2022/09/18

Tribunal condemna el maputxe Elvis Millán, malgrat presentar-se proves del muntatge realitzat per la policia xilena

El tribunal de Lautaro va condemnar el werken ((portaveu) Elvis Millán, pel delicte “atemptat contra l'autoritat”, malgrat que es compta amb proves i vídeos del muntatge realitzat per la Policia de Recerca (PDI) xilena en contra. Els fets van tenir lloc el 21 d'agost del 2021 quan funcionaris de la PDI van irrompre al Lof Muko per aplanar l'habitatge de Millán en el marc de la investigació per un atemptat ocorregut al fons Miraflores, el 21 de febrer d'aquell mateix any, refereix La Veu dels Que Sobren.

Després del procediment, Millán va ser acusat d'atemptar contra l'autoritat per la Fiscalia d'Alta Complexitat de l'Araucania. Tot i això, un vídeo al qual va tenir accés el mitjà Interferència va mostrar un diàleg entre dos funcionaris de la PDI, on acordaven muntar proves en contra del dirigent maputxe. Al material audiovisual revelat per Interferència, els funcionaris del PDI van dir: “Cal passar-ho per cana”. Aquest policia, a més, va reconèixer que mai va ser agredit pel dirigent maputxe.


Read more »

Baloch Liberation Army accepts responsibility for the bomb attack on a vehicle of Occupying FC in Quetta

Last evening, our freedom fighters bombed a vehicle of the Occupying FC near Poodgali Chowk on Sabzal Road area of ​​Quetta. As a result of the attack, an FC official was killed while three others were injured. BLA fighters targeted the occupying personnel when they were conducting a routine blockade on Sabzal Road.
After the attack, the forces along with the state machinery disguised the real motive and target of the incident as usual and made it appear as an attack on the common people.
Our such attacks will continue till the independence of occupied Balochistan.
Azad Baloch: Spokesperson of Baloch Liberation Army

Read more »

El tàtar Yashar Shikhametov condemnat a Rússia a 11 anys per converses a la cuina

El Tribunal Militar del Districte Sud de Rostov (Rússia) ha condemnat Yashar Shikhametov a onze anys de presó per acusacions defectuoses, i "testimonis" anònims que probablement mai no l'havien vist. El tàrtar de Crimea, de 52 anys, té una salut extremadament dolenta, amb una pressió arterial alta crònica que li causa problemes al cor, l'estómac, el fetge i la columna vertebral. És poc probable que sobrevisqui fins i tot els primers 4 anys de la condemna, en una presó, la pitjor de les institucions penals de Rússia, i molt menys la resta de la condemna d'11 anys que passarà en una colònia de presó de règim dur a milers de quilòmetres de la seva família a Crimea.
 

Shikhametov va ser acusat d'acord amb l'article 205.5 2 del codi penal de Rússia per "implicació" en el grup Hizb ut-Tahrir. Aquest aparentment era el mateix "grup" fictici que l'FSB afirmava que Ruslan Zeytullaev havia "organitzat" (un càrrec més greu) i que Ferat Saifullaevy. Se suposa que els també condemnats Yury Primov i Rustem Vaitov n'havien estat membres. La fiscalia (o, més probablement, l'FSB) va impugnar la condemna contra Zeytullaev fins que van obtenir una condemna de 15 anys, però no va apel·lar contra les altres tres sentències. Una diferència ara és que la fiscalia afegeix gairebé invariablement l'acusació (segons l'article 278) d'intentar enderrocar l'estat rus. Aquesta acusació és encara més absurda, ja que no s'ha trobat mai cap dels homes amb armes, però sí que els permet augmentar la pena. Tant el "procés" com els anteriors com els contra Xikhametov es basaven, com va dir aquest últim, en "converses a la cuina" sobre temes religiosos i polítics.


Read more »

2022/09/16

José Esach, Shuar indigenous leader, hiding for opposing Ecuador new mining explorations

José Esach is a Shuar indigenous leader and a dedicated environmental defender in Ecuador. To protect his territory from mining he was persecuted in 2016 and had to hide for two years. In 2021 he was criminalized for opposing new mining explorations in his community. 

He is currently the president of the Territorial Defense Committee of the Kutukú Shaimi Protective Forest, an area of great biodiversity that is already 58% concessioned. After walking five days in the jungle, the Shuar leader arrived in Yaap, his native community, and remained hidden for two years in a cabin in the middle of the forest. During that time Nelly Wampash experienced harassment and persecution from those who wanted to find out the whereabouts of her husband. However, she did not give in because she feared that she would never see him again, as happened with José Tendetza's family. This Shuar leader was assassinated in 2014 for fighting against mining in Tundayme, 100 km in a straight line south of Yaap.

 In January 2021, Esach was criminalized again, but this time for expelling the Ecuasólidus mining company, supported by his community. And it is that, in February 2017, the Government of Rafael Correa delivered 42 mining exploration licenses to this company and again the Shuar argue that this occurred without complying with the constitutional mandate of prior consultation. José Esach, being one of the most visible characters of this resistance, was accused in January 2021, along with 15 other people, of paralyzing public services due to the closure of roads. On May 17, 2021, the Yaap community finally expelled Ecuasolidus from their territory. A small plane landed on the runway of the Yaap community with a company representative, two technicians and Mesías Nayap, representative of the Logroño canton, to which the Shuar community belongs. Since that episode, the company has not returned to the territory, but according to previous experiences, the fear now responds to possible reprisals.

Read more »

2022/09/15

Josefina Antonieta Tunki Tiris, primera dona presidenta del poble Shuar Arutam de l'Equador


Josefina Antonieta Tunki Tiris primera dona presidenta del poble Shuar Arutam de l'Equador, valenta defensora del seu territori de vida davant la contaminant indústria minera. El 2019, Josefina Antonieta Tunki Tiris —Tunki als seus col·legues— va ser escollida presidenta del poble Shuar Arutam de l'Equador. Com a primera dona presidenta del seu poble, Tunki té un paper històric i assumeix reptes particulars, que afronta amb gran valentia. De fet, Tunki té "la sort" d'enfrontar-se a múltiples tensions i conflictes. A l'exterior, s'ha enfrontat a atacs i amenaces importants de l'empresa minera Solaris i les autoritats governamentals que treballen conjuntament per desposseir a la població de les activitats extractives contaminants. Internament, és l'única dona d'un consell de govern format per 10 homes, que mai s'han enfrontat al lideratge femení i que es veuen constantment temptats per les ofertes de les empreses mineres.

Des que va assumir la presidència, Tunki ha demostrat que manté fermament les decisions col·lectives expressades en el pla de vida del poble Shuar Arutam, distanciant-se dels líders anteriors que van fer pactes amb empreses mineres. El setanta per cent del territori del poble Shuar Arutam està subjecte a concessions mineres i petrolieres concedides per l'estat equatorià. A més, s'hi ubica el projecte hidroelèctric Río Santiago, reactivat per l'actual govern. A principis del 2021, Tunki, en nom del seu poble, va presentar una denúncia davant l'Organització Internacional del Treball (OIT) contra l'estat equatorià per l'incompliment del Conveni 169, que obliga els governs a respectar el consentiment previ, els pobles indígenes lliures i il·lustrats. Sense aquest consentiment, les concessions són il·legals. Tunki també ha impulsat un ampli procés d'informació i decisions comunitàries en les 6 associacions i 47 centres del seu poble que, a partir dels seus mecanismes democràtics interns, han decidit incloure el seu territori en el registre mundial de territoris vius (Registre ICCA) i en la World Database of Protected Areas (WDPA), demostrant la seva ferma intenció de conservar la vida i no convertir el seu territori en un lloc de destrucció extractiva.

El 2020 i el 2021, Tunki, altres líders del poble Shuar Arutam i un dels advocats que els donava suport es van enfrontar a intimidacions i amenaces de l'estat i de les empreses extractives. Per exemple, Tunki va ser rastrejat per drons, va patir canvis als seus perfils de xarxes socials i amenaces telefòniques directes, va ser intimidat per personal militar en camions blindats i molt més. El govern també ha suspès alguns finançaments per a la seva gent i l'empresa Solaris l'ha atacat amb campanyes publicitàries que han accentuat la divisió interna entre les 47 comunitats que formen el poble Shuar Arutam.

Read more »

2022/09/13

El nacionalisme bretó es manifesta per demanar un estatut de resident per accedir als habitatges



La coordinació “Un Ti Da Peb Hini” (Habitatge per a tothom) va convocar manifestació per l'accés a l'habitatge a Bretanya el dissabte 10 de setembre de 2022 a Gwenned (Morbihan).  Els joves nacionalistes  Brendan Budok, membre de la joventut de la Unió Democràtica Bretona (UDB) i Tim Rogues, membre de Douar ha Frankiz van encapçalar la marxa amb mig miler de persones. La crisi de l'habitatge a la península, fruit del canvi demogràfic i el turisme, està deixant sense cases a la població autòctona. "demanem que la regió sigui qualificada com a zona estreta perquè les ciutats puguin beneficiar-se de mesures com el control dels lloguers i altres mesures compensatòries. Volem una regulació del lloguer turístic, com han pogut fer ciutats com Saint-Malo o La Baule. El nombre d'Aribnb augmenta constantment. La gent prefereix llogar per setmana o per mes que per any. Alguns fan lloguers durant tot l'any i demanen als llogaters que deixin l'allotjament al juliol i a l'agost. Això fa augmentar els preus dels immobles. Per abaixar els preus, la condició de resident bretó podria ser una solució: cal viure un mínim de temps al territori per comprar. Els especuladors i els inversors no podien invertir".
a part de la manifestació nacionalista de Gwened s'hi van realitzar de similars a Concarneau (200), Douarnenez (500) i Lannuon (300). 

Un Ti Da Peb Hini és format per Douar ha Frankiz, UDB i els seus joves, War Sav! (p) OGI, Dispac'h, USB (estudiants), Agir, TUT (An Oriant), UCL

Read more »

2022/09/12

Homenatge de les dones aimara a Bartolina Sisa, executada brutalment pels espanyols

La Confederación Nacional de Mujeres Campesina Indígenas Originarias de Bolivia homenatjà el 5 de setembre a Bartolina Sisa. El mateix dia però de 1752 fou arrossegada per un cavall amarrada dels peus i posteriorment esquarterada pels espanyols. Van clavar el seu cap i extremitats en diferents llocs on ella va participar en la resistència per acovardir els indígenes, refereixen els historiadors. Flora Aguilar, va dir que les dones estan unitats per defensar la democràcia i la gestió del president Luis Arce i el vicepresident David Choquehuanca."El llegat que ens va donar la nostra mama Bartolina Sisa de lluitar per tots està en nosaltres més fort que mai", va afegir Aguilar. La dirigent va reconèixer la participació de les federacions “Bartolinas” de tot el país i la Ministra de Cultura a la marxa.“Per nosaltres és un orgull portar el nom de la nostra líder, va ser una dona lluitadora i seguirem els seus passos”, va sostenir.





Read more »

Two Amazonian indigenous guards murdered and there are now six killed in recent years

Janildo Oliveira Guajajara, Guardian of the Amazon, was shot dead on September 3 in a town near the Arariboia Indigenous Land, in the Brazilian state of Maranhão. According to reports, he was the victim of an ambush while walking down the street. With his death, there are now six Guajajara Guardians killed in recent years.

Members of the Guajajara People (Tenetehar) created the group of guardians to protect the territory of Arariboia (its forest is being heavily invaded by illegal loggers) and the uncontacted indigenous people of the Awá People, with whom they share the land. Before the guardians began their work a decade ago, there were 72 entry points for illegal logging in the territory: now there are only five.

Survival International has supported the Guajajara Guardians for many years as part of a campaign for the survival of the uncontacted Awá Indians. These tribal guardians and Survival, along with more allies, are calling for Janildo's murder to be fully investigated.

"Another guardian murdered. It is the sixth guardian who has been murdered and none of the other murderers of the guardians of the jungle has been punished, nor is he behind bars. That is why we scream and appeal to the Brazilian justice system so that justice is done and power put these murderers in jail," said Olimpio Guajajara, one of the guards.

In a statement released as a result of Janildo's murder, the Guajajara Guardians declare: "Guardian Janildo Oliveira Guajajara had already worked with us since 2018 and worked in the Barreiro region, in the Arariboia Indigenous Land, in a community near a road opened by loggers and closed by the guards. Since then, he and other guardians in the region have suffered constant threats, and they are getting more and more intense.

People around the world must vigorously mobilize to stop the genocide in Brazil and stop the global forces promoting it.

During all these years we have done, and will continue to do, territorial protection, even if they threaten us and kill us. We are against the violence that kills and destroys, that is why we fight for life. Our people cry out for justice and we demand an adequate investigation for this and other murders against the Tenetehar People, and we want a response from justice for this other barbaric crime."

For Sarah Shenker, a researcher and activist for Survival International, who has been accompanying the work of the Guajajaras Guardians for years: "The wave of genocidal violence unleashed against indigenous peoples by President Bolsonaro does not stop. There is a climate of total impunity, in the that the powerful forces that steal indigenous land, gold miners, loggers, 'grileiros' and others, think they can do whatever they want and get away with it. The current Brazilian government actively encourages them, and across the country indigenous people are resisting .

“Janildo knew that they could kill him, but he was determined to be a guardian, since he saw no other way for the future of his family and his jungle. Justice must be done for him, for Paulo Paulino Guajajara and for all the other indigenous people who have died in the fight for his land. And people around the world must mobilize vigorously to stop the genocide in Brazil and stop the global forces promoting it: for the survival of uncontacted tribal peoples and all tribal peoples, as well as the lands they have cared for for generations."



Read more »

Assassinats dos guàrdies indígenes de l'Amazonia i ja en són sis

 

Janildo Oliveira Guajajara, Guardià de l'Amazònia, va ser assassinat a trets el 3 de setembre passat en una localitat propera a la Terra Indígena Arariboia, a l'estat brasiler de Maranhão. Amb ell fou assassinat un nen de l'ètnia guajajara de qui no s'ha facilitat el nom. Segons els informes, va ser víctima d'una emboscada mentre caminava pel carrer. Amb la seva mort, ja són sis els Guardians Guajajaras assassinats els últims anys.

Integrants del Poble Guajajara (Tenetehar) van crear el grup de guardians per protegir el territori d'Arariboia (la seva selva està sent intensament envaïda per fusters il·legals) i als indígenes no contactats del Poble Awá, amb els quals comparteixen la terra. Abans que els guardians comencessin la seva tasca fa una dècada, hi havia 72 punts d'entrada per a la tala il·legal al territori: ara només n'hi ha cinc.

Fa molts anys que l'organització Survival Internacional dóna suport als Guardians Guajajaras com a part d'una campanya per la supervivència dels indígenes awàs no contactats. Aquests guardians indígenes i Survival, amb més aliats, demanen que s'investigui a fons l'assassinat de Janildo.

"Un altre guardià assassinat. És el sisè guardià que ha estat assassinat i cap dels altres assassins dels guardians de la selva ha estat castigat, ni està entre reixes. Per això cridem i apel·lem a la justícia brasilera perquè es faci justícia i poder ficar aquests assassins a la presó", va declarar Olimpio Guajajara, un dels guardians.

En un comunicat difós arran de l'assassinat de Janildo, els Guardians Guajajaras declaren: "El guardià Janildo Oliveira Guajajara ja treballava amb nosaltres des del 2018 i actuava a la regió de Barreiro, a la Terra Indígena d'Arariboia, en una comunitat propera a una carretera oberta pels fusters i que va ser tancada pels guardians. Des de llavors, ell i altres guardians de la regió han patit constants amenaces, i cada cop s'intensifiquen més.

La gent de tot el món s'ha de mobilitzar enèrgicament per aturar el genocidi del Brasil i aturar les forces globals que ho promouen Durant tots aquests anys hem fet, i continuarem fent, protecció territorial, encara que ens amenacin i ens matin. Estem en contra de la violència que mata i destrueix, per això lluitem per la vida. El nostre poble clama justícia i exigim una investigació adequada per a aquest i altres assassinats contra el Poble Tenetehar, i volem una resposta de la justícia per a aquest altre crim bàrbar."

Per a Sarah Shenker, investigadora i activista de Survival International, que fa anys que acompanya la feina dels Guardians Guajajaras: "L'onada de violència genocida desencadenada contra els pobles indígenes pel president Bolsonaro no s'atura. Hi ha un clima de total impunitat, al que les forces poderoses que roben les terres indígenes, miners d'or, fusters, 'grileirs' i altres, pensen que poden fer el que vulguin i quedar impunes... L'actual Govern brasiler els anima activament, ia tot el país els indígenes estan resistint.

“Janildo sabia que podien matar-lo, però estava decidit a ser un guardià, ja que no veia cap altre camí per al futur de la seva família i la seva selva. Cal aconseguir que es faci justícia per ell, per Paulo Paulino Guajajara i per totes les altres persones indígenes que han mort en la lluita per les terres. I la gent de tot el món s'ha de mobilitzar enèrgicament per aturar el genocidi del Brasil i aturar les forces globals que el promouen: per la supervivència dels pobles indígenes no contactats i de tots els pobles indígenes, així com de les terres que han cuidat durant generacions."


Read more »

Femu a Corsica aplega 200 persones a Figari en una trobada popular amb el president cors per la defensa de la llengua, la lluita contra l'especulació

Activistes i càrrecs electes de Femu a Corsica i Fà Populu Inseme es van concentrar diumenge 11 de setembre a Testa Ventilegne, a la localitat de Figari. Un lloc simbòlic per parlar de la defensa de la llengua, la lluita contra l'especulació i la segona trobada de converses amb l'Estat, divendres 15. Poc més de dos-cents activistes de Femu a Corsica i càrrecs electes de la iniciativa Fà populu inseme es van reunir diumenge al migdia a la Testa Ventilegne, a la localitat de Figari, un lloc simbòlic que evoca la lluita contra l'especulació, en pocs dies de la segona. reunió amb París com a part del procés que va començar el juliol passat.

Llengua, terra, presos "polítics", evolució cap a un estatus d'autonomia... Són coneguts els temes que es van esmentar durant la roda de premsa, "però tenim unes expectatives immenses davant el procés històric que s'obre". És "imprescindible", ha recolzat Gilles Simeoni, "intercanviar amb vosaltres, amb tota la gent perquè l'èxit de les discussions amb París no es pot fer sense la voluntat i la implicació del poble cor".



Seminari i gir paisanu per implicar la població

I per convèncer, això implicarà sobretot un seminari sobre l'autonomia a principis d'octubre a Corti, "per perfilar l'horitzó de l'autonomia en ple dret i en ple exercici i desenvolupar de manera concreta com és una necessitat absoluta en temes essencials. del nostre dia a dia: sòl, especulació, habitatge, social, ordenació territorial, economia, llengua, fiscalitat i molts altres, que no tenen un marc legal, legislatiu o institucional adaptat a la nostra illa”, detallava François Martinetti, secretari nacional de Femu que jutja que és "un repte i un honor per als activistes que hem de contribuir" a les discussions amb París.

A més d'aquest seminari, s'organitzarà un "giru paisanu è citadinu" a diferents municipis de l'illa a partir del treball realitzat durant el seminari "per compartir la nostra feina, escoltar el que ens ha de dir la gent, implicar-los en aquest moment polític decisiu per al futur del nostre país, i fer-los entendre que més enllà de la vessant política, és necessari l'estatut d'autonomia”.

El president de l'Executiu ha insistit en “la importància del moment, del qual tots som conscients, i de la urgència, especialment en sectors que condicionen el nostre futur col·lectiu, com la llengua, i el futur de la terra davant les lògiques de l'especulació. En molts sectors econòmics, socials o en l'agricultura, la sanitat, hi ha emergències absolutes per a les quals hem d'estar a l'alçada”.

Ampliament aplaudit pels activistes i càrrecs electes presents, Gilles Simeoni ha assegurat que "tots els problemes tècnics i quotidians" seran tractats amb París. "El que estem fent és pels nostres fills i els nostres néts, perquè puguin viure en aquesta terra. Volem garantir que aquesta terra, aquesta llengua, aquest poble siguin reconeguts i preservats. Aquest és el sentit de la nostra lluita".



Read more »

Siol nan Gaidheal boicoteja la trobada dels tories britànics a Perth i reapareix amb diverses accions

Unes 350 persones van protestar a la trobada dels conservadors britànics a Perth el 16 d'agost. El grup nacionalista Siol nan Gaidheal va desplegar cartells presentaven ambla bandera d'un grup ultranacionalista que està prohibit a l'SNP, Siol nan Gaidheal. Són un grup nacionalista escocès anti-anglès. El seu logotip era un dels més destacats del cartell que deia "Tory Scum Out". Fundat el 1978 els seus membres van ser expulsats de l'SNP el 1982 per les afirmacions anti angleses. Després de l'expulsió del grup del partit el 1982, es va formar un nou grup anomenat Arm nan Gaidheal. Aquell any, va reivindicar la responsabilitat dels atacs de foc a les oficines dels laboristes i conservadors a Glasgow i Dundee. Vuit dels membres de l'organització van ser arrestats després d'un incendi a la casa del director executiu de la cambra de comerç de Glasgow el 1983. El modern Siol nan Gaidheal ha intentat distanciar-se del passat violent del grup, auto definint-se com una "tercera manifestació" de l'organització.

El juny d'enguany la diputada de l'SNP Evelyn Tweed va publicar una fotografia amb membres de Siol nan Gaidheal a la marxa de Bannockburn i posteriorment la va esborrar tot demanant disculpes. En el mateix acte membres del grup nacionalista van tenir un moment de tensió amb un grup de flauta irlandesa. El 9 de juliol Siol nan Gaidheal va desplegar una pancarta amb el lema 'Tory scum out' al centre de Glasgow. El 2021 un unionista conservador va denunciar amenaces rebudes de Siol nan Gaidheal.

SNLA, Settler Watch

Bruce Ogilvie, un dels membres del moviment, va ser fundador de Settler Watch, organització anti anglesa prohibida que es va fer notòria durant la dècada dels noranta quan va iniciar una campanya d'intimidació i assetjament contra els anglesos instal·lats a Escòcia. Settler Watch, al nord-est d'Escòcia, i Scottish Watch, que operava al sud-oest van ser conegudes el 1993.

Ogilvie, pare de tres fills, de Montrose, va revelar al jacobita Circle of Gentlemen el 2010 que havia establert l'organització per "defensar [Escòcia] d'una invasió estrangera" després de dues dècades d'anonimat. El lloc Bebo d'Ogilvie inclou una fotografia d'un Saltire que porta el missatge "Tosh, Scottish Patriot, 18.10.04", una referència aparent a la mort d'Andrew McIntosh, un antic membre de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Escocès (SNLA) que va ser condemnat a presó de 12 anys en una sentència per una campanya de cartes bomba. Es va unir a l'SNLA després de la seva fundació arran del referèndum de devolució de 1979 per Adam Busby on Anndra Padarsan. Busby va afirmar que la votació del referèndum s'havia trucat. McIntosh va format part d'un escamot de l'SNLA col·locant bombes a oficines de petroli i enviant cartes bombes a l'oficina escocesa (governador britànic) a Edimburg. Va ser condemnat a 12 anys i en va complir sis. McIntosh va ser arrestat de nou, aquesta vegada amb càrrecs d'armes de foc, i va ser trobat penjat a la seva cel·la el 2004. El 2017 com a membre de Siol nan Gaidheal es va enfrontar a una banda musical irlandesa a la marxa patriòtica de Bannockburn titllant-lo d'orangista. El fet de ser fotografiat amb Alex Salmond el 2009 i ser actiu a l'SNP fins, com a mínim, el 2005, ha estat motiu d'acusacions dels unionistes cap al partit al govern.

Una altra de les membres de Settler Watch, Sonja Cameron o Vathjunker vinculada també a l'SNLA va ser candidata de l'SNP el 2017. Entre d'altres Settler Watch va dur a terme campanya contra els anglesos que es van traslladar a Escòcia, titllant-los de "colons blancs" i ordenant-los que tornessin d'on venien. Van aparèixer cartells  a Deeside i les cases d'Inverness es van pintar amb grafitis. Els membres de Settler Watch també van enviar correus als anglesos i van amenaçar famílies. Vathjunker va ser detinguda l'any 1993 després que la policia de Deeside la va atrapar en un cotxe carregat amb 300 pòsters de Settler Watch.

 

Protesta del 16.08.2022






Aplec de Bannockburn 24.06.2022


Acció del 09.07.2022



Read more »

2022/09/11

La gran festa de la nació ladina aplega milers de persones



La Ladínia és una nació dividida entre les províncies italianes de Belluno, Bozen (Tirol del Sud), i Trento. La zona pren el nom dels seus habitants, els ladins, poble que parla la llengua ladina, del grup reto-romànic de les llengües romàniques. El reto-romànic és conformat, a més, pel romanx, llengua oficial a Suïssa, i el furlà del Friül a l'estat italià. L'existència del retoromànic havia passat per alt a la ciència lingüística fins que el donà a conèixer el romanista Graziadio Isaia Ascoli el 1873, sota el nom de ladí. El terme retoromànic ('romànic de Rètia') fou encunyat pel lingüista austríac Theodor Gartner el 1883. L'ús del terme rètic implica considerar tot el conjunt com una sola llengua.

El Ladí (ladín): parlat a les Dolomites (Itàlia). D'ençà del 1994 té un estàndard unitari: el ladí dolomític o ladí estàndard (ladin dolomitan o ladin standard). Té certes mesures de protecció al seu domini lingüístic, tot i que de grau variant segons les zones. Reconegut oficialment per l'estat com a llengua el 1999.


Cianacei (en italià Canazei) a Val di Fassa ha acollit enguany la festa ladina o gran festa da d'istà, suspesa els dos darrers anys per la pandèmia. Han tornat a fer ressò els cops forts del "grop da la paic", que fan servir fuets per cuidar el bestiar i durant 41 anys ha atret milers de persones a l'alta Val di Fassa el segon diumenge de setembre, enguany del 8 al 11.09.2022. Diumenge dedicat a l'orgull ladí, a la concentració del folklore i al sentit de pertinença, la identitat nacional, però també a un desig d'unitat mai disminuït per part dels territoris que envolten el massís del Sella i la vall d'Ampezzo, avui dividits en tres províncies i dues regions. 43 els grups al llarg del carrer central de Cianacei entre bandes, màscares, roba tradicional, tot teixit amb el fil vermell de la llengua materna, "l lengaz de la mère, la rejonèda che vegn dal cher", com l'anomenen els ladins.
I després les banderes, símbol del territori ladí amb el verd dels prats, el blanc de la neu i el blau del cel, juntament amb l'estendard de set colors que representa l'antiga comunitat de Fassa, el nom de la qual es remunta "Eveis". a la riera d'Avisio fa més de mil anys. El diumenge de l'orgull ladí va acabar amb el gran concert a l'uníson de tots els músics i 10 bandes convidades a l'acte.

Vídeo de la festa








Read more »

2022/09/09

Tiwi Nunka, primera reserva indígena per conservar l'Amazònia de l'Equador

Tiwi Nunka és part del vast territori de l'Amazònia andina que els shuar abastaven quan eren un poble seminòmada, fins que als anys 50 i 60 va començar a ser colonitzat per missioners i migrants arribats dels Andes que es van quedar amb les terres més fèrtils i planes. Així, els shuars del Kiim van ser arraconats a un territori d'unes 1.000 hectàrees que van poder aconseguir abans que continuessin veient usurpat el seu espai, fins que van iniciar un procés perquè se'ls adjudiqués unes 7.000 hectàrees del bosc de protecció declarat a la zona el 2008. La majoria d'aquest espai és ara Tiwi Nunka, però una part en va quedar fora ja que en aquells anys van arribar més invasions que van allargar el procés de titulació, que també va comptar amb el suport de la Federació Provincial de la Nacionalitat Shuar de Zamora Chinchipe i el finançament de l'organització Andes Amazon Fund. Tot i això, Riera-Vite va advertir que la travessia del Centre Shuar Kiim per crear Tiwi Nunka acaba de començar, ja que ara els seus habitants tenen el gran repte d'administrar i resguardar aquesta superfície de paratges i boscos, per la qual cosa necessitaran capacitació i recursos.

Més de catorze anys va haver d'esperar el Centre Shuar Kiim per veure fet realitat el somni que part del seu territori ancestral sigui ara Tiwi Nunka, la primera reserva natural a mans d'una comunitat indígena, ho que suposa una fita en la conservació de l'Amazònia de l'Equador i de la regió andina.
No va ser fins el 21 de juliol d'enguany que el Govern d'Equador va fer la cerimònia que escenificava la creació de Tiwi Nunka, després d'un ardu procés administratiu i burocràtic que va permetre al Centre Shuar Kiim tenir la titularitat d'unes 5.500 hectàrees de boscos que tradicionalment havien habitat. Van ser els mateixos shuars els que van decidir que la zona, ubicada a la província equatoriana del sud de Zamora Chinchipe, fos una àrea protegida administrada per ells mateixos i formés part del sistema nacional de reserves naturals de l'Equador, sobretot davant l'anunci d'una imminent obertura del cadastre miner.

"Si s'obria sense que estigués declarada com a àrea protegida, estic segur que es concessionava per a activitats mineres", diu Trotsky Riera-Vite, coordinador de Zamora Chinchipe de Natura i Cultura Internacional, l'organització que ha acompanyat el Centre Shuar Kiim en tot aquest camí.
 Per a Riera-Vite, la reserva Tiwi Nunka, que significa "Territori de Tiwi" a l'idioma shuar i que ret homenatge al primer shuar que es va assentar en aquesta zona, és única no només per ser la primera on una comunitat indígena ha demanat voluntàriament que sigui una àrea protegida.

També perquè, en termes de l'ecosistema, es troba als contraforts del vessant oriental dels Andes, una zona que ha estat identificada com un punt de condensació amazònica, on la humitat que arriba des de l'oceà Atlàntic es torna a convertir en aigua i segueix alimentant els rius.

Així mateix, Tiwi Nunka està en un punt estratègic que serveix de corredor de grans mamífers com l'ós andí i el tapir, ja que connecta altres zones naturals protegides com l'àrea de conservació Yacuambi i el Parc Nacional Podocarpus. "Estem tractant de crear un trencaclosques que permeti un corredor per a la connexió d'aquestes dues grans àrees", va assenyalar el coordinador de Natura i Cultura Internacional, una organització d'Equador present també als Estats Units i al Perú que treballa en el desenvolupament del Centre Shuar Kiim des del 2005. Una altra particularitat és que al seu territori "neix el riu Kiim i una cascada d'enorme importància per a la nacionalitat shuar perquè és el lloc on es troben amb la seva força vital de la naturalesa, que en diuen Arutam", va detallar Riera-Vite.

Ara han d'actualitzar el seu pla de vida i buscar-ne la sostenibilitat financera amb alternatives productives com una emprenedoria d'olis essencials elaborats a partir de les llavors del copan i amb hortes tradicionals. Per al coordinador de Natura i Cultura Internacional a Zamora Chinchipe, província fronterera amb Perú, aquesta possibilitat que les comunitats indígenes sol·licitin que el seu territori passi al sistema nacional d'àrees protegides és poc coneguda al país i pot ser una solució per a moltes comunitats que volen evitar que hi hagi concessions al seu territori per a activitats com el petroli o la mineria. El procés pot ser llarg, però Riera-Vite veu com a lliçons fonamentals l'assistència tècnica i la constància de la comunitat, que ha de tenir clar el seu horitzó i el mode de vida que vol durar a llarg termini.

                                            La nova reserva marcada amb el número 3

Read more »

Mapuche Indigenous Resistance Growing Against Chilean Leap of Repression

Héctor Llaitul, leader of the Coordinadora Arauco Malleco (CAM) was arrested on August 24 by the Chilean police in a qualitative leap in the repression of the Chilean state against the native ethnic group de facto led by Llaitul. It is not the first time he has been arrested. His life is marked by a long militant career, first in Chilean left-wing organizations and then in the Mapuche nationalists. In 1988 he was arrested by the Carabineros, for which he later filed a lawsuit alleging torture.

Then, in 2008, he was found guilty of frustrated homicide against prosecutor Mario Elgueta. However, the Supreme Court accepted an annulment appeal in favor of Llaitul, so he was released after 5 years in prison. In 2017, during the so-called "Hurricane Operation", he was arrested by , but later released for falsification of evidence and instrument by police personnel. Now he has been accused of violent usurpation, incitement to the destruction of private facilities and theft of wood by the left-wing "progressive" government of Gabriel Boric, which maintains the same line as the right against the Mapuche minority .

On August 31, the police arrested three other Mapuche Indians, among them Ernesto Llaitul, 26 years old and son of Héctor, in the commune of Carahue, Araucania region. In the investigation led by the regional prosecutor of Biobío, Marcela Cartagena, they were arrested, in addition to the son of the CAM leader, Ricardo Delgado and Esteban Henríquez, as authors of two fires and two thwarted homicides. dances of rustic crafts, such as chopping boards, bowls, coffee tables and flat line furniture making, demonstrating great skill in both trades with excellent work, enabling him to generate his own monetary resources for continue to develop in these areas, carrying out tasks with clear and own ideas, maintaining dedication to everything that is proposed personally".




Hunger strike in prisons, the case of Víctor Llanquileo

There are already dozens of Mapuche imprisoned by the Chilean state. On the prison front, the situation has also become very tense due to the growing repression of the Boric government. In particular, the hunger strike of Víctor Llanquileo Pilquimá, Yerko Maril and Esteban Carrera should be highlighted. The former announced on August 30 his decision to start a dry hunger strike while he is imprisoned in the Arauco prison, located in the Bío Bío region, where his relatives say that his state of health is getting worse with the passing of the hours. As he argued through a communiqué issued by the environment of Llanquileo itself, the measure was adopted as a way of pressuring and demanding his transfer to the Study and Work Center of the Cañete prison, located in the same region, and after carrying out a 15-day liquid strike (started on August 15 this year). Maril and Carrera started the liquid hunger strike on August 25 of this year.

Regarding Llanquileo's situation, it should be mentioned that he is currently serving a 21-year prison sentence following his participation in an assault with hostages in the municipality of Galvarino, registered in 2018. Llanquileo, 46 years old, he is the older brother of Ramón Llanquileo, ex-member of the Coordinadora Arauco Malleco (CAM) and of the lawyer Natividad Llanquileo, who was one of the members of the Constitutional Convention to which he reached within the quotas of seats reserved for the Mapuche people. In 2010, he was one of 35 members of the community in prison who carried out a widespread hunger strike in which the then Minister of Health, Jaime Mañalich, intervened, negotiating with the leader of the CAM, Héctor Llaitul, to end it.
Increasing armed actions on the ground

Shortly after starting his hunger strike, Llaquileo received support on the ground from armed groups. In an attack, claimed on August 22 by the Mapuche Lafkenche Resistance group, they shot the legs and arms of a man, who survived. The RML offensive happened after the Gendarmerie agreed to transfer 2 Mapuche prisoners after that another radical group, the Mapuche Malleco Resistance, threatened the warden of Angol. RML and RMM concluded in July of this year a strategic alliance with the Mapuche National Liberation (LNM) to oppose the state of emergency decreed in May by the government. They did it at the butra txawün (big meeting) held on July 22 at Lov Elicura del Biobío. RMM, LNM and RML would have agreed to oppose the "Bon Viure" plan promoted by the government to encourage dialogue in the area. Wallmapu is moving towards liberation is the message repeated on two banners found after the RMM and LNM attacks.


"We have gathered in a butra txawün inside Lov Elicura in order to analyze from our own Mapuche agenda the new colonial policies of the Chilean state promoted by the Wingka (foreign) government led by Gabriel Boric," he record the statement. We are talking about the 'Buen Vivir' plan, a design that includes money for the purchase of exclusive tax lands to pursue the Mapuche Resistance, the implementation of the state of emergency that today has the military deployed by Wallmapu and the holding of 'parliaments' with some Mapuche sectors, to give legitimacy to the plan".

Likewise, the three armed organizations rejected the collaborationist path of some local indigenous chiefs with the visit made in June by a group of Mapuche leaders to the presidential palace of La Moneda - "these lonkos (chiefs) do not represent kimun (knowledge) nor the rakiduam (thought) of the Mapuche resistance. We make clear our irrevocable decision to follow the path of weichan (struggle) inherited by our kuivikecheyem (the ancients) and we support without any moral fixation all the Mapuche political prisoners kidnapped in the various prisons of the south, especially the PPM (Political Prisoners Mapuches) of Lov Elicura recently convicted", they wrote in reference to the 8 convicted for the murder of Eleodoro Raiman. The 69-year-old Mapuche worker died in December 2019 after he was hit on the head with a weño (wooden stick for playing palí or Mapuche hockey), when he objected to his campsite being taken. The RML had previously vindicated those convicted after various attacks. "We understand that territorial control and Mapuche resistance are the fundamental axes for Mapuche national reconstruction. This is why we value dialogue and unity from the weichan and invite other Mapuche sectors organized under this idea to continue joining forces and generating strategic alliances against the same common enemy: the state and the capitalist system”

RMM was the author of the attack on an airfield that month when an indeterminate group of armed hooded men went to intimidate the wardies and burned the 3 aircraft that were in the hangar, before fleeing by firing shots into the air. Wallmapu advances liberation,' read part of the text on a sheet found at the site. RMM has been operating since at least 2016 in the province of Malleco, it includes religious temples among its targets and the police link it to the autonomous community of Temucuicui in the commune of Ercilla. They are currently being investigated for the March ambush of Interior Minister Izkia Siches, which prevented her from entering Temucuicui and thwarted plans to open a broad dialogue amid the crisis of violence in the south.

LNM burned down an employer's house leaving the same message as the previous organizations. LNM appeared on the radar of the police after an attack carried out in July 2021. In June of this year they were awarded an arson attack perpetrated in the Nilpe de Galvarino fund, where the president of the Confederation of Production and Commerce, Juan Sutil, produces cherries for export. “In defense of the lewfu (river). Fora Sutil", said part of the banner found then and signed LNM.

Another group, Weichan Auka Mapu has also carried out attacks in recent days. About fifteen hooded men entered the Futrún de Panguipulli estate in Los Ríos and burned 4 cabins, a Catholic chapel, 2 dining rooms and a cellar, said Valdivia prosecutor Alejandro Ríos. "2 pamphlets were found, one for the award by a group called 'and a second in which it pointed out and asked for the freedom of the Mapuche Political Prisoners,'" said the prosecutor. Llaitul has maintained antagonistic positions with WAM. "If at some point someone made a definition so that there are targets in evangelical churches, in Catholic temples or in their community centers or in schools as symbols of colonialism, alienation and intolerance towards the Mapuche, we still understand it as very solid arguments, but we don't attack these kinds of targets," he said in a video released on July 25. Both the RMM and the Weichan Auka Mapu (WAM) include Catholic and Evangelical temples among their accepted whites.

Finally, Resistencia Urbana Autónoma has appeared, with an anarchist orientation, which on September 4 demolished three high-voltage towers in the Biobío river demanding the freedom of the Mapuche prisoners. At the same time, the CAM has carried out several burnings of vehicles following the arrests of the Llaituls.



What is the Coordinadora Arauco Malleco (CAM)?
In February 1998, in the Tranaquepe area, in Tirúa, Bío Bío region, there was a meeting between Mapuche communities in conflict, which concluded with the creation of the Coordinadora de Comunitas a Conflicte Arauco-Malleco, better known as in CAM. This organization founded its bases in the "claim and occupation of historically Mapuche territories, under the jurisdiction of the State of Chile, together with the establishment of a sovereign Mapuche state".

For more than two decades, the CAM has been responsible for a series of attacks and criminal acts, from the Bío Bío region, to the Lakes region, through Araucanía and Los Ríos. Among its targets, there have been attacks on different types of installations of forestry companies, farmers, transport and basic resources such as electricity and water, in addition to cabins and tourist and private estates. Even between 2021 and 2022, in the areas where the Coordinadora operates, the crime of wood theft escalated, a fact that the CAM was also awarded, to do business, through its historical leader, Héctor Laitul.


Read more »

Three Guajarara indigenous people murdered in Maranhão and Bahia, Brazil


Israel Carlos Miranda Guajajara, 34 years old, died when he was run over in the early hours of Saturday morning (3), in the city of Arame, in the Araribóia Indigenous Land, 440 kilometers from São Luís. Also on Saturday, in the same reserve, in Amarante do Maranhão, Janildo Oliveira Guajajara was killed with a shotgun blast. Janildo Guajajara and a 14 year old teenager were returning from a party. Janildo was shot in the back and died on the spot. The teenager was hit by shrapnel and was discharged this Monday (5) afternoon.

Read more »