Les nacions sense estat es troben a les Ghjurnate Internaziunale di Corti

Les Jornades Internacionals de Corti 2026 (Ghjurnate Internaziunale di Corti) se celebrar el 8 i 9 d'agost de 2026. Les Jornades Internacionals de Corti se celebren tradicionalment cada any a principis d'agost a la localitat corsa de Corti (Còrsega). Són una trobada de referència històrica organitzada pel nacionalisme cors (actualment sota el paraigua de Nazione, ex Corsica Libera) que funciona com una cimera de nacions sense estat i moviments independentistes d'arreu del món. Van començar a celebrar-se el 1981.

Segons ⁠Nazione, l'esdeveniment d'aquest any pivotà sobre dues grans temàtiques internacionals i locals:
- El Front Internacional de Descolonització: Taules rodones sobre la defensa jurídica i internacional dels pobles sense estat.
- El Dret a la Terra i la Repoblació: Un debat crític sobre l'especulació immobiliària, la pèrdua de patrimoni dels nadius i la colonització demogràfica que pateix Còrsega.

Debat intern cors

Aquestes jornades estaran fortament marcades per la reestructuració interna de l'independentisme cors. Coincideixen amb la recent crisi i sortida de dirigents de l'executiva de Nazione (com l'electa de l'Assemblea de Còrsega, Josépha Giacometti-Piredda), convertint la cita en el fòrum on el partit definí la seva línia de cara al nou curs polític. Josépha Giacometti-Piredda ha marxat de la direcció de Nazione per divergences estratègiques i desavinences electorals amb la línia oficial del partit. L'única diputada de Nazione a l'Assemblea de Còrsega va formalitzar la seva sortida mitjançant un extens comunicat de premsa, on detalla els motius clau de la seva ruptura: El punt de fricció més immediat va ser el suport de Giacometti-Piredda i els seus partidaris a la llista d'unitat encapçalada per Jean-Paul Carrolaggi a les eleccions municipals d'Aiacciu. La direcció de Nazione defensava una estricta política de no-participació en els grans municipis. Giacometti-Piredda va retreure al partit haver imposat aquesta consigna en lloc de aprofitar la campanya electoral per "fer sentir el missatge independentista" i estructurar l'oposició local.

Delegacions

Bretanya: Douar ha Frankiz,  Breizh_A-zehou 

Cabília: MAK

Catalunya: Junts

Comores: Conseil national de la restauration de la République aux Comores

Còrsega: Nazione

Guyana:  Front Internacional de Libació dels Poble a Décoloniser-MDES

Guadalupe: Union Populaire pour la Libération de la Guadeloupe

Kanaky: FLNKS

Sardenya: Repùbrica

Sicília: Fronte Nazionale Siciliano – Sicilia Indipendente

Com cada any, s'organitzaren debats i taules rodones amb la participació de diverses delegacions nacionals i internacionals. El programa inclogué en particular: la criminalització dels moviments independentistes, la taula rodona sobre el sistema bancari i les colònies: una guia per acabar amb la dependència, moderada per Eric Simoni o 'De la dependència a la sobirania!, debat econòmic i social.' «La identitat de les Ghjurnale està marcada per aquesta solidaritat amb els pobles en lluita», va recordar Petr’Antò Tomasi, representant de Nazione, que va acollir les delegacions juntament amb Éric Simoni. «Aquestes experiències sobre els estatuts d'autonomia ajuden a il·luminar els reptes als quals s'enfronta Còrsega. El debat també és patriòtic, i implica altres organitzacions del moviment nacional, per esbossar les perspectives d'una plataforma de reivindicacions en l'era post-Beauvau. Perquè el resultat d'aquestes discussions, que valorem molt negativament, aviat es farà realitat amb la votació del Senat».

Amb el seu rebuig al projecte de llei constitucional sobre l'autonomia corsa (adoptat pel parlament francès el 23 de juny), els participants van denunciar essencialment «el desig de l'estat francès de suprimir el dret dels pobles a l'autodeterminació». L'autonomia no és llibertat; és una paraula que s'utilitza per guanyar temps, va insistir Dimitri Qenegei (FLNKS), establint un paral·lelisme amb el rebuig del procés Bougival a Nova Caledònia. Les situacions colonials són similars, però sempre ens mantindrem ferms. Ni Còrsega ni Kanaky seran esborrades de la història per una llacuna legal.

"Legítima autodefensa del poble"

Des de Laura Borràs (Junts), expresidenta del parlament català que va descriure la "repressió per part de l'estat espanyol" fins a Francis Carole (assenyalant el "procés d'enverinament deliberat per part de l'estat francès" a la Martinica), passant pels seus veïns sards i sicilians (Maria Maddalena Agus, Simone Maulu i Francesco Marsala, contraris a la "italianització de la població"), tots van demanar la "unitat entre els activistes anticolonials i antiimperialistes" en una "resistència comuna". Mentrestant, l'estat de "legítima autodefensa del poble" va ser invocat per Jean-Jacob Bicep, membre de la Unió Popular per a l'Alliberament de Guadalupe (UPLG) i del Front Internacional de Descolonització (FID), la "convergència" de les lluites, segons els activistes, s'ha d'organitzar "contra l'estratègia de criminalitzar l'aspiració del poble a l'emancipació i transformar els activistes en terroristes". Aquest tema es va tornar a tractar durant els debats de la tarda, un dels quals es va centrar en "50 anys del FLNC: quines són les perspectives internacionals?", fins i tot quan aquesta setmana va tenir lloc una roda de premsa clandestina del FLNC-UC. Durant aquests debats, als quals va assistir especialment l'expresident de l'Assemblea Còrsega, Jean-Guy Talamoni, els representants de les delegacions van retre homenatge a "l'exemple cors", als "presos polítics" i a "la memòria dels combatents caiguts".

Missatge de Nazione

"Mentre estem construint aquesta nova estratègia nacional corsa, dependrà de nosaltres continuar desenvolupant el projecte social Nazione. Des d'aquesta perspectiva, Nazione necessitarà, en els pròxims mesos, a tots els seus militants per construir el país lliure que volem, aquell que s'assembla a nosaltres i ens uneix. Perquè el moviment d'alliberament mai es pot limitar a dimensions institucionals i constitucionals, encara que siguin decisius. Per tant, sense demora, donar cos a la Nació donant-li realitats concretes i alternatives al marc imposat per l'autoritat ocupant. Aquest és el sentit sencer de la redistribució que hem dut a terme durant la passada Assemblea General de Nazione."