L'organització política Causa Galiza es dissol després de patir una forta repressió espanyola

Causa Galiza Va anunciar el 17/04/2023 la seva dissolució com a organització política després de 10 anys de trajectòria independentista a causa de l'«aprimament orgànic» que impedeix la «necessària oxigenació, entrada i renovació de la militància». En un comunicat, l'organització assegura que el "assenyalament mediàtic abans, durant i fins i tot" després de la resolució de les diferents operacions judicials contra l'independentisme gallec va conduir a l'atribució i la identificació de l'organització amb "una càrrega i apreciació social negativa incontrolable" .

Precisament, integrants de la direcció de l'organització i de Ceivar van quedar absolts per l'Audiència Nacional d'un delicte d'enaltiment de Resistència Galega, pel qual la Fiscalia sol·licitava condemnes d'entre quatre i dotze anys de presó. Els jutges van assenyalar que es tracta d'organitzacions de promoció cultural i suport a presos i van rebutjar que servissin per a l'enaltiment del terrorisme.

"Malgrat les temptatives d'obrir nous espais i procediments de treball polític i comunicatiu, aquesta negativitat no va poder ser superada i, en conseqüència, tampoc l'anèmia orgànica assenyalada", ha assenyalat Causa Galiza. L'organització assegura que aquesta "feblesa" no va aparèixer "de la nit per al matí" sinó que va ser el resultat de la "desatenció per part d'un sector significatiu de la militància de la necessitat de desenvolupar treball polític continu dotat de coherència estratègica".

«De manera que, després de la resolució del procés contra la direcció i la militància independentista desencadenat per l'Operació Jaro, va aflorar de forma descarnada la diferent visió de l'acció i el treball polítics, cosa que va conduir a una confrontació inèdita dins de l'organització» , ha assegurat. Aquesta fractura, apunta, va suposar, a més grans, l'abandonament d'una part significativa de militants en cadascun d'aquests dos sectors, amb el conseqüent enflaquiment orgànic de l'independentisme representada per l'organització matriu.

Per tant, Causa Galiza indica que, “davant la impossibilitat des de les circumstàncies descrites de respondre a la demanda cada cop més evident de disposar d'una organització independentista amb vocació participativa i capacitat d'incidir a l'agenda social i política del país, la concreció de la decisió a prendre només era una qüestió de temps». Clou el comunicat amb l'anunci de la formació d'un Foro de Debate Independentista per a “reunir, muntar i alinear” un nou projecte.

Qui és Resistència Galega?

La policia acusa aquests sectors d'haver impulsat l'organització armada Resistencia Galega que va emprendre les seves accions el 2007. L'octubre de l'any 2014 va protagonitzar el darrer atemptat important contra un ajuntament. La Voz de Galicia, per exemple, ha definit Causa Galiza com "la branca política de Resistencia Galega".

Qui és Causa Galiza?

Es tracta d'un petit moviment polític creat l'any 2012 amb ideologia independentista, socialista i feminista. Va ser formar per Organizaçom para a Liberaçom Nacional. OLN es funda l'abril de 2012 per part de sectors hereus de l'organització juvenil AMI i del grup anti repressiu Ceivar que el 2004 s'havien desvinculat de Nós-UP (creada el 2001 arran del Procés Espiral que va aglutinar AMI, Primeira Linha, Agir i Ceivar. L'any 2008 s'impulsa l'Espaço Irmandinho d'on sorgeix, el 2011 OLN.  El 2016 va ser il·legalitzada per l'estat espanyol que va revertir la seva decisió essent absolts els seus membres del desembre de 2020. A partir de 2020 va començar a donar suport al BNG (Bloc Nacionalista Gallec) fet que va provocar una divisió interna. El sector ara dissolt va continuar com a Causa Galiza mentre el 2022 un segon sector va confluir en la plataforma Comunismo Galego Unido amb Agora Galiza (fundada el 2015 per un sector de Nós-Unidade Popular, hereu de l'APU de 1989), Mocidade pola Independência (2018) i el Partido Comunista pola República Galega (establert el desembre de 2021 com una escissió del Front Popular Gallec). El FPG, fundat el 1988 i origen de tots aquests grups, actualment col·labora amb En Marea, aliat gallec de Podem.