Les operacions politicojudicials portades a terme aquest matí han tornat a tenir com a objectiu el partit nacionalista Corsica Libera, en particular a través d'activistes històrics del moviment i de tres membres del nostre nou executiu, un dels quals (Giaseppu Maria Verdi) actualment està traslladat a París. Segons la formació patriòtica "Els assegurem el nostre suport inquebrantable i exigim el seu alliberament immediat.
A més, Corsica Libera denuncia enèrgicament les condicions inadmissibles de les seves detencions així com l'escorcoll de locals del partit que revelen una pura operació policial política. Fem una crida als activistes del moviment nacional i de manera més àmplia a tots els corsos que es neguen a posar el seu poble a la fila a mobilitzar-se i reunir-se ara a Asprettu a Aiacciu i aquesta nit a partir de les 18 h davant la comissaria de Bastia. Basta a una ripressione! Llibertat pè i patrioti!".
Dijous passat es van produir tres arrestos i aquest dilluns n'hi ha hagut vuit més. S?han convocat mobilitzacions de protesta. Les detencions estan relacionades amb una roda de premsa clandestina, el maig del 2021, en què es va anunciar la tornada en escena d'un reconstituït Front d'Alliberament Nacional Cors (FLNC), una organització creada el 1974 i que va anunciar la fi de la lluita armada el 2014. El nou grup va adoptar el nom de FLNC Maghju 21. En una nota de premsa, enviada el 2 de setembre de 2021 a Corse-Matin, aquest moviment havia amenaçat amb un retorn a la lluita armada a l'illa si l'estat francès continuava "la seva política de menyspreu". En un vídeo que acompanya aquest text, una cinquantena d'encaputxats, vestits de negre i fortament armats, van envoltar un activista que va llegir el text signat pel FLNC-Union des combatants (FLNC-UC) i el FLNC el 22 d'octubre.
Còrsega coneix des de fa un any una multiplicació d'atacs incendiaris dirigits principalment a segones residències de francesos residents a França, però sense reclamació oficial. En aquest context, el ministre de l'Interior Gérald Darmanin ha ajornat fins al gener el seu viatge previst per dijous i divendres a Còrsega. Segons el ministeri, s'ha estimat, d'acord amb els electes locals, que el clima "no és favorable": "Val més deixar una mica de temps perquè la tensió disminueixi".
Charles Pieri, figura icònica del nacionalisme cors, antic presumpte líder del FLNC-UC, ha estat condemnat en diverses ocasions, sobretot el 2001, amb una pena de cinc anys de presó per associació delictiva en relació amb una empresa terrorista. L'any 2005 va ser condemnat a 10 anys de presó per en particular "extorsió" i "associació delictiva", pena reduïda a vuit anys en cas d'apel·lació. El 2018 va ser multat amb 15.000 euros per un missatge insultant la vídua del prefecte Erignac, assassinat el 1998 a Ajaccio. Aquest missatge s'havia publicat en un compte de Facebook assignat a ell. A més, segons una font judicial, dos restaurants van ser incendiats a Corte (centre de l'illa) la nit de diumenge a dilluns, entre ells un cogestionat per un fill del president del consell executiu de Còrsega, Gilles Simeoni. A més, vuit vehicles van ser incendiats en un concessionari d'automòbils de Jean-André Miniconi, que havia encapçalat una llista recolzada per Gilles Simeoni a les eleccions municipals del 2020 a Ajaccio.
Des de la reaparició del FLNC ha tornat a haver atacs a vehicles policials, a empreses de construcció ia vivendes secundàries els propietaris de les quals són francesos del continent. Aquest darrer tipus d'accions sempre va ser un dels signes d'identitat dels independentistes radicals corsos, punta de llança de la seva estratègia contra la "colonització" francesa. El juliol d'enguany el FLNC va reivindicar 16 atacs a l'illa. L'organització armada ha realitzat com a mínim dues accions més els darrers dies.
Entre els detinguts hi ha Charles Peri, exmembre del buró executiu del partit Corsica Libera, sospitós de ser un dels exponents del FLNC, el seu fill Ghjuvan Battista Pieri i un nét, Ghjiseppu-Maria Verdi. Es dóna la circumstància que el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, havia de visitar Còrsega a finals d'aquesta setmana per abordar amb els dirigents de l'illa un marc d'autonomia per al territori. La visita s'ha ajornat fins al gener per jutjar que “el clima no és favorable”. Darmanin va rebre l'encàrrec del president Macron de bregar amb el complicat dossier cors.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada