L'aprovació de la legislació en llengua irlandesa a la llei britànica ha estat benvinguda com una "fita històrica" pels activistes que ara busquen la implementació de la llei, inclòs el nomenament del primer comissari de llengua irlandesa del nord. El projecte de llei d'Identitat i Llengua (Irlanda del Nord), que es va presentar a la Cambra dels Comuns el maig, va rebre l'assentiment reial dilluns 5 de desembre, derogant oficialment la legislació de l'època del dret penal que prohibeix l'ús de l'irlandès en qualsevol funció oficial.
La nova legislació atorga a la llengua nativa gaèlica l'estatus oficial al nord i comportarà el nomenament de comissaris irlandesos i escocesos de l'Ulster. Els càrrecs han de ser nomenats per un primer ministre i un viceprimer ministre de Stormont, però la llei permet que els nomenaments els faci el governant directe britànic en absència d'un executiu de Stormont. La legislació s'havia acordat a l'acord de New Decade New Approach per restaurar Stormont el 2020, però sempre va ser bloquejada pel veto unionista.
Donant la benvinguda al projecte de llei que esdevé llei, el defensor de la llengua irlandesa, el doctor Pádraig Ó Tiarnaigh, d'An Dream Dearg, va dir: "Aquesta fita històrica i significativa neix del treball pioner de la Shaws Road Gaeltacht fa més de 50 anys, on les llavors de la llengua irlandesa moderna renaixement al nord es van plantar per primera vegada. Des d'aquells petits inicis, una comunitat de llengua irlandesa ha florit i ha crescut. Avui aquesta comunitat ha aconseguit portar aquí un canvi legislatiu per a la llengua irlandesa. Això és històric. Durant anys, els parlants d'irlandès han desafiat l'estat ja que la llengua era marginada i ridiculitzada. Avui fem un altre pas endavant en el nostre viatge cap als drets integrals de la llengua irlandesa. Ara esperem veure el nomenament del primer comissari irlandès de la història de l'estat del nord a principis d'any nou", va afegir.
La activista Paula Melvin, presidenta del grup Conradh na Gaeilge, va elogiar l'aprovació de la legislació, però va dir que el projecte de llei "no era el nostre destí final". "Hem impulsat amb força diverses esmenes importants a la legislació i ara centrem la nostra atenció tant en la implementació com en l'enfortiment del projecte de llei i en portar-lo als estàndards internacionals de legislació lingüística en el futur", va dir, i va afegir: "Una experiència dolorosa amb el govern britànic ens ha ensenyat a no donar res per fet. Fins que no veiem aquest projecte de llei completament promulgat i, efectivament, implementat a la pràctica, continuarem avançant amb la campanya".
Milers de manifestants van marxar per Belfast al maig demanant la introducció de la legislació. Conchúr Ó Muadaigh, que va parlar a la manifestació de Belfast i és responsable d'incidència amb Conradh na Gaeilge, va dir: "A partir d'avui, la llengua irlandesa existirà legalment per primera vegada en un estat que històricament va discriminar la llengua i va marginar la seva comunitat. La importància d'això no s'ha de perdre per a ningú. Tanmateix, tenir una legislació és una cosa. L'aplicació d'aquesta legislació és una altra".
Va dir que el nomenament d'un comissari de llengua irlandesa és "el primer pas" en aquest procés i va afegir que es veurà com una prova de foc per al govern britànic. "La comunitat lingüística irlandesa esperarà de debò per veure com aquesta legislació aportarà el canvi legítim i esperat que requereixen per facilitar-los la vida a través de l'irlandès", va afegir.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada