Txetxens i ingúixos denuncien a Estrasburg la criminal deportació patida sota Stalin (Genocidi Ardakhar)

En la concentració davant el parlament europeu a Estrasburg el 23 de febrer s'ha commemorat la brutal deportació de gairebé tota la població txetxena i ingúixos ordenada pel genocida comunista. Es va iniciar el 23.02.1944 i va durar fins al març del mateix any. 

En l'acte hi ha participat el president de la República Txetxena Ichkeria a l'exili Akhmed Zakayev (a la fotografia amb micròfon). Arran de la invasió russa a gran escala d'Ucraïna el 2022, Zakayev va anunciat la formació del Batalló Separat per a Propòsits Especials de les Forces Armades Txetxenes (OBON, 29.06.2022), que funciona com a batalló de voluntaris txetxens lluitant amb les Forces Armades d'Ucraïna. El novembre de 2023, el "Congrés dels Pobles del Caucas Nord" (una aliança política de diversos grups separatistes del nord del Caucas) va nomenar Zakayev cap de la seva Comissió de Defensa juntament amb Akhmad Akhmedov, comandant adjunt del Batalló Sheikh Mansur. El Congrés pretén coordinar els diferents exiliats separatistes per unir els seus esforços contra Rússia. El coronel Rustam Azhiev dirigeix l'OBON des del 15.10.2022.

Genocidi Ardakhar

Coneguda com a Genocidi Ardakhar mig milió de nadius musulmans del Caucas van ser traslladats a la força fora del seu territori. Repartits per diversos indrets de Rússia van ser obligats a treballs forçats en condicions de semiesclavatge. Fins a 200.000 persones van morir arran del genocidi. Molts en el trasllat (fets a -50 graus per exemple al Kazakhstan), d'altres de fam: les racions d'aliments es van fixar en només 116 grams de farina i 56 grams de gra per dia per persona, la qual cosa estava fins i tot per sota dels estàndards dels captius del camp de concentració d'Auschwitz. (aquest estàndard és de 300 grams de pa), una gran part en ser perseguits pels oficials comunistes (uns 20.000 van dur a terme l'operatiu al Caucas). Les pèrdues demogràfiques a curt termini 8sense comptar la dels camps de concentració) s'estimen en el 51,1% per als txetxens i el 47,9% per als ingúixos.

Rehabilitació 

L'any 1953 van morir els tres artífexs de la deportació: poc després de la mort de Stalin el 5 de març, Beria i Kobulov van ser arrestats el 27 de juny de 1953. Van ser condemnats per múltiples càrrecs, condemnats a mort i executats el 23 de desembre de 1953. Els txetxens i els ingúixos foren així rehabilitats. El seu exili va durar 13 anys. Alguns van començar a tornar lentament al Caucas ja l'any 1954, però van ser enviats de tornada per les autoritats. Només durant l'any 1956, entre 25.000 i 30.000 txetxens i ingúixos van tornar a la seva terra natal, alguns fins i tot portant els cossos dels seus familiars.

Unitat del Batalló Separat per a Propòsits Especials de les Forces Armades Txetxenes (OBON) al front el febrer d'enguany
 

Read more »

Akhmed Gisaev, ex ministre de l'interior de la Txetxènia independent: 'Només tenim un enemic, és Rússia'

Dos batallons de voluntaris txetxens han lluitat contra els separatistes recolzats pels russos i les forces russes regulars al Donbas des del 2014, els batallons Sheikh Mansur i Dzhokhar Dudayev. La majoria dels seus combatents van fugir de Rússia després de la caiguda de la República Txetxena d'Ixkèria, el govern independent de facto que controlava Txetxènia entre les dues guerres. Des de la invasió, els grups que prometen suport a la lluita dels ucraïnesos han publicat una gran quantitat de missatges d'àudio i vídeo i publicacions a les xarxes socials.

El 27 de febrer Adam Osmayev, el comandant del batalló Dzhokhar Dudayev, va prometre ajudar a guanyar Ucraïna. "Vull dir als ucraïnesos que els veritables txetxens, avui, defensen Ucraïna", va dir Osmayev. "Hem lluitat i continuarem lluitant per Ucraïna fins al final".'La victòria estarà amb nosaltres, si Déu vol. Celebrarem la victòria a Moscou, a Txetxènia, a Crimea i a Sebastopol. Si Déu vol.' En una altra adreça el 28 de febrer, Osmayev va fer una crida als txetxens que lluitaven a la Guàrdia Nacional Russa perquè canviessin de bàndol.

‘Perquè tot el món civilitzat ajuda Ucraïna. Per tant, també els insto a passar al costat d'Ucraïna, aquí, fins i tot entre el personal de comandament, els generals, hi ha gent de nacionalitat txetxena, us cuidaran. També insto a tots els familiars i amics d'aquestes persones que s'allunyin els seus fills d'aquí el més aviat possible”.

"En general, és impensable que els txetxens, que van ser sotmesos diverses vegades al genocidi des de Rússia, lluitin avui al costat de Rússia; això és inacceptable per a qualsevol religiós o per qualsevol concepte", va dir.

I el seu nombre pot anar creixent. El 26 de febrer, Akhmed Zakayev, que va exercir com a viceprimer ministre al govern d'Ixkèria abans de dirigir el govern a l'exili durant diversos anys, va dir que els txetxens d'arreu d'Europa estaven preparats per anar a lluitar per Ucraïna.

"Els membres del Comitè Estatal per a la Desocupació d'Ixkèria han estat abordats per txetxens de diversos països europeus que volen anar a lluitar per la llibertat del poble ucraïnès", va dir.

Un portaveu de l'Assemblea de Txetxens d'Europa també va dir a OC Media que també s'havien abordat per txetxens que volien lluitar per Ucraïna. "Lamentablement, no ens ocupem dels afers militars", van dir, i van afegir que havien reunit ajuda humanitària i financera per enviar-la al país.

Una font amb coneixement de l'assumpte va dir que aquests voluntaris del nord del Caucàs no es limitaven als de Txetxènia. "Tots els països del Caucas capturats per Rússia lluiten ara aquí, ja siguin txetxens, ingús, daguestanis i ossets", van dir. "La seva pàtria està ocupada, però no han deposat les armes i continuen resistint". Khmed Gisaev, que ell mateix era funcionari del Ministeri de l'Interior d'Ixkèria, diu que la motivació dels txetxens era clara.

"La nostra llibertat és violada per la Federació Russa i el lideratge criminal rus", va dir Gisaev. "Lluiten perquè els txetxens continuen la guerra contra els seus ocupants russos, i només tenim un enemic: aquest és Rússia. A Txetxènia, a Ucraïna, l'enemic és Rússia. "No hi ha molta diferència [la lluita] a Txetxènia o a Ucraïna".

Akhmed Gisayev es va veure obligat a fugir a l'estranger després de ser segrestat i torturat per les forces de seguretat russes per la seva tasca en matèria de drets humans a Txetxènia.

Read more »

Militants caucàsics de Síria declaren lleialtat a l'Emirat del Caucas contra l'IS

Davant la promesa de lleialtat de militants txetxens al Califa de l'Estat Islàmic, un grup de militants caucàsics a Síria ha respost jurant lleialtat a l'Emirat del Caucas (EC). El darrer emir de l'EC va morir en combat el 20 d'abril al Dagestan. El va succeir com a emir Magomed Suleimanov, 'Abu Usman de Gimry, un jutge de xaria (llei islàmica), a finals de maig. Suleimanov és nadiu del Dagestan i l'únic expert en xaria de l'organització armada.

El passat 9 de juliol, una facció de militants del Caucas que lluiten a Síria encapçalats per Salakhuddin Shishani* van declarar la seva lleialtat a l'EC de Suleimanov. Formen part del moviment Jaish al-muhajirin wal-Ansa.

                                                                    Suleimanov
L'Emirat Islàmic del Caucas

El darrer gran cabdill txetxè, Dokku Umàrov, fou mort el 2013. Umàrov havia suprimit la república el 2007 proclamant un emirat caucàsic. Va transformar un moviment independentista secular txetxè en un moviment independentista per a tot el Caucas i, el que és més important, de caràcter fonamentalista islàmic.

Umàrov va crear l'Emirat Islàmic del Caucas (EIC). És una organització fundada el 2007 que vol un estat islàmic al Caucas Nord. Inclou Txetxènia, Ingushètia, Ossètia del Nord, Dagestan, Adygea, Kabardino-Balkària, i Karatxai-Txerkèssia. Ha llençat atacs contra Moscou (2010) i Volgrograd (2013).


La direcció de Kebelov

El liderava Ali Abu Mukhammad (de nom real Aliaskhab Kebelov) avar del Dagestan fins la seva mort en combat l'abril d'enguany. Sota la seva direcció l'EIC va viure una crisi interna. Kebelov va voler articular l'EIC com un moviment caucàsic. En els debats que afecten les diferents faccions jihadistes mundials (al Qaida, Estat Islàmic) va optar pels dos primers. Des de la seva independència va donar suport al Front Al Nusra, referent d'Al Qaida de Síria, en oposició al moviment impulsat per un altre caucàsic Omar al-Shishani*. Aquest és ja un personatge llegendari entre el moviment jihadista mundial. Malgrat el que es creu de forma habitual, pel seu nom "Shishani", no és ben bé txetxè. Es tracta d'un antic pastor i militar georgià de nom real Tarkhan Tayumurazovich Batirashvili, de pare georgià i cristià i de mare musulmana i txetxena. Lidera les "Brigades internacionals" que donen suport a l'Estat Islàmic a Síria, avui denominades Jaish al-Muhajireen (Exèrcit dels Immigrants).

Kebelov es va oposar a la línia promoguda per Shishani de suport incondicional a l'IS i va optar per donar suport, des de la distància, a al-Nusra. Durant la seva direcció cada vegada més sectors eren partidaris de canviar d'aliances i donar suport a l'IS. La seva radicalitat ha seduït les faccions més radicals del jihadisme internacional. El pas el van donar els dirigents de l’EIC al Dagestan, Makhran Saidov i Rustam Asilderov,, qui es va integrar directament a l'IS abandonant l'EIC a finals de 2.014. En poc temps la meitat de l’EIC es va passar a l’IS jurant la bayat (lleialtat) al Califa.


Byutukayev anuncia la lleialtat a l'IS

La mort de Kebelov va resultar decisiva; doncs els partidaris de mantenir l'EIC com a moviment independent van quedar en clara minoria. El desembre de 2014 les forces d’Aslan Byutukayev, successor d’Umàrov, va atacar Grozny. Va resultar una acció audaç, per un moviment que semblava afeblit a les muntanyes, llençar un atac a la capital txetxena. També va reforçar el paper d'aquest comandant txetxè de l'EIC. En especial arran de la mort de Kebelov i la poca claredat al voltant del seu suposat successor (no se sap si es tracta del txetxè Vadalov o del dagestaní Suleymanov.

Aprofitant l'inici del Ramadà Byutukayev va donar finalment el pas. El cap de l'EIC a Txetxènia va anunciar, el 22 de juny, en un vídeo la seva bayat a l'Estat Islàmic des de les muntanyes txetxenes on dirigeix uns pocs centenars d'irredents. Lluny dels 15.000 que afirma el Daily Mail. L'anunci el fa com a comandant txetxè de l'EIC però, afegit a la bayat dels comandants del Dagestan, a efectes reals l'EIC ha quedat molt afeblit. Sense lideratge clar, amb els seus comandants més importants units ara sota la bandera de l'IS i fortament reprimit per les forces russes passarà, si sobreviu, a ser un actor secundari. La situació radicalment inversa dels caucàsics de l'IS.


L'IS s'implanta al Caucas Nord

La direcció de l'IS ha acceptat la lleialtat dels txetxens de l'EIC com abans havia fet, per exemple, amb Boko Haram. El 23 de juny, també en un vídeo, Abu Muhammad al Adnani, de nom real Taha Subhi Falaha, portaveu de l'IS ha acceptat la lleialtat dels islamistes del Caucas Nord. El sirià ha nomenat un governador (wali) per al Caucas, el desconegut Abu Muhammad al Qadari. Tot plegat reforça, encara més, el paper d'Omar al-Shishani i el JAM qui té la voluntat de que l'IS obri un front armat contra Rússia una vegada consolidada la seva posició a Síria i l'Iraq.

* No confondre amb el també georgià Muslim al-Shishani que dirigeix el moviment Junud al-Sham integrat per txetxens i libanesos però que actua en aliança amb el Front Al Nusra. Aquest grup ha participat a la recent ofensiva de Jisr al-Shugur.

Acrònims:
ANF: Al Nusra Front
EIC: Estat Islàmic del Caucas
IS: Islamic State
JAM: Jaish al-Muhajireen

Read more »

Els islamistes txetxens declaren la lleialtat a l'Estat Islàmic

El moviment independentista txetxè ha fet el gir definitiu cap a l'islamisme més radical. Txetxènia va independitzar-se el 1991 amb Djokhar Dudàiev com a president. Van seguir dues guerres 1994-6 i 1999-2000. Rússia va envair Txetxènia i imposar el govern titella dels Kadirov. Van morir 150.000 persones. Les guerrilles txetxenes van continuar operatives fins l'any 2009 quan realment van quedar acorralades.


El pas de l'independentisme secular a l'islamisme caucàsic

El darrer gran cap laic del moviment txetxè, Aslan Maskhàdov fou mort el 2005, el va succeir Abdul-Halim Sadulàvyev qui va fer la transició del moviment laic cap a l’islamisme. El sector minoritari, avui a l'exili, va seguir defensant una república secular. És aquesta facció la que combat avui al costat de les forces ucraïneses contra els pro russos del Donbas.


L'Emirat Islàmic del Caucas

El darrer gran cabdill txetxè, Dokku Umàrov, fou mort el 2013. Umàrov havia suprimit la república el 2007 proclamant un emirat caucàsic. Va transformar un moviment independentista secular txetxè en un moviment independentista per a tot el Caucas i, el que és més important, de caràcter fonamentalista islàmic.

Umàrov va crear l'Emirat Islàmic del Caucas (EIC). És una organització fundada el 2007 que vol un estat islàmic al Caucas Nord. Inclou Txetxènia, Ingushètia, Ossètia del Nord, Dagestan, Adygea, Kabardino-Balkària, i Karatxai-Txerkèssia. Ha llençat atacs contra Moscou (2010) i Volgrograd (2013).


La direcció de Kebelov

El liderava Ali Abu Mukhammad (de nom real Aliaskhab Kebelov) avar del Dagestan fins la seva mort en combat l'abril d'enguany. Sota la seva direcció l'EIC va viure una crisi interna. Kebelov va voler articular l'EIC com un moviment caucàsic. En els debats que afecten les diferents faccions jihadistes mundials (al Qaida, Estat Islàmic) va optar pels dos primers. Des de la seva independència va donar suport al Front Al Nusra, referent d'Al Qaida de Síria, en oposició al moviment impulsat per un altre caucàsic Omar al-Shishani*. Aquest és ja un personatge llegendari entre el moviment jihadista mundial. Malgrat el que es creu de forma habitual, pel seu nom "Shishani", no és ben bé txetxè. Es tracta d'un antic pastor i militar georgià de nom real Tarkhan Tayumurazovich Batirashvili, de pare georgià i cristià i de mare musulmana i txetxena. Lidera les "Brigades internacionals" que donen suport a l'Estat Islàmic a Síria, avui denominades Jaish al-Muhajireen (Exèrcit dels Immigrants).

Kebelov es va oposar a la línia promoguda per Shishani de suport incondicional a l'IS i va optar per donar suport, des de la distància, a al-Nusra. Durant la seva direcció cada vegada més sectors eren partidaris de canviar d'aliances i donar suport a l'IS. La seva radicalitat ha seduït les faccions més radicals del jihadisme internacional. El pas el van donar els dirigents de l’EIC al Dagestan, Makhran Saidov i Rustam Asilderov,, qui es va integrar directament a l'IS abandonant l'EIC a finals de 2.014. En poc temps la meitat de l’EIC es va passar a l’IS jurant la bayat (lleialtat) al Califa.

                                 Aslan Byutukayev

Byutukayev anuncia la lleialtat a l'IS

La mort de Kebelov va resultar decisiva; doncs els partidaris de mantenir l'EIC com a moviment independent van quedar en clara minoria. El desembre de 2014 les forces d’Aslan Byutukayev, successor d’Umàrov, va atacar Grozny. Va resultar una acció audaç, per un moviment que semblava afeblit a les muntanyes, llençar un atac a la capital txetxena. També va reforçar el paper d'aquest comandant txetxè de l'EIC. En especial arran de la mort de Kebelov i la poca claredat al voltant del seu suposat successor (no se sap si es tracta del txetxè Vadalov o del dagestaní Suleymanov).

Aprofitant l'inici del Ramadà Byutukayev va donar finalment el pas. El cap de l'EIC a Txetxènia va anunciar, el 22 de juny, en un vídeo la seva bayat a l'Estat Islàmic des de les muntanyes txetxenes on dirigeix uns pocs centenars d'irredents. Lluny dels 15.000 que afirma el Daily Mail. L'anunci el fa com a comandant txetxè de l'EIC però, afegit a la bayat dels comandants del Dagestan, a efectes reals l'EIC ha quedat molt afeblit. Sense lideratge clar, amb els seus comandants més importants units ara sota la bandera de l'IS i fortament reprimit per les forces russes passarà, si sobreviu, a ser un actor secundari. La situació radicalment inversa dels caucàsics de l'IS.



   Omar al-Shishani lidera el JAM


L'IS s'implanta al Caucas Nord

La direcció de l'IS ha acceptat la lleialtat dels txetxens de l'EIC com abans havia fet, per exemple, amb Boko Haram. El 23 de juny, també en un vídeo, Abu Muhammad al Adnani, de nom real Taha Subhi Falaha, portaveu de l'IS ha acceptat la lleialtat dels islamistes del Caucas Nord. El sirià ha nomenat un governador (wali) per al Caucas, el desconegut Abu Muhammad al Qadari. Tot plegat reforça, encara més, el paper d'Omar al-Shishani i el JAM qui té la voluntat de que l'IS obri un front armat contra Rússia una vegada consolidada la seva posició a Síria i l'Iraq. Continua escalant posicions dins l'IS. Ara, amb més companys.



* No confondre amb el també georgià Muslim al-Shishani que dirigeix el moviment Junud al-Sham integrat per txetxens i libanesos però que actua en aliança amb el Front Al Nusra. Aquest grup ha participat a la recent ofensiva de Jisr al-Shugur.

Acrònims:
ANF: Al Nusra Front
EIC: Estat Islàmic del Caucas
IS: Islamic State
JAM: Jaish al-Muhajireen

Read more »