Convocada per l'organització nacionalista Jarki, unes 200 persones es van manifestar el 6 de desembre a Iruñea. Van denunciar que tant la constitució espanyola com la francesa "legalitzen" l'"assetjament al poble basc treballador". Han cridat a "traspassar els límits" i van col·locar cartells amb la bandera espanyola a la seu de l'EAJ/PNV per col·laborar amb el govern del PSOE.
La dissidència abertzale (patriòtica) basca avui
Jarki és una de les formacions dissidents en les que s'està recomposant el moviment patriòtic basc després del gir d'EH Bildu de col·laboració acrítica amb l'espanyolisme d'esquerra.
- Gazte Koordinadora Sozialista (GKS), es va escindir d'Ernai (joves de Sortu, el principal partit d'EH Bildu) el 2019, IA va trencar en bloc amb EH Bildu/Ernai el 2018 i Itaia fou formada el 2018. Dins del Mugimendu Sozialista hi ha també el digital Gedar, Erraki com a coordinadora de locals socials, ambdues fundades el 2019 i Kontseilu Sozialista, de 2020, com a embrió d'un moviment polític enllà del jovent, Unibertsitateko Indar Batasuna (UIB), estudiantil o Ekida, cultural són altres ens de la xarxa. El gener de 2022 van aplegar milers de persones a manifestacions a Iruñea i Bilbo consolidant-se com un actor polític emergent. El 24 de maig de 2022 GKS i Ernai es van enfrontar a cops a Donosti, i altra vegada el 4 de juny amb baralles al carrer. Gazte Koordinadora Sozialista (GKS), ha cobrat protagonisme el 2022 pel seu enfrontament obert amb EH Bildu i Sortu, ha decidit fer un pas més en la materialització del seu projecte polític i advoca per avançar cap a un partit comunista que aglutini els corrents que s'han anat allunyant de la línia oficial de l'esquerra abertzale i conformen l'anomenat Mugimendu Sozialista (MS). Els 23 i 24 de juliol de 2022, GKS i Ikasle Abertzaleak –sindicat d'estudiants escindit també de l'esquerra abertzale oficial– han celebrat a Durango unes jornades polítiques en les conclusions de les quals defensen la creació d'un partit comunista a Euskadi que se situï a l'esquerra d'EH Bildu i defensi un socialisme de línia dura. Segons Mugimendu Sozialista, més de 2.000 seguidors van participar en aquestes jornades anomenades Gazte Topagune Sozialista. Les trobades van incloure un acte polític en què van intervenir representants d'aquest col·lectiu per defensar, entre altres qüestions, la constitució d'un Estat socialista basc a través de la lluita contra el poder burgès. GKS manté una vinculació estreta amb dues organitzacions del moviment independentista, l'esmentada Ikasle Abertzaleak –el sindicat estudiantil històric de l'esquerra abertzale, Sortu va fundar el 2020 el sindicat alternatiu Ikama (Ikasleria Martxa)–, i Itaia, un nou moviment socialista de dones creat el 2020 i que també es caracteritza per la perspectiva de classe.
- ATA (2015), centrat en l'amnistia i avui anomenat Amnistiaren Aldeko eta Errepresioaren Aurkako Mugimendua, centrat en el suport als presos polítics que no han acceptat el gir espanyolista i a qui l'estat espanyol ha clausurat la plana web
- En una línia més nacionalista el 2020 va néixer Jardun com a coordinadora entre Eusko Ekintza i Jarki (fundada el març de 2017 i presentada al Gudari Eguna d'agost de 2019). El juny de 2022 s'ha unit a Jardun el grup Aske-Euskal Herriak Amnistia, recentment creat el 7 de maig a Donostia com a grup antirepressiu demandant l'amnistia. En els enfrontaments de juny de 2022 Jarki es va alinear amb Ernai contra GKS.
- Un seguit de col·lectius patriòtics com Herri Existentzia, Nabarralde, Martin Ttipia, Gureberriak o Nazio Gintza centrats en recuperar la història nacional basca, especialment centrada en l'estat navarrès, o bé en crear consciència nacional des d'un punt de vista intel·lectual
- dins del propi Sortu una línia crítica amb la via institucional i partidària de recuperar la presència al carrer va obtenir un 22 % al 3r congrés del partit del 22 de gener de 2022 on David Pla fou escollit vicesecretari general. Joseba Álvarez, Carmelo Landa i Elena Beloki van presentar una esmena a la totalitat de la posició oficial de Sortu, qualifiquaren la direcció com a “excessivament tacticista” i l'acusaren de desorientar i desmobilitzar les bases. Consideren que els suports pressupostaris a les Corts i a Navarra han estat gratuïts i que en votar els Pressupostos estatals han donat suport a la Casa del Rei i projectes, com l'AVE basc, que l'esquerra abertzale ha combatut insistentment. També critiquen la direcció per “haver pressionat” el col·lectiu de presos per desautoritzar els ongi etorri. Però la seva desafecció se centra en que Sortu assumeix la legalitat constitucional i estatutària i l'allunya del seu projecte rupturista amb l'Estat. Els dissidents critiquen també que la política institucional no està compensada amb la mobilització de carrer i insisteixen que “no s'avança només per la via institucional”. Són propers al rupturisme de Carles Puigdemont i allunyats del liquidacionisme d'ERC, que ha estrenyit lligams amb Bildu. El sector d'Otegi va evitar la presència de cap dissident dins de la direcció.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada