John Barnard Jenkins (1933-2020) és considerat un dels "més grans patriotes gal·lesos". Ha finit als 87 anys el 17 de desembre a Wrexham. Va liderar el Mudiad Amddiffyn Cymru (Moviment de Defensa de Gal·les). L'organització va realitzar diversos atacs amb bomba contra interessos britànics, en especial aqüeductes i oficines colonials d'impostos, a Gal·les entre 1963 i 1969.
La seva acció més coneguda fou contra la investidura del Príncep de Gal·les, Carles, a Caernarfon. Dos activistes, els Voluntaris George Taylor i William Alwin Owen van morir quan col·locaven un artefacte el 30 de juny de 1969 el dia abans de l'acte monàrquic. Dues bombes més van ser col·locades pel MAC aquell dia una de les quals va esclatar.
Mig any després Jenkins, oficial de l'exèrcit britànic, fou arrestat el 2 de novembre de 1969 i condemnat a 10 anys de presó. Va dur a terme una vaga de fam a la presó el 1972 en denúncia de la seva situació. En captivitat va escriure el llibre Lletres des de la presó (1981). No fou alliberat fins el 15 de juny de 1976. Es va desvincular formalment de la política essent vigilat constantment per la policia britànica. En especial quan va emergir Meibion Glyndwr promogut per ex membres del MAC i que va cremar 200 cases d'anglesos usades com a segones residències sense ser mai descoberts per la policia.
El Dr Wyn Thomas ha publicat recentment a l'editorial gal·lesa Y Lolfa, la seva biografia sota el títol John Jenkins: The Reluctant Revolutionary? (2019). Thomas ha afirmat que "Hi haurà alguns que desconcertaran al suggerir que ningú, a part del mateix John Jenkins, no va ser responsable de la protesta militant de MAC. I és poc probable que aquestes persones reaccionin al pas de John amb res més que la indiferència. No obstant això, per d'altres, John Jenkins és un heroi. Un home amb un principi ferotge, que va patir molt per una causa en la qual creia i per un país que estimava molt".
El conseller de Gwynedd, Owain Williams, un dels fundadors de MAC, que va ser empresonat per bombardejar la presa de Tryweryn el 1963, va descriure Jenkins com un dels grans herois de Gal·les.
"Puc dir sincerament, amb la mà al cor, que va ser el patriota més gran que ha viscut al segle passat, no hi ha dubte al respecte. John va fer el pas definitiu llançant la primera pedra. Per això, ha estat expulsat del seu propi país. John era una vergonya per a [l'establiment]. Les seves accions i les seves paraules significaven que no volien tenir res a veure amb ell. No se'n van adonar, però per les accions de John i d'un grapat d'altres al MAC, avui no es disfressarien a la badia de Cardiff al Parlament de Gal·les. Era un operador molt intel·ligent, no hi ha dubte sobre això. Va valorar la vida humana i el va molestar molt la mort de dos dels seus companys. Se sentia molt malament per això. Sé que això el va molestar molt. Tots els països tenen els seus herois i els seus màrtirs, però realment puc dir que des dels temps d'Owain Glyndŵr probablement va destacar. Només puc respectar-lo. Crec que el més positiu a Gal·les en aquest moment, no són els nostres partits polítics, és la campanya Yes Cymru. John Jenkins va fer la primera pedra. Espero que en els seus darrers dies pogués estar almenys orgullós del que va començar i del que va patir. Mai va guanyar ni un cèntim pel que va fer i va pagar el preu. Mai es va queixar. No va volar. Era una persona molt modesta i tranquil·la. Era molt privat a causa de la campanya en què participava. Gal·les ha perdut un soldat, un valent soldat i un líder, un defensor. Em pregunto, algú prendrà mai el seu lloc?"
El conseller del comtat de Gwynedd, Craig ab Iago, va afegir: "John Bernard Jenkins era un home poc comú. S'uneix a la curta llista de gal·lesos que vivien i lluitaven pels seus principis. Que mai no va poder veure Gal·les ocupant el seu lloc a l'escena mundial com a país independent és una tragèdia".
Jenkins considerava el 2012 que "Hi ha dues coses. Maleeixo el dia que vaig néixer gal·lès. Ho maleeixo. Perquè la segona és el meu sentit del deure. Si n’hagués tingut un sense l’altre, hauria estat bé, però tinc les dues coses i hi ha algunes coses que he de fer perquè les faci. Si jo fos l’anglès mitjà, tot el que em preocuparia és d’on ve la propera pinta, amb qui em despertaré al llit demà al matí, quin tipus de cabell té Beckham. Si això fos tot el que m’hagués de preocupar, quin meravellós món sagnant seria pel que fa a mi. Però tinc altres coses a pensar, altres peixos a fregir ”.
Trist i glywed am colled JJ (John Barnard Jenkins) neithiwr.
Un
o arwyr mwya Cymru. Oedd o’n andros o ddyn ffeind. Yn meddwl am pobol
dros y byd, ddim am Gymru yn unig. Diolch am popeth. Fy ne rhyn arall
fel chdi.
Cwsg mewn hedd hen ffrind.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada