La Lof Quintriqueo va ser desallotjada, i el desallotjament de la Lof Melo per ara no es va poder concretar, per una forta mobilització de comunitats i veïns/es de la zona. El defensor de les comunitats, Virgilio Sánchez, integrant de la Gremial d'Advocats i Advocades, va realitzar el recompte de les irregularitats comeses pel jutge Bonorino: “El desallotjament estava previst per al 20. Jo no vaig poder saber-ho perquè l'expedient va estar reservat durant tot el temps, de manera que encara tampoc vaig poder informar-me sobre si es van complir els protocols, però ho van avançar per al 19. Jo vaig plantejar la nul·litat, i estic tractant de poder veure l'expedient, perquè van portar endavant el desallotjament “Nosaltres teníem una mesura cautelar en un judici contra Broers, els suposats amos que van iniciar aquest judici fa un temps”. "A més, l'any 2021, es va completar el relleu territorial d'aquesta comunitat, i es va aconseguir que l'estat nacional, a través d'una resolució de l'INAI, ho declarés com una ocupació tradicional i ancestral".
“Son los mismos que sacaron a nuestros abuelos, a nuestros bisabuelos”, sostuvieron las mujeres mapuches.
El 19 de agosto, las comunidades mapuche de la Lof Quintriqueo y de la Lof Melo, cercanas a Villa La Angostura, sufrieron la orden de desalojo ordenado por el juez Francisco Bonorino, ligado a inmobiliarias de la zona, que pudo realizarse parcialmente.
En el operativo participaron efectivos del GEOP (Grupo Especial de Operaciones Policiales de la Policía de Neuquén, policía federal, Gendarmería Nacional, bomberos, oficiales de justicia, médicos locales, además de civiles interesados en quedarse con esos territorios.
La Lof Quintriqueo fue desalojada, y el desalojo de la Lof Melo por ahora no pudo concretarse, por una fuerte movilización de comunidades y vecinos/as de la zona.
El defensor de las comunidades, Virgilio Sánchez, integrante de la Gremial de Abogados y Abogadas, realizó el recuento de las irregularidades cometidas por el juez Bonorino:
“El desalojo estaba previsto para el 20. Yo no pude saberlo porque el expediente estuvo reservado durante todo el tiempo, con lo cual todavía tampoco pude informarme sobre si se cumplieron los protocolos, pero lo adelantaron para el 19. Yo planteé la nulidad, y estoy tratando de poder ver al expediente, porque llevaron adelante el desalojo sin que nosotros pudiéramos defendernos”
“Nosotros teníamos una medida cautelar en un juicio contra Broers, los supuestos dueños que iniciaron este juicio hace un tiempo, que fue cajoneada por el juez durante un año. “Además, en el año 2021, se completó el relevamiento territorial de esa comunidad, y se logró que el estado nacional, a través de una resolución del INAI, lo declarara como una ocupación tradicional y ancestral”.
Greenpeace denuncia l'increment dels desallotjaments de comunitats autòctones maputxe a Argentina
Greenpeace va manifestar la seva preocupació per l'increment dels desallotjaments que afecten comunitats indígenes a diferents províncies argentines i va advertir que aquestes accions vulneren drets reconeguts per la Constitució Nacional i per tractats internacionals. En un comunicat difós aquest dijous, l'organització ambiental va assenyalar que la situació es repeteix "de nord a sud del país" i va esmentar expressament les comunitats maputxes Kinxikew i Melo, de Villa La Angostura, entre els casos que considera actualment amenaçats.
"Hi ha un avenç impune sobre els territoris indígenes". En diàleg amb Diario Andino, el coordinador de la campanya de Boscos de Greenpeace Argentina, Hernán Giardini, va ser contundent en descriure l'escenari que observa l'organització."De nord a sud del país s'evidencia un avenç impune de terratinents i empreses sobre territoris indígenes, ja sigui per desallotjaments o desmunts, amb aval de jutges i governadors, violant els seus drets."
Informe sobre resistència armada maputxe a Xile
la Universitat Andrés Bello va fer un estudi per analitzar què tan efectiva ha estat la mesura en quatre anys d'implementació de l'estat d'excepció al Wallmapu xilè. L'estudi va comparar els nivells de violència registrats a les regions de l'Araucania, Biobío, Los Ríos i Los Lagos durant dos períodes simètrics de 1.419 dies: abans i després de l'entrada en vigència de la mesura. Així mateix, també es va tenir en vista que durant el segon període analitzat van entrar en vigència almenys sis lleis rellevants en matèria de seguretat, es van executar operatius policials i es va produir la condemna d'Héctor Llaitul, líder de la Coordinadora Arauco Malleco, cosa que va poder, diu l'informe, "incidir en els resultats de manera independent a l'estat d'excepció". Es va registrar una disminució en l'activitat de grups com ara la Coordinadora Arauco Malleco (prop d'un 20,5%), la Weichán Auka Mapu (39,5%) i la Resistència Mapuche Lafkenche (62,5%).
Tot i això, l'estudi explica que Resistència Mapuche Malleco va augmentar les seves accions (de 31 a 58) en un 87,1% després de l'entrada en vigor de l'estat d'emergència, “consolidant-se com un dels actors més actius del període, amb fort arrelament territorial en sectors com Temucuicui”. Així mateix, van aparèixer altres, com Resistència Kunko Williche, Resistència Mapuche Autònoma, Resistència Mapuche Cautín i Resistència Mapuche Pehuenche.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada