va presentar a les eleccions estatals amb Renaissance Valdotâine (antic Rinascimento VdA de l'empresari Giovanni Girardini). A les eleccions estatals de 2022 va aconseguir 6.398 vots (11,9 %) mentre la Lega es va presentar amb Fratelli 29,8 % i la coalició Vallée d'Aoste - Autonomie Progrès Fédéralisme (Partito Democratico - Italia Democratica e Progressista, Union Valdôtaine, Alliance Valdôtaine, Vallée d'Aoste Unie, Stella Alpina e Azione - Italia Viva) va obtenir un 38,63 % i Valle d'Aosta Aperta (5 Estrelles i Sinistra Italiana) un 10,9 %.

El principal partit arpità, Union Valdòtaine ja va aprovar al seu consell federal de Tzanté de Bouva di Fénis, l'abril de 2024, no presentar candidatura.  

Irlanda

El Sinn Féin va obtenir 194.000 vots amb el 11,1 % i va passar de 1  a 2 escons tot i baixar un 0,56 %. El nou partit Independent Ireland / Éire Neamhspléach va arribar als 108.000 vots i obtenia un escó amb el 6 % tot i ser la primera vegada que es presentava. En canvi els Independents for Change, d'esquerra no arribaven al 2,9 % i perden els seus escons. Els partits nacionalistes radicals com Ireland First (32.000), Irish Freedom (29.700), National Party (12.900), The Irish People (11.000) no van aconseguir cap escó com els ecologistes de Rabharta (11.300)

Bretanya

El Partit Bretó (Strollad Breizh) formava part de la coalició Ecologie au Centre (antiga Aliança Ecologista Independent) i obté 30.000 vots (20.412 a la Bretanya de 4 departaments amb el 0,79 %).  Ecologie au Centre obté 316.136 vots i un 1,28 % a nivell estatal i era formada per la Federació de Països Units, com a Régions Unies d'Europe, amb el propi PB, Parti Lorrain, Prouvénço Nacioun, Bastir Occitanie. D'altres 2 integrants de FPU no van acceptar l'acord. Parti Nationaliste Basque va desmarcar per presentar-se amb Ecologie Positive et Territorires i Parti de la Nation Occitane va cridar a l'abstenció.

Mentre el seu rival, Unió Democràtica Bretona, que es presentava amb Europe Territoires Écologie* (no confondre amb Ecologie Positive et Territorires de la que formava part l'EAJ/PNB i sis partits verds) es queda amb 7.963 sufragis (5.785 i un 0,22 % a la B4). ETE recull 63.482 vots i el 0,26 % estatal.  

Occitània, Còrsega

Després de 25 anys de col·laboració Regions i Pobles Solidaris (federació formada per la UDB, Eusko Alkartasuna, EH Bai, Oui Pays Catalan, Unitat Catalana, Femu a Corsica, Partit Nacional Cors, Partit Occità, Sabaudia, Unser Land i Part des Mosellans, Partit de la Reunió) va trencar el 13.01.2024 amb Europe Ecologie**. Orfe de referent estatal va menar aleshores un acord amb la llista impulsada per Guillaume Lacroix, Europe Territoires Écologie formada pel Partit Radical d'Esquerra, Volt, Moviment dels Ciutadans, Moviment dels Progressistes on RPS s'integrà. A Còrsega arribà al 0,4 %, a La Reunió 0,12 %, a Occitània un 0,14 % i a Catalunya Nord 0,12 %. 

** EE obté 1.361.000 vots i, amb el 5,5 % 5 escons, lluny dels 3.055.000 vots de 2019 amn el 13,5 % i 13 escons.

Read more »

El BNG, EH Bildu, Junts i CC resisteixen l'onada de "vot útil" promoguda pel PSOE presentant-se com dic a Vox

 Illes Canàries

Ahora Canarias es presentava en llista conjunta amb el Partido Comunista del Pueblo Canario. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 2.026 vots (0,23 %). A les estatals s'ha quedat en 1.640 (0,16 %) per sota dels 2.015 vots dels independentistes i 1.185 dels comunistes obtinguts per separat el 2019. Coalición Canaria va assolir 192.203 vots (21,84 %) a les eleccions autonòmiques quedant com a segona força. A les estatals ha aconseguit un escó amb 114.718 (11,28 %) prop dels 123.981 de 2019. El centre esquerra nacionalista de Nueva Canarias-Bloque Canarista es queda sense escó. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 71.021 vots (un 8,07 %) essent quarta força de l'arxipèlag africà. Ara ha obtingut 45.557 (4,48 %). No es va presentar el 2019 doncs ho va fer conjuntament amb CC.

Euskal Herria (Hegoalde)

El Partit Nacionalista Basc obtenia 322.373 vots (31,69 %) a les darreres eleccions locals patint un greu descens des dels 408.766 (36,26 %) de 2019. Les eleccions estatals han confirmat el seu retrocés passant de 377.423 (32,07 %) a 275.782 (24,05). També la seva marca a Nafarroa, Geroa Bai, ha perdut vots passant de 12.622 (3,8) a 9.839 (2,90 %). Tot i a així l'EAJ/PNV ha aconseguit 5 escons. EH Bildu va assolir 297.181 (29,21 %) a les eleccions locals amb 1050 regidors la primera força creixent lleugerament front els 280.381 (24,87 %) de 2019. Ara ha crescut de 220.132 (8,71) a 274.676 (23,95) a la CAV i de 56.837 (16,96) a 58.686 (17,31) a Nafarroa sumant 6 escons.

Astúries-Lleó

A Lléo Concenyu País Llionés i Xuntanza Llionesista han donat suport a la Unión del Pueblo Leonés que és la principal organització política lleonesista i presentava llistes a Lleó i Zamora. Han passat de 10.198 (0,71) a 23.010 (1,62%). A les eleccions locals UPL va créixer de 21.500 a 37.000 vots i de 151 a 235 regidors. El PREPAL (Partido Regionalista del País Leonés) es presentava a Salamanca mantenint els 866 vots de 2019.

Castella

A Castella es presentava el Partido Castellano-Tierra Comunera dins d'España Vaciada a Burgos i Unidad Castellana a Valladolid. Els primers van obtenir 5.500 vots i 43 regidors a les eleccions de maig mentre els segons es van quedar amb 13 regidors. Ara PCAS-TC ha obtingut 1.1156 vots i UdCa 452.

Galícia

El Bloc Nacionalista Gallec (BNG), després de passar de 194.000 a 248.000 vots a les eleccions locals d'enguany i de 456 a 590 regidors, ha confirmat el seu ascens: Si l'abril de 2019 va obtenir 93.810 i l'octubre 120.456 (8,13 %) ara ha arribat als 152.327 (9,48 %). Així ha mantingut el seu escó.

Països Catalans

A Catalunya repetien llista les formacions amb representació ERC (que a les locals d'enguany va perdre 302.000 vots passant del 23,5 al 17,3 %), CUP (que a les locals d'enguany va perdre 42.000 vots passant del 5,05 al 4,43 %) i Junts i PDeCAT, ara per separat (Junts a les municipals va obtenir 552.000 (18 %) vots mentre el PDeCAT (4,43 %) va aconseguir 55.000). Plegats havien obtingut 558.000 el 2019 amb un 16 %. 

La situació s'ha invertit totalment ara: CUP ha quedat fora amb 98.794 (2,8 %) front els 244.754 (6,35 %) de 2019. Perd els dos escons i augmenta el descens de les locals perdent un 59 % del seu electorat: 146.000 sufragis. El PDeCAT també perd els seus 4 escons i ni arriba al 1% amb 31.687 vots. En canvi Junts es queda amb 7 dels 8 que tenien plegats tot i baixar de 527.375 (13,68 %) a 392.634 (11,16 %): Qui pateix un desgavell absolut és ERC. Perd la meitat dels seus electors passant de 869.934 (22,56 %) a 462.883 (13,16 %) i passa de 13 a 7 escons. L'independentisme perd 656.000 vots dels que 324.000 van al PSOE i 329.000 a l'abstenció que havia estat demanada per un nou independentisme crític amb els partits promogut pel FNC, Aliança Catalana i Primàries.

Read more »

Posicionaments dels 35 partits de les nacions sense estat de l'estat espanyol a les eleccions

Illes Canàries

Ahora Canarias presenta llistat conjunta amb el Partido Comunista del Pueblo Canario. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 2.026 vots (0,23 %). Amb un plantejament nacionalista Coalición Canaria presenta una llista amb opcions. La formació de centre dreta va assolir 192.203 vots (21,84 %) a les eleccions autonòmiques quedant com a segona força. El centre esquerra nacionalista es presenta com a Nueva Canarias-Bloque Canarista A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 71.021 vots (un 8,07 %) essent quarta força de l'arxipèlag africà. Finalment el Partido Nacionalista Canario (PNC) que l'abril d'enguany va trencar amb CC es va presentar a les autonòmiques aconseguint 2.472 (0,28 %) i ara no presenta llista. 

Euskal Herria (Hegoalde)

El Partit Nacionalista Basc presenta llistes a la Comunitat Autònoma i es presenta com a Geroa Bai a Navarra. EH Bildu per la seva part es presenta a tot Hegoalde sota les seves sigles. Els primers van obtenir 322.373 vots (31,69 %) a les darreres eleccions locals mentre els segons van assolir 297.181 (29,21 %) però fou Bildu, amb 1050 regidors la primera força mentre EAJ/PNV va caure de 1.060 a 981. Significativament l'EAJ/PNV va perdre 85.393 mentre EH Bildu va guanyar-ne 16.800. Ni Jardun ni GKS, dissidents de Bildu, s'han pronunciat.

Andalusia

Els independentistes andalusos de Nación Andaluza han fet una crida a l'abstenció. El conjunt de partits sortits de la dissolució del Partido Andalucista s'han dividit entre la indiferència davant les eleccions (Andalucía por Sí, Convergencia Andaluza) o el suport a Adelante Andalucía (Izquierda Andaluza, Primavera Andaluza) que es presenta per Cadis i ha trencat amb Podemos i Sumar.

Astúries-Lleó

A Astúries Izquierda Asturianista ha optat per integrar-se a Sumar. El moviment independentista Andecha Astur ha decidit no presentar-se a les eleccions. En el mateix sentit s'ha pronunciat el nou partit Aína, iniciativa sobiranista endegada l'abril de 2022 i presentada el 22 de maig d'enguany ha votat no presentar-se a les estatals. Andecha es va presentar a les darreres eleccions autonòmiques obtenint 1.196 vots (0,22 %) mentre IAS ho va fer en coalició amb IU i Más País que van passar de 35.000 vots a prop de 40.000 i de 2 a 3 escons.

A Lléo els autodeterministes d'Agora País Llionés no s'han pronunciat mentre Concenyu País Llionés i Xuntanza Llionesista han donat suport a la Unión del Pueblo Leonés que és la principal organització política lleonesista i presenta llistes a Lleó i Zamora. El PREPAL (Partido Regionalista del País Leonés) serà una força concurrent i, a més, es presenta a Salamanca. A les eleccions locals UPL va créixer de 21.500 a 37.000 vots i de 151 a 235 regidors. 

Castella

A Castella es presenta el Partido Castellano-Tierra Comunera dins d'España Vaciada a Burgos i Unidad Castellana a Valladolid. Els primers van obtenir 5.500 vots i 43 regidors a les eleccions de maig mentre els segons es van quedar amb 13 regidors.

Aragó

En canvi Chunta Aragonesista (a les darreres autonòmiques va passar de 41.000 a 33.000 vots) ha optat per presentar-se dins de Sumar. Puyalón de Cuchas, com ja va fer a les autonòmiques, s'ha inhibit del procés electoral. Estau Aragonés, que manté un acord amb la CHA des de 2019 amb daltabaixos i a les autonòmiques hi va donar suport, ara no ha donat consigna de vot al considerar Sumar un projecte auxiliar del PSOE.

Galícia

Sí ho fa el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) després de passar de 194.000 a 248.000 vots a les eleccions locals d'enguany i de 456 a 590 regidors. Les forces centristes Coalición por Galicia i Terra Galega no s'han pronunciat. La primera va passar de 12.100 a 2.800 vots perdent 14 dels regidors que tenia i la segona de 10.000 a 7.200 i de 18 a 10 regidories. Mentre, els moviments independentistes d'extrema esquerra o bé no s'hi han pronunciat (Partido Comunista pola República Galega, Assembleias Abertas Independentistas, Mocidade pola Independência) o han fet una crida a l'abstenció (Agora Galiza-Unidade Popular).  

Països Catalans

A les Illes Balears Més ha optat per coaligar-se amb Sumar, com fa Compromís (a les autonòmiques ha passat de 440.000 a 350.000 sufragis) mentre El Pi ha descartat presentar-se a les eleccions. Més va passar de 46.000 a 41.000 vots (i de 130 a 110 regidors) mentre El Pi ho va fer de 24.000 (i 78 actes) a 20.500 (i 67). Més va arribar als 37.000 vots al parlament mantenint vora un 8 % i 4 escons mentre El Pi va perdre els seus 3 amb el 3,8 % i 17.000 vots.

A Catalunya repeteixen llista les actuals formacions amb representació ERC (que a les locals d'enguany va perdre 302.000 vots passant del 23,5 al 17,3 %), CUP (que a les locals d'enguany va perdre 42.000 vots passant del 5,05 al 4,43 %) i Junts i PDeCAT, ara per separat, presenten llistes. Junts a les municipals va obtenir 552.000 (18 %) vots mentre el PDeCAT (4,43 %) va aconseguir 55.000. Plegats havien obtingut 558.000 el 2019 amb un 16 %. La resta de llistes que van obtenir representació com el FNC (3.529 vots i 6 regidors) i Aliança Catalana (1.806 vots i 8 regidors) han fet una crida a l'abstenció.

Read more »