Després de cinc anys de retrocés i polítiques antiindigenistes per part dels expresidents Michel Temer i Jair Bolsonaro, el 28 d'abril passat el president Lula da Silva signava l'homologació de sis terres indígenes en el marc de la mobilització indígena més gran del país, el Campament Terra Lliure (ATL), organitzat per l'Articulació de Pobles Indígenes de Brasil (APIB). Ni més ni menys que 6000 autòctons de 305 pobles arribats a Brasília des de tots els racons del territori que, malgrat l'alegria pel contrast polític i social amb la tornada de Lula, han exigit que siguin demarcats almenys 700 territoris més ancestralment ocupats per comunitats originàries que avui viuen enmig de la violència exercida per la mineria il·legal, la desforestació i l'especulació.
“Hem vingut aquí a exigir la demarcació de les nostres terres, la policia ja ha matat diversos joves que lluiten pel nostre poble pataxò en total impunitat”, assegura la cacica Arian, del territori Curumuxativa del poble indígena Pataxò de Badia, un dels que encara no ha aconseguit la demarcació. “Estem envoltats de façaneirs racistes que han comprat terres al voltant del nostre llogaret, que sembren agrotòxics, contaminen la nostra aigua”, denuncia la lideresa. Aprofitant el llarg viatge a la capital, la seva comitiva Pataxò es va reunir amb diferents òrgans del Govern que han promès avançar en els tràmits de la demarcació, un procés que com el mateix president va assegurar a l'ATL “és llarg i complex”.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada