Primera entrevista al líder maputxe Héctor Llaitul Carillanca des de la presó xilena: 'Donarem la batalla amb les eines del dret internacional respecte de la llibertat d'expressió, apel·lant al dret que tenen els pobles a la rebel·lió quan són oprimits'

El 24 d'agost de 2022, a la comuna de Cañete va ser detingut Héctor Llaitul Carillanca, werkén (portaveu) de la Coordinadora Arauco Malleco (CAM), la principal de les organitzacions nacionalistes maputxe que planten cara a l'espoli colonial de l'estat xilè. Més de set mesos porta a la presó preventiva el líder maputxe per imputacions relacionades a la Llei de Seguretat de l'Estat, que daten del 2020, i per robatori de fusta. Primera vegada parla des de la presó sobre el seu processament actual, en una entrevista a Resumen Latinoamericano.

- Al moment de la seva detenció vostè és acusat per delictes vinculats al robatori de fusta i atemptat contra l'autoritat, previst a la llei de seguretat de l'Estat, quins antecedents existeixen o s'han sumat a la carpeta investigativa, segons la seva opinió, que donin suport a aquestes acusacions?

«La meva detenció per fets que diuen relació amb la difusió dels plantejaments de la meva organització, la CAM, i per l'exposició de les idees força de la lluita maputxe autonomista en general, puc indicar categòricament que a la data no existeixen els antecedents suficients per la imputació de càrrecs i menys per a una eventual condemna», assegura Héctor LLaitul.

Qui assenyala que «aquest encausament processal de la justícia xilena respon a la pressió empresarial i a motivacions estrictament polítiques de persecució i de criminalització de la causa maputxe, aquella que està per les demandes de territori i autonomia, i als que confrontem directament amb els interessos de gran capital al Wallmapu [InterNacionalistes: territori maputxe]».

«Respecte a les meves afirmacions expressades en entrevistes, que són el gruix de l'acusació, i per això se m'aplica la Llei de seguretat de l'Estat, creiem que això generarà molta discussió i debat, no només en matèria processal sinó pels aspectes polítics involucrats. I és una lluita que donarem als dos fronts reafirmant teories del dret i la justícia que puguin qüestionar i revertir l'aplicació d'aquestes lleis d'excepció», afegeix el werkén de la CAM.

«Donarem la batalla amb les eines del dret internacional respecte de la llibertat d'expressió, apel·lant al dret que tenen els pobles a la rebel·lió quan són oprimits. Nosaltres creiem que podem obtenir un èxit en aquest sentit i obtenir finalment un sobreseïment a la causa».

Pel que fa a la imputació per usurpació de fusta, considera que és l'acusació més feble, atès els antecedents de la causa?

«Quan se m'acusa d'estar involucrat en el robatori de fusta, hi ha una clara intenció de desvirtuar la nostra lluita i confondre l'opinió pública, intentant demonitzar-la. Sobre això puc afirmar que no hi ha absolutament res que m'involucri, considerant que ja estem ad portes de la preparació de judici, i del judici pròpiament tal, la fiscalia no ha presentat cap tipus de prova o antecedent mínim que em relacioni amb el robatori de fusta. Raó pel que creiem que aquesta part de la causa cau per si sola», afirma Llaitul.

Qui descarta tot vincle amb les anomenades màfies de la fusta, «nosaltres no tenim res a veure amb les màfies involucrades en el robatori de fusta, perquè elles pertanyen al circuit comercial de la pròpia indústria forestal, i nosaltres som un moviment anticapitalista i autonomista, per tant, no tenim res a veure amb formes de reproducció capitalista, ni amb el seu mètode i el seu circuit comercial. Nosaltres desenvolupem el control territorial que és l'antítesi de l'extractivisme de la indústria forestal»

«Són ells, les forestals les que estan des de fa dècades darrere de les màfies del robatori de fusta, són ells els que compren aquesta fusta robada, evadeixen impostos, on es vinculen amb els circuits comercials de la fusta: contractistes i subcontractistes forestals i alguns maputxe que van ser cooptats per aquestes empreses, fan part d'aquestes màfies i no han estat ni seran perseguits judicialment. Un tema que no s'ha investigat en profunditat, perquè també hi ha persones dels organismes de l'Estat que també estan compromesos, principalment pel tema dels impostos i facturacions falses”.

Al moment de ser detingut es discutia el tema sobre el robatori de fusta, fins i tot investigacions periodístiques apuntaven a possibles nexes de membres de la policia en aquestes màfies, què opina sobre aquestes asseveracions?

«Nosaltres sostenim que, si hi ha un vincle de carabiners i fins i tot hi ha compromesos alts comandaments amb aquestes màfies de la fusta, com vostès també van denunciar dies abans que m'aturessin, i un fet que el gràfica clarament i que va ser silenciat per les autoritats i la premsa burgesa és l'entramat en la mort i execució de Toño Marchant, [InterNacionalistes: activista de la CAM de 29 anys assassinat el 09.07.2021 per un tret al cap de la policia xilena] situació que no està sent investigada, perquè al nostre parer es descobriria aquests nexes».

Per a Héctor Llaitul la condició de ser presos polítics maputxe se les proporciona el sol fet de ser de la CAM, «li donem aquesta connotació pel pur fet de pertànyer a una organització maputxe autonomista, cosa que ens qualifica com a presoners polítics maputxe. I a partir de la qual fem una sèrie de mobilitzacions i reivindicacions que adonen de com nosaltres assumim la presó a l'interior del moviment maputxe».

«És la nostra condició de comuners, i per la qual fem exigències molt particulars i diferenciades respecte de la situació carcerària. I és per això que vam fer una mobilització, una vaga de fam fa poc, perquè es respecti el dret no només com a perseguits polítics, sinó també de comuners, de representants o de pertanyents al poble Nació maputxe», afegeix.

Segons detalla el werkén hi ha dos aspectes centrals en la seva definició de presos polítics, «un, és tenir un ideari, adoptar una pràctica política com a part d'una estratègia, pertànyer a una organització que doni contingut i paràmetres a l'acció política. És estar compromès amb un projecte d'alliberament que sobrepassa el que és immediat. Aquestes són les raons per què estem sent perseguits per part de l'Estat».

I, per altra banda, assenyala Llaitul, és tenir una vinculació estreta amb els processos comunitaris de resistència, «tenim un arrelament a les comunitats, cosa que és fonamental per articular la lluita autonomista amb legitimitat, i per acumular forces de confrontació amb els interessos del gran capital a Wallmapu. Aquesta força s'ha d'expressar en un ampli procés de reconstrucció, de les nostres formes d'organització històriques, de la nostra economia, de noves relacions socials al nostre territori, per exemple.”

Segons explica el portaveu, la presó també l'assumeixen amb un sentit programàtic, «som part del procés de lluita general del nostre poble, ja portem més de dues dècades patint la persecució política per això. En el meu cas jo he estat processat en diverses oportunitats, estant a la presó anteriorment, llavors assumim la presó com una de les tantes condicions del nostre procés d'alliberament: la presó com una trinxera més de lluita, com una conseqüència de ser militants de la causa”.

De fet, segons puntualitza Llaitul, les activitats de denúncia, les vagues de fam, les mobilitzacions que fan «estan molt concatenades amb el moviment de les comunitats per la recuperació territorial, on destaquen les seves expressions de resistència dutes a terme pels diferents ORT [InterNacionalistes: Òrgans de Resistència Territorial]. Mai, cap, no deixen de banda la reivindicació de la llibertat d'algun weichafe [InterNacionalistes: combatent] o d'algun militant de la causa maputxe que estigui pres».

«Per aquella comprensió de la lluita i la solidaritat, a la presó seguim sent militants, i sent una aportació en el procés de consciència, de politització. Els presos polítics som una part del procés d'alliberament, una part digna i viva de la lluita maputxe», sosté Llaitul.

El portaveu a més aclareix que per a ells la definició de presos polítics no la dóna l'Estat, «perquè l'Estat, de fet, la nega i sempre l'ha negat. Això és totalment contradictori: perquè si bé a l'escenari internacional es presenten com a progressistes i conciliadors, i no volen aparèixer com a perseguidors de les organitzacions maputxe, a la pràctica desconeixen les conseqüències polítiques del conflicte i la condició de presos polítics. Desconeixen, al cap i a la fi, allò que les comunitats i organitzacions legitimen, és a dir, la presó com a espai de lluita. La presó política la defineix la nostra gent, les nostres comunitats, amb el nostre poble, reivindicant cada presoner maputxe en particular i denunciant per què se l'està perseguint».

«I això resulta, potser, més evident en el meu cas, perquè sóc processat i empresonat per una llei de seguretat interior de l'Estat. Això també expressa la naturalesa colonial més profunda de l'Estat; perseguir les idees i les accions revolucionàries maputxistes que disputen la seva hegemonia com a estructura de dominació», afegeix.


Consultat sobre l'aprovació i la promulgació de la llei Nain-Retamal [InterNacionalistes: coneguda com Llei del gallet fàcil], Héctor Llaitul és contundent en assenyalar que “està dóna més prerrogatives i facultats a les policies, i s'inscriu dins d'un ordenament jurídic politicoinstitucional que es traduirà en més repressió en el Wallmapu».

«La legítima defensa privilegiada permet, en estricte rigor, donar curs a l'ús de les armes per part de la policia sota una suposada acció de defensa. Amb aquesta facultat, en el context del conflicte que mantenim amb l'Estat xilè i les empreses capitalistes, s'obre un marc d'acció per a les policies i els militars que faran servir fonamentalment contra les expressions de resistència com la CAM», opina Llaitul.

«Tenim clars que vénen temps complexos, difícils, on la repressió tindrà grans abasts. I més enllà del que puguin dir els organismes de drets humans o l'opinió internacional que qüestionen aquestes maneres d'actuar dels organismes armats, sobretot en un context d'estat excepció o estat d'emergència, i més encara, amb allò que pretén dreta, d'implementar estats de setge en zona de conflicte, implica que ens veurem enfrontats a un escenari de crims, de violació als drets humans, en el marc d'un conflicte històric que no té una perspectiva de solució política per part de la governança actual», sosté Llaitul.

«Perquè aquest govern està subsumit, diguem-ho, pel neofeixisme i l'imperialisme, està pràcticament de genolls o subjugat a les tendències de les polítiques repressives, a la política del garrot com ja hem dit. Aleshores, per a nosaltres significa això, significa més repressió, criminalització i persecució amb resultats de mort, assassinats polítics, empresonament per la nostra causa», assenyala el werkén de la CAM.

Per a Héctor Llaitul “La llei Nain-Retamal és una mostra més que, la política del garrot s'ha enfortit a l'últim temps i la política de la pastanaga està pràcticament fracassada, «tot i que el moviment autonomista maputxe cobra força i hi ha un procés d'agudització contra el sistema capitalista, contra l'Estat, i que les comunitats han avançat substantivament pel que fa al control territorial, el govern de torn aplica la persecució i la presó com a mètodes punitius , inclusivament, els últims anuncis de Giorgio Jackson diuen relació amb què no hi haurà devolucions de terres en aquells conflictes on hi hagi signes de violència».

«La llei del gallet fàcil, se suma també a una sèrie d'altres iniciatives com la llei d'usurpacions, la llei del robatori a fusta, la llei que sanciona el control d'armes i municions, entre d'altres, les quals reforcen aquesta nova estratègia de repressió», puntualitza el líder.

Pel que fa als incendis que van afectar el territori maputxe ancestral, Héctor Llaitul precisa que es tracta «de territoris que hem reivindicat, es tracta del nostre territori ancestral que abasta part substantiva del que actualment és Xile i Argentina. Actualment aquest territori ha assumit altres formes: d'agricultura, amb pobles, ciutats i altres assentaments, i que conviuen amb la nostra realitat maputxe, amb les comunitats».

A partir de l'anterior el portaveu assenyala que, «els últims mega incendis, estan donats per diferents factors. Si parlem que les superfícies afectades en cada període d'incendis mitjana les 52 mil hectàrees cremades, ara es va quintuplicar, superant les 310 mil a les regions l'Araucania i el Biobío, transformant-lo en un dels pitjors dels darrers temps».

Segons Llaitul, un d'aquests factors és indubtablement el canvi climàtic, «que s'extrema amb l'ocupació desmesurada de les empreses forestals i altres expressions extractivista al nostre territori. Totes les condicions que aquesta despulla ha anat generant en relació amb els sòls, en relació amb les condicions hidrogràfiques, amb el procés de desertificació, els quals han arribat a un extrem».

«Aquest impacte no només ha afectat les comunitats maputxe, sinó la gent empobrida d'aquestes zones, perquè hi ha hagut morts, destrucció de cases, sistemes agrícoles i ramaders. El que està de fons en aquesta situació és la configuració de la propietat de la terra en aquestes zones, concentrades fonamentalment a entitats privades».

Actualment, les plantacions forestals, segons les xifres oficials, cobreixen una superfície al voltant de 4 milions d'hectàrees, equivalents a poc més del 17% del total de boscos de Xile.

«És per això que, per a nosaltres, queda absolutament clar que la presència d?un model forestal, sobre la base del monocultiu de pi i eucaliptus, tots dos altament inflamables, és la responsable en definitiva dels incendis. I ho continuarà sent si no canvia aquest model».

Héctor Llaitul assenyala que «cal no oblidar que, en el cas de l'eucaliptus, aquest cultiu ha generat tot un procés d'erosió, de desertificació del sòl, perquè és una espècie que consumeix molta aigua per al seu desenvolupament. Pins i eucaliptus, Espècies exògenes del territori que han estat manipulades en laboratoris de les grans empreses forestals per tenir més capacitat producció i creixement, i convertir-se després en matèria primera exportable, ja sigui en cel·lulosa o en derivats de papers i cartrons. Aquesta realitat ha generat una situació molt forta, molt dura, i any rere any sumat al canvi climàtic, generen les condicions que afavoreixen la possibilitat concreta d'una propagació més gran dels incendis, i és precisament el que va passar».

D'altra banda, explica Llaitul, «queda absolutament en evidència que tot el sistema de propietat usurpat, que tenen les forestals en aquesta part del Wallmapu, és a dir la vasta extensió territorial que estan sent avui dia devastades pels monocultius, i són propietats de grans corporacions, de grups econòmics. Els principals són el grup Matte, el grup Angellini, que són la Forestal Arauco i la CMPC, són un veritable polvorí.

Consultat sobre els que acusen els grups radicals maputxe a provocar algun dels incendis, Héctor Llaitul descarta aquestes imputacions, «són acusacions infundades, part d'una campanya anti maputxe que va instal·lar la dreta feixista i reaccionària, és part del discurs oficial més recalcitrant que existeix en aquesta part del territori, que culpa les organitzacions maputxe autonomistes dels processos que ells mateixos impulsen o no arriben a controlar, com els incendis».

«Nosaltres ja vam fer un pronunciament, on vam descartar de manera categòrica la nostra participació. I com ho declarem és inconcebible que tinguem responsabilitats en circumstància que les nostres comunitats estan envoltades de forestals».

El portaveu insisteix que la responsabilitat que competeix a les forestals és absoluta, «perquè no hi ha res de regulació, no hi ha mesures que permetin palejar la situació de risc o mitigar-ne les conseqüències quan ocorren aquests fets. Menys en el sentit de la planificació, o la regulació que tant es va parlar després dels meg aincendis. Perquè l'ambició dels grups econòmics és tan desmesurada, és tan voraç, que no van posar cap mena de fre ni limitació al moment de plantar i ocupar territoris amb espècies exògenes i altament destructives», recalca.

Per a la CAM, és la indústria forestal la que també va generar condicions socioeconòmiques desiguals en aquestes zones, «amb una població empobrida, perquè en la seva activitat no es van pagar impostos als territoris ocupats, als llocs específics on tenen les seves plantacions, sinó als seus oficines administratives i on viu l?elit financera. I òbviament aquí salta a la palestra un dels grans factors que va propiciar que els grups econòmics poguessin acumular la riquesa i segueixin acumulant fortunes, raó per la qual confronten amb tots els oprimits en general i amb el nostre poble maputxe en particular; ens referim a la subvenció de part de l?Estat que han rebut des dels temps de la dictadura».

El dirigent maputxe, recorda que «només el decret 701, promulgat el 1974, va permetre subvencionar el 75% de l'activitat forestal durant dècades, decret que es va mantenir actiu durant tots els governs de la Concertació fins a l'any 2016, i que encara no es ha derogat. El decret 701 va significar una protecció directa a tot l'extractivisme forestal de part de cada govern post dictatorial, atès que sempre hi ha hagut reivindicacions territorials i polítiques, fins a arribar a la militarització de les zones de conflicte que es coneix actualment, on hi ha una quantitat de recursos de part de l'Estat per mantenir pacos [InterNacionalistes: nom popular dels policies xilens] i milicos [idem, militars] protegint els interessos de les grans corporacions, en contra del nostre poble en lluita», estima Héctor Llaitul.

Segons la seva opinió, «resulta increïble la quantitat de recursos que s'han gastat per continuar afavorint la indústria forestal a Wallmapu. Per tant, estem parlant de la responsabilitat no només de la indústria forestal, sinó que tot el sistema de dominació en conjunt, en contra del nostre poble». Aleshores, quan nosaltres confrontem contra la indústria forestal, en els fets també estem confrontant amb polítiques d'Estat, per això nosaltres parlem dretament que la nostra lluita confronta contra l'Estat capitalista, de format colonial, on es reprodueix el gran capital a costa de la usurpació del territori ancestral Mapuche», afegeix.

Pel que fa a la discussió que es va obrir durant els incendis sobre regular millor l'activitat forestal, per a la CAM, és un discurs artificiós que es planteja des de l'autoritat, «considerant què ha significat la presència de la indústria forestal, i l'impacte a nivell ecològic, a nivell dels boscos, dels sòls, de l'aigua de les forestals al territori durant tot aquest temps».

«Per això i per aclarir, aquesta crisi dels incendis per a nosaltres, no és una porta que s'obre, no és un espai per debatre sobre una regulació forestal, com a manera de resoldre un conflicte històric amb el poble maputxe. L'única solució, i nosaltres ho hem dit molt clarament, des que es va iniciar el moviment autonomista maputxe, és que les forestals han de fer un retir absolut i definitiu dels territoris ancestrals, reivindicats àmpliament pel nostre el poble nació maputxe», afirma.

«Sempre hem manifestat ser part del moviment maputxe revolucionari, i per això no serem part de cap mena d'iniciativa o debat respecte d'una nova forma de legislar o regular l'àmbit forestal al nostre territori. És una posició històrica nostra, des del nostre sorgiment, que no tindrem cap tipus de coexistència amb les forestals. La nostra acció és per la reivindicació territorial i política, des del pròpiament maputxe, amb el nostre rakiduam [InterNacionalistes: filosofia maputxe] i kimün [idem; coneixement autòcton] ancestral, el qual es contradiu amb el sistema de mort impulsat per les forestals».

La sortida de les forestals, segons Llaitul, són part de la seva lluita per l'autonomia, «a la recerca de la reinstal·lació de les nostres formes de vida maputxe, en l'entès que estem generant les condicions materials i immaterials per a la nostra reproducció com a poble nació. És una lluita per l'autonomia política i territorial de manera integral».

«Si nosaltres no tenim l'autonomia, no podem desenvolupar i continuar existint, amb un sentit de Wallmapu, de Wallontumapu [InterNacionalistes: univers maputxe], com nosaltres ho entenem. Per això és fonamental per a nosaltres reivindicar, en aquest terreny estratègic, que la lluita és per l'autonomia», especifica el dirigent maputxe.

Qui afegeix que és «un tipus d'autonomia revolucionària, ja ho hem dit, un tipus d'autonomia de facto, en els fets, que implica no només el desaferrament de tota aquesta institucionalitat opressora, és independència de totes les institucionalitats de l'Estat i del sistema capitalista. És la reconstrucció o la reinstal·lació, alhora, del que ens va llegar el nostre poble, els nostres ancestres, un llegat que seguim en un sentit revolucionari i transformador».

«I per això, ja que nosaltres reemplacem el monocultiu i reinstal·lem el nostre habitat amb les nostres sembres, les nostres cases, les nostres formes culturals, les nostres formes idiosincràtiques, en clau autonomista. I la plataforma, molt concreta per a això, és el control territorial, aquí s'expressa clarament el que nosaltres pretenem, no només en el pla material o en el pla simbòlic polític, sinó també en el pla cultural i espiritual, que per a nosaltres és allò fonamental, és a dir, estem reconstruint l'ethos maputxe, sosté Llaitul.

Consultat sobre el que ha significat aquesta lluita per l'autonomia per a les seves comunitats, Héctor Llaitul, acusa que han patit una «última arremesa de repressió estatal en contra del moviment autonomista i que ha significat la presó política de diversos weichafe, inclusivament la nostra, dels dirigents, i de militants destacats de la CAM. I això té a veure amb la presència i la continuïtat de la indústria extractivista a tota la territorialitat ancestral».

«Hi ha una arremesa i hi ha una criminalització, persecució dels moviments que estem en lluita frontal contra processos d?inversió capitalista d'aquest tipus al territori. En aquest pla se'ns ha acusat d'altres delictes o il·lícits i que només busquen desvirtuar la nostra lluita de reivindicació ancestral».

«I els últims fets queden visibles molt clarament, amb aquest govern que es creu progressista, però que ha pres la decisió de perseguir i reprimir fins i tot les sembres i les collites. És a dir, carreguen contra les nostres recuperacions productives deixant clar que no permetran cap altre tipus d'activitat econòmica que pugui fundar o sustentar l'autonomia material per al nostre procés de reconstrucció nacional».

Hem observat operatius de la policia militaritzada, en companyia de l'exèrcit xilè, per reprimir activitats productives a l'interior dels predis recuperats, on es fan tasques com neteges, sembres, collites, construcció de ruques, totes en el marc del control territorial”

«Accions repressives que ratllen, no només en el caràcter del feixisme, sinó també en accions molt clares de racisme i intolerància en impedir que es reprodueixin els entramats culturals maputxe, on li donem un valor diferent a la terra, un valor diferent de la manera de concebre un tipus d'economia pròpia per al sosteniment, respecte a l'entorn, on l'equilibri i la reciprocitat amb la natura sigui una realitat pràctica, no només un discurs».

Pel que fa a l'arbitratge que s'està plantejant al tribunal de l'Haia per dues comissions maputxe, Llaitul assenyala que, «com a organització, com a expressió del moviment autonomista no participem en aquesta iniciativa. No creiem de fet que hi hagi un avenç substantiu en la reivindicació territorial i política, per aquesta via. I nosaltres hem estat molt clars amb el nostre projecte polític estratègic, sobre la base de la resistència i la reconstrucció, i que anirem acumulant força en el pla de l'autonomia de facto, com ho hem explicat».

«A més no estem d'acord que hi participin personatges com Baltazar Garzón, que ha estat denunciat pel seu rol en la lluita de part del moviment autonomista basc, dels combatents per la llibertat del poble basc, que han estat reprimits i perseguits per part d'aquest jutge», afegeix.

Per a Héctor Llaitul i la CAM, és important aturar-se en l'anomenat Pla Bon viure, anunciat el maig del 2022 per l'actual govern, el que és considerat per ells, «una de les maniobres més ben utilitzades per Gabriel Boric en contra del moviment maputxe autònom , i que ha estat presentar el que és vell com a nou».

Un pla que contempla una sèrie de mesures que s'inscriuen, segons el werkén, «en la lògica neoliberal que va aprofundir la Concertació per a atendre la problemàtica maputxe, fracassant estrepitosament».

En termes generals, apunta Llaitul, aquest pla contempla dos eixos, aquell que gira al voltant del reconeixement de la demanda indígena sobre la base de la restitució de terres i la creació d'una mena de ministeri especial d'“assumptes” indígenes. L'altre que correspon a l'impuls de “parlaments” amb una “agenda indígena”, amb la consecutiva injecció de recursos. A partir d'aquests dos eixos, a la CAM qüestiona amb interrogants, «sobre quines terres aplicarà aquest pla? instruments com la Reforma Agrària? Qui faran el cadastre? En fi, és igual que fa 30 anys», opina Llaitul.

Qui explica que les seves demandes, «com a organització autonomista i revolucionària, són sobre les terres antigues, base del nostre territori ancestral, no sobre les reconegudes per l'Estat xilè. Aquest és el problema de fons pel qual va néixer el moviment maputxe, i tot indica que això no serà atès amb aquest pla»

Així mateix, l'organització maputxe, es pregunta, si imposen un ministeri d'assumptes indígenes, «qui estarà al capdavant? com funcionarà? Perquè aquest tipus de mesures corresponen a la típica estratègia de cooptació que han utilitzat els governs consecutius al llarg de 30 anys. Intentar polititzar i donar tribuna a les demandes dels sectors moderats per així alhora arraconar i reprimir els sectors autonomistes i revolucionaris maputxe».

Pel que fa al segon eix, el portaveu, també desplega interrogants, amb qui s'asseuran o s'estan asseient a parlar els funcionaris de govern? les 'autoritats' per a ells tenen el mateix significat que per als sectors que porten dècades mobilitzats per la terra? El que el govern entén per “legitimitat” només té sentit entre les seves militàncies universitàries i acomodades sense vincles territorials?», es qüestiona Llaitul.

Qui sosté que «a les comunitats la legitimitat i la justesa de la causa maputxe es construeix en la quotidianitat de la lluita, amb treball, amb trawün [InterNacionalistes: aplec maputxe] i respecte, a diferència del que van implementar les polítiques públiques que van acabar folkloritzant la sortida al conflicte. És per això que aquests 'parlaments' estan destinats a fracassar o a tenir una nul·la legitimitat territorial, ja que els qui hi participen o participaran van ser escollits des de dalt, no des dels territoris i menys amb representants de les expressions de resistència”.

El mateix passa, segons el werkén, amb la injecció de recursos, «perquè el que és important no és quants zeros tingui la xifra, sinó de quina manera s'inverteixi. Una recuperació de terres viu amb pocs diners i així els seus integrants poden menjar, traslladar-se, sembrar, lluitar. Els diners importen, però no són els substantius per enfrontar un conflicte d'aquesta envergadura».

«La lògica d'inversió i desenvolupament que reprodueix aquest govern cau al mateix parany que els seus predecessors, i és per aquestes raons, que sostenim que aquest pla, en el marc del conflicte, s'aguditza pel re acomodament del capital i la repressió en Wallmapu, fracassarà», conclou.

Finalment, consultat si hi ha alguna possibilitat o instància per entaular algun diàleg amb el govern, el portaveu maputxe és categòric «nosaltres ja vam dir que no seríem part de cap diàleg que impliqui negociació, i menys, mentre hi hagi militarització, persecució i presó política. Mentrestant, no es discuteix el problema de fons que és la presència de la indústria extractivista al Wallmapu, i es parli seriosament de territori i autonomia». A més, assenyala com a certa ironia, «És per tot això que no participarem, d'altra banda… com estic pres i amb una llei de mordassa, sense possibilitat d'expressar-nos lliurement, em resultaria impossible participar-hi».

Què és la Coordinadora Arauco Malleco (CAM)? 

El febrer de 1998, a la zona de Tranaquepe, a Tirúa, regió del Bío Bío, hi va haver una reunió entre comunitats maputxe en conflicte, la que va concloure amb la creació de la Coordinadora de Comunitats a Conflicte Arauco-Malleco, més coneguda com a CAM. Aquesta organització va fundar les seves bases en la "reivindicació i ocupació de territoris històricament maputxes, sota la jurisdicció de l'Estat de Xile, juntament amb l'establiment d'un estat sobirà maputxe".

Per més de dues dècades, la CAM s'ha adjudicat una sèrie d'atacs, des de la regió del Bío Bío, fins a la regió dels Llacs, passant per l'Araucanía i Los Ríos. Entre els seus blancs, hi ha hagut atacs a diferents tipus d'instal·lacions d'empreses forestals, agricultores, de transport i recursos bàsics com de llum i aigua, a més de cabanes i predis turístics i privats. Fins i tot, entre el 2021 i el 2022, a les zones on funciona la Coordinadora, es va aguditzar el delicte de robatori de fusta, fet que també es va adjudicar la CAM, per fer negocis, per mitjà del seu històric líder, Héctor Llaitul.