Una nova milícia naga trenca l'alto el foc i anuncia que reprèn formalment la resistència armada

S'ha format una nova facció de l'NSCN (Consell Nacional Socialista de Nagaland), identificada com a NSCN (FRGN), a Nagaland el 21 de juliol. Aquest desenvolupament s'està relacionant amb el prolongat procés de pau naga, que ha continuat durant anys sense un acord polític final amb Índia. La nova escissió de l'NSCN-IM anomenada el "Flanc Oriental" (Eastern Flank) ha anunciat un retorn a les armes. El 21 de juliol de 2026, l'ala militar basada a Birmània de l'NSCN-IM va trencar relacions amb la cúpula política de l'organització (establerta al Camp Hebron de Nagaland). Aquesta nova facció armada, liderada per Ikato Chishi Swu, acusa els vells líders polítics de "trair i rendir" la causa naga davant l'Índia. Han declarat oficialment que l'esperit de l'alto el foc de 1997 s'ha acabat i han anunciat que reprenen formalment la resistència armada per aconseguir la sobirania total de la nació naga.

L'anunci d'una nova facció ha despertat de nou les alarmes entre la població i les autoritats locals, en un moment de gran fatiga social on diversos moviments civils de joves exigeixen posar fi de forma definitiva a les converses de pau amb el govern central de l'Índia. Històricament, el Consell Nacional Socialista de Nagaland ja s'havia dividit en nombroses branques com l'NSCN-IM (Isak-Muivah) i l'NSCN-K (Khaplang). L'aparició de l'NSCN (FRGN) incrementa encara més la llista de prop de 30 faccions armades que operen o han operat a la regió de Nagalim.

El Consell Nacional Socialista de Nagalim (NSCN) del Flanc Oriental ha declarat el 23 de juliol la formació d'un govern provisional fins que es formi un govern de ple dret. A més, Ikato I Chishi Swu ha estat nomenat president per dirigir un equip de 9 membres per formar el govern. La declaració es va fer en una Reunió Conjunta Extraordinària d'Emergència dels Treballadors Civils Nacionals i els Oficials de l'Exèrcit Naga del NSCN/GPRN, Flanc Oriental.

En un comunicat, el Flanc Oriental va declarar que, atesa l'amenaça a l'existència sobirana de la nació Naga, la Reunió Conjunta Extraordinària d'Emergència dels Treballadors Civils Nacionals i els Oficials de l'Exèrcit Naga del Consell Nacional Socialista de Nagalim/Govern de la República Popular de Nagalim (NSCN/GPRN), Flanc Oriental va ser convocada i presidida pel Tinent General Ret. Hs. Ramsan-VC el 21 de juliol de 2026 al Campament del Mt. Horeb.

Nou cap militar

El recentment nomenat Longvibu de l'exèrcit Naga (Naga Army), el tinent general A. Raman-MM, MC, ha reafirmat el compromís del flanc oriental amb la resistència política i armada, dient que "l'esperit de l'acord d'alto el foc" amb el govern de l'Índia ha deixat d'existir. Raman va fer la declaració en un discurs pronunciat en un programa de felicitació al campament de Mt Horeb el 29 de juliol, dies després que el flanc oriental de l'NSCN (IM) anunciés la formació d'un govern provisional i declarés que continuaria la resistència política i armada en la recerca de la sobirania naga. El recentment nomenat Longvibu de l'exèrcit Naga, el tinent general A. Raman-MM, MC, ha reafirmat el compromís del flanc oriental amb la resistència política i armada, dient que "l'esperit de l'acord d'alto el foc" amb el govern de l'Índia ha deixat d'existir. Les converses de pau, va dir, havien continuat durant més de 28 anys, i va qüestionar si el prolongat diàleg polític havia fet justícia als nagues o havia debilitat el moviment nacionalista naga.

Raman també va al·legar que les forces de seguretat índies havien assassinat personal de l'exèrcit Naga durant el període d'alto el foc, qualificant aquests assassinats d'injustificables mentre continuaven les negociacions polítiques entre les dues parts. Va dir que quan el diàleg polític se sotmet a la "força i el poder" en lloc de la justícia i la confiança, els nacionalistes Naga han de continuar la resistència política i armada per salvaguardar el que va descriure com l'existència sobirana de la nació Naga.

Aquestes declaracions es produeixen enmig d'una divisió creixent dins de l'establishment militar de l'NSCN (IM). El Flanc Oriental, liderat per figures dissidents d'alt rang, com ara Raman i Hs Ramsan, va declarar recentment un govern provisional sota Ikato I Chishi Swu com a president i va rebutjar les ordres d'expulsió anteriors emeses pels líders de l'NSCN (IM) contra els líders dissidents. Raman va fer la declaració en un discurs pronunciat en un programa de felicitació al campament de Mt Horeb el 29 de juliol, dies després que el Flanc Oriental de l'NSCN (IM) anunciés la formació d'un govern provisional i declarés que continuaria la resistència política i armada en la recerca de la sobirania Naga. Les declaracions es produeixen enmig d'una divisió creixent dins de l'establishment militar de l'NSCN (IM). El Flanc Oriental,va rebutjar les ordres d'expulsió anteriors emeses pels líders de l'NSCN (IM) contra els líders dissidents.

                            Lt Gen A. Raman-MM, MC, amb els milicians naga independentistes

La història del NSCN

El Consell Nacional Socialista de Nagaland (NSCN, per les seves sigles en anglès) és una organització insurgent fundada el 31 de gener de 1980 amb l'objectiu principal d'establir un estat sobirà cristià independent per al poble naga (anomenat Nagalim), lliure del govern de l'Índia i de Myanmar. La seva història està marcada per la lluita armada, l'oposició als acords amb el govern central de l'Índia i una profunda fragmentació interna per la ruptura amb el NNC (1975–1980).

El moviment naga original estava liderat pel Consell Nacional Naga (NNC). L'any 1975, una part del NNC va signar un acord de pau amb el govern de l'Índia acceptant la Constitució índia. Un sector de líders nagues va considerar aquest acord com una traïció a la causa de la independència. Com a resposta, tres líders clau—Isak Chishi Swu, Thuingaleng Muivah i S. S. Khaplang—van fundar l'NSCN el 1980 per continuar la lluita armada sota els principis del socialisme i el nacionalisme naga.

L'any 1988, a causa de fortes tensions ètniques internes (especialment entre els nagues de Nagaland i els nagues de Manipur/Myanmar) i diferències sobre si es devia negociar amb el govern indi, l'organització es va esquerdar en dues grans faccions rivals:

1) NSCN-IM: Liderada per Isak Chishi Swu i Thuingaleng Muivah. Va esdevenir la facció més gran, influent i organitzada militarment.

2) NSCN-K: Liderada per S. S. Khaplang. Va basar gran part de les seves operacions i quarters generals a les zones muntanyoses del nord de Myanmar (Birmània).

Aquesta divisió va desencadenar una guerra civil interna brutal entre ambdues faccions, causant més morts entre els propis nagues que els enfrontaments directes amb l'exèrcit indi.

Després de dècades de violència, l'NSCN-IM va signar un acord oficial d'alto el foc amb el govern de l'Índia l'any 1997 per iniciar converses polítiques. L'any 2015, l'NSCN-IM i el primer ministre indi Narendra Modi van signar un històric "Acord Marc" de pau. Tot i que es va vendre com un èxit, les converses van quedar encallades durant anys perquè l'NSCN-IM exigeix una constitució pròpia i una bandera naga, dues condicions que l'Índia rebutja fermament. La facció de Khaplang també va signar un alto el foc el 2001, però el va trencar unilateralment l'any 2015, llançant atacs mortals contra les forces armades índies abans de la mort del seu líder l'any 2017. 

Les faccions escindides de NSCN-K sí van signar la treva. Els comandants que controlaven els combatents nagues dins del territori de l'Índia van decidir que la guerra no tenia futur i van crear noves branques per pactar:

- Facció NSCN-K (Khango): L'any 2018, el líder Khango Konyak va ser destituït del nucli de Myanmar. Va tornar a l'Índia amb els seus homes i va acceptar incorporar-se al procés de pau oficial. El Govern de l'Índia manté prorrogat el seu acord de treva.

- Facció NSCN-K (Niki Sumi): Niki Sumi era el temut cap d'operacions militars de Khaplang i responsable de grans emboscades contra l'exèrcit indi. Després de ser expulsat del quarter de Myanmar el 2020, va decidir acceptar les demandes de pau de la societat civil. El setembre de 2021 va signar un alto el foc oficial amb el govern de l'Índia. Aquest pacte de no-agressió s'ha anat renovant anualment.

Durant l'última dècada, tant l'NSCN-IM com l'NSCN-K s'han continuat dividit en dotzenes de microfaccions (com NSCN-U, NSCN-R, NSCN-K-Khango i, més recentment, la nova facció del 2026). Avui dia, molts d'aquests grups subsisteixen gràcies a l'extorsió econòmica a negocis locals (anomenada "impost revolucionari"). 

Tot i que teòricament la majoria de les faccions han signat acords d'alto el foc a l'Índia, la realitat és que actualment continua la lluita armada amb la NSCN-K (Facció Yung Aung). És la branca de la facció de Khaplang que rebutja categòricament qualsevol conversa de pau amb el govern indi. El grup opera principalment des del nord de Birmània/Myanmar. Des d'allà organitza incursions armades, atacs i manté combats constants tant contra l'exèrcit com contra altres faccions rivals de la zona. La facció que manté una postura més obertament bel·ligerant i de lluita armada activa contra l'estat és la branca de l'NSCN-K (Yung Aung), juntament amb la facció escindida recentment de l'NSCN-IM (coneguda com el "Flanc Oriental").