El Partit Nacional Escocès (SNP) va convocar la seva conferència anual, celebrada virtualment del 28 al 30 de novembre per la pandèmia. En la mateixa es va aprovar una moció que els compromet a no acceptar el veto de Londres a un nou referèndum, si guanyen les eleccions escoceses del 6 de maig. Aniran als comicis amb el compromís de celebrar una consulta sobiranista si vencen a les urnes. L’SNP és el favorit amb el 54% de la intenció de vot, molt per davant de conservadors (19%) i laboristes (18%). El primer ministre britànic, Boris Johnson, s’oposarà a un segon referèndum, i ahir va quedar palesa la divisió entre els que creuen que, davant la negativa, cal un pla B i els que no. I també sobre quin ha de ser aquest pla B. El text de la moció mostra el compromís i la unitat dels delegats, davant l’aposta per celebrar el segon referèndum, però és molt teòric.`
Sectors
Una vegada més, l'SNP que aplega de forma transversal tot l'independentisme escocès, mostra diverses sensibilitats. El catch-all-party amb sectors més conservadors des de la seva fundació i d'altres de centre o esquerra moderada, porta dècades dividit en dues grans faccions que, tot i les diferències, mantenen la seva unitat en l'objectiu comú. Els fonamentalistes i els gradualistes. Els primers són majoria des de fa tremps i posen l'èmfasi en la independència. Ian Blackford, per exemple, defensa un referèndum pel 2021 i la secretària de finances Kate Forbes, és defensora de la via unilateral en cas de que el govern estatal es negui a un nou referèndum. “Cada vegada que diuen que no, suggereixo fermament que reclutin més persones per a la causa de la independència. No cal donar suport a la independència per adonar-se que el govern del Regne Unit continua dient que no és insostenible. La meva esperança serà que el govern del Regne Unit el vegi ells mateixos, perquè ara mateix no fan cap favor a la seva causa ".
La diputada Joanna Cherry, en canvi, defensa recórrer als tribunals britànics. D'altres electes com Angus MacNeil, o Chris McEleny defensen un pla B: convertir les properes eleccions en plebiscitàries per obrir negociacions amb Londres. la seva postura ha estat refusada a la conferència. Joanna Cherry, portaveu d’Afers Interns i de Justícia del partit a Westminster i prestigiosa advocada, va ressaltar la necessitat d’un pla B: “Si guanyem les eleccions escoceses l’any vinent hi haurà un veto ‘trumpià’ del segon referèndum per part de Johnson”, va dir als delegats. “I per això hem de pensar què passarà després d’aquest veto”, i va demanar la creació d’un grup de treball amb la direcció del partit per trobar un pla B. Ella proposa que el Parlament legisli sobre el segon referèndum. Cherry ja va portar als tribunals el tancament deslleial de Johnson del Parlament de Londres, el setembre del 2019. Per contra, Linda Fabiani, diputada al Parlament escocès de Holyrood, va ser més directa: “Tenim el dret a decidir el nostre futur i no cap pla B, ni C, ni D, ni res, perquè tenim aquest dret.” En el primer esborrany de la moció aprovada ahir s’apuntaven alternatives, com ara portar el veto de Londres a la justícia o tirar pel dret i acceptar el resultat de les eleccions del maig com a referèndum. Però finalment van ser eliminades aquestes opcions del text. Alguns delegats consideraven que la resolució final aprovada ahir era massa general i poc precisa.
El plat fort va ser Ian Blackford, el líder del partit a la Cambra dels Comuns de Londres. Blackford va avisar que Boris Johnson i la llei del mercat únic (llei que dona poders al govern central per actuar a la frontera nord-irlandesa i que anul·la els compromisos de Johnson en l’acord del Brexit) són l’amenaça més gran per a Escòcia des de la devolució de poders iniciada per Tony Blair el 1998. I va comparar la negació de Johnson a autoritzar el segon referèndum –tot i el suport popular en els sondejos del 58% i a les urnes– amb la negació de Trump de reconèixer la seva derrota en les eleccions estatunidenques. “Els tories ens estan intentant provocar i les tàctiques són cada cop més desesperades, però deixeu-me dir-vos que no funcionaran”, va arengar als delegats. “Ens mantindrem calmats, amb el cap clar i confiats perquè són suficientment intel·ligents per saber que els qui neguen la democràcia estan condemnats a la derrota [amb referència a Trump].” Tot posant Joe Biden com a exemple a seguir, va dir que, “si els escocesos voten per poder decidir, rebutjar-ho tindrà conseqüències”: “Hem d’estar preparats per a tot.”
També va intervenir en la conferència Adam Price, el líder del Plaid Cymru, els nacionalistes gal·lesos, que són la tercera força gal·lesa. El 6 de maig també són les eleccions a Gal·les. “La meva primera trucada com a primer ministre principal proindependentista gal·lès serà a la vostra ministra principal”, va prometre. I va proposar una “cimera cèltica” escoceso-gal·lesa aquest estiu per “normalitzar la independència i la cooperació” entre les dues nacions”. I hi va afegir: “Johnson és el més gran agent de reclutament independentista que hem tingut mai.” El suport a la independència a Gal·les ha pujat fins al 33%, 19 punts més que el 2016, abans del referèndum. Sobretot, des que va arribar al poder Johnson.
Nou suport unionista
A Escòcia diversos membres unionistes estan començant a donar suport al segon referèndum. Ahir es va pronunciar a favor de la independència escocesa Duncan McIennan, exassessor principal de tres ministres principals laboristes entre el 1999 i el 2003. “Escòcia està constantment desconnectada dels debats polítics anglesos i de la funció pública del Whitehall”, va escriure a The Sunday Times. I va acusar Johnson de “ficar-se en competències transferides i reduir el poder del Parlament escocès”. S’uneix a l’exlíder laborista escocesa Kezia Dugdale, que també va admetre que la segona consulta és “inqüestionable”.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada