2026/08/28

2ª Conferència internacional sobre "Reinventar l'autodeterminació"


La segona conferència internacional sobre "Reinventar l'autodeterminació", organitzada per l'UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats), tindrà lloc els dies 27 i 28 d'agost de 2026 a La Haia, Països Baixos. En el marc de la 35a Conferència de la UNPO, es debat sobre la temàtica centrada en el potent tema de "Reimaginar l'autodeterminació". 

La UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats) reuneix pobles i nacions que treballen per enfortir la seva veu a l'escenari internacional, defensar els seus drets i promoure l'autodeterminació. La trobada internacional d'enguany és particularment significativa, ja que coincideix amb el 35è aniversari de la fundació de l'UNPO, establerta a La Haia el 1991. L'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) va elegir una nova direcció col·lectiva durant la seva Assemblea General a l'agost de 2026;

Presidenta: Rubina Greenwood (Congrés Mundial Sindhi) — reelegida per un altre mandat de dos anys.

Vicepresidents:

Abdirahman Mahdi (Front d'Alliberament Nacional d'Ogaden)

Sofia Amini (Partit Democràtic del Kurdistan Iranià / PDKI)

Tresorera: Tammy Breedt (Front de Llibertat Plus o Vryheidsfront Plus / VF+ de la nació boer)

Secretària general: Mercè Monje Cano (ANC catalana)

Després de la conferència inaugural celebrada a Madeira el 2025, aquesta segona conferència reuneix representants de nacions i pobles no representats, experts, professionals del dret, acadèmics, periodistes, actors de la societat civil i relators especials de les Nacions Unides. Els debats se centraran en tres temes principals: representació, narratives i solidaritat, amb l'objectiu de repensar l'exercici del dret a l'autodeterminació en un context internacional en ràpida evolució.

Delegacions diverses

Entre d'altres el Werken Reynaldo Mariqueo, Secretari d'Estat d'Afers Diplomàtics, i Sa Excel·lència Dama Nina Saleh Ahmed representen amb orgull la nostra delegació i porten la veu del Poble Maputxe i del Regne de l'Araucània i Patagònia a aquesta trobada internacional.

La Cabília berber, membre de l'UNPO des del 2017, està representada en aquesta important reunió. Ferhat Mehenni, president del MAK (Moviment per l'Autodeterminació de CabíliaU i del govern cabilenc a l'exili, hi participa, acompanyat en particular per Mourad Amellal, representant cabilenc i membre de la presidència de l'UNPO. Tanmateix, aquesta reunió arriba en un moment particularment dolorós per a la Cabília i els territoris veïns, que han estat assolats per incendis devastadors durant diversos dies. Només el 26 d'agost, el nombre oficial de morts és de 12: 4 a Béjaïa (Bougie), 3 a Tizi Ouzou i 5 a Jijel, a més de desenes de ferits. Aquesta última tragèdia eleva el nombre de persones mortes en incendis des de principis d'estiu a almenys 18, segons les xifres disponibles. 


Read more »

2024/11/03

El seminari del Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació - Iran celebra les accions d'Alemanya contra l'Iran

El Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació de l'"Iran" respon al suport de les accions del govern alemany contra el règim d'ocupació de l'Iran en el seminari inter nacionalista a Bochum (Alemanya) amb representats del Balotxistan, Ahwaz, Kurdistan, Azerbaidjan Sud i Turkmenistan Sud. 

El 31 d'octubre de 2024, el govern alemany va tancar els consolats d'aquest país a Alemanya en resposta a l'execució i crims de la República Islàmica de l'Iran. El Front de Nacions pel Dret a l'Autodeterminació, condemna la pena de mort com un acte inhumà i una clara violació dels drets humans, declara el seu suport a aquesta acció del govern alemany i considera aquesta decisió un pas valuós per fer front als crims. de la República Islàmica i, en conseqüència, un pas en el Coneix la direcció de limitar les amenaces a la seguretat i les activitats d'espionatge del règim d'ocupació i promoció turística de la República Islàmica a Europa.

La desenfrena de la República Islàmica de l'Iran ha arribat a un punt en què la seva brutal violència i els crims organitzats contra les nacions oprimides i ocupades s'han estès ara a l'execució de ciutadans dels països europeus. Durant molts anys, les víctimes dels crims de la República Islàmica van demanar a la comunitat internacional que escoltés les seves veus i no fos espectadors davant de Teheran, però sempre s'han preferit els beneficis i interessos econòmics per sobre dels drets humans i les vides.

"Hem advertit i anunciat repetidament que les ambaixades i consolats iranians als països europeus no són només centres diplomàtics, sinó que s'utilitzen com a bases d'espionatge i assassinat contra els opositors i cobreixen llocs per amenaçar la seguretat dels països d'acollida. Pel dret a l'autodeterminació, el Front de Nacions demana al govern alemany i als altres països europeus que ampliïn aquesta acció humanitària i imposen un embargament diplomàtic a la República Islàmica tancant les ambaixades de la República Islàmica a tot Europa. El govern de l'Iran i el seu sistema polític han amenaçat la vida de les nacions sotmeses en aquesta geografia i la seguretat del món."

Front de nacions pel dret a l'autodeterminació - Iran






Read more »

2018/01/15

Notícies sobre el Kurdistan

Per un seguiment de la realitat diària de la nació kurda recomanem KurdisCat.

Read more »

2017/07/21

Prop de 3.000 morts en 2 anys de conflicte turc al Kurdistan del Nord

International Crisis Group ha realitat un exhaustiu i força neutral informe sobre la represa del conflicte arran de la ruptura unilateral per part del govern turc del procés de pau. Fins a 2.981 persones han mort en aquesta fase, un nombre molt més alt que a la darrera represa de la guerra (juliol 2011 a desembre de 2012). En aquella etapa hi van morir prop d'un miler de persones fins que R.T. Erdogan el 28 de desembre de 2012 va anunciar l'inici del "procés de solució". El mateix Erdogan anunciava la ruptura de la treva per part turca, el 24 de juliol de 2015. Quatre dies abans un suposat atemptat de l'Estat Islàmic matava 33 joves socialistes opositors a Erdogan. Aquella va ser l'excusa utilitzada perl govern d'Ankara... tot i que l'IS mai va reivindicar l'acció i tot apunta a que foren els propis serveis secrets d'Erdogan els qui la van organitzar per a tenir un pretext. Aquest havia de servir per a reprendre la guerra amb el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) i, a la llarga, intervenir a Síria per evitar la unió dels cantons de Rojava, afins al PKK. Entremig calia trencar la resistència de part de l'estament militar turc a entrar al fangar sirià. Per aconseguir-ho Erdogan va fer una purga prèvia amb el pretext del suposat cop d'estat del 15 de juliol de 2016. Menys d'un mes després, el 24 d'agost de 2016, Erdogan entrava a Síria per Jarablus. Quadratura del cercle.

El conflicte, però, té un cost molt alt per a les arques turques. El primer ministre turc Binali Yıldırım, ha anunciat una inversió "de desenvolupament" per a les "províncies de l'est i el sudest", eufemisme per a referir-se al Kurdistan del nord. Espera invertir 1.400 milions de dòlars (1.240 milions d'euros).

El cost de vides, però, és més alt per a la resistència nacional kurda. Segons ICG han mort 1.378 militants del PKK o bé organitzacions afins a la resistència. El desembre de 2015 van morir 6 membres del PKK, el gener 13, el febrer 23 i el març 79. Cal sumar-hi, a part, 219 joves kurds (16 a 35 anys) a zones urbanes. Aquests han estat assassinats impunement per les forces d'ocupació turques o bé en accions de resistència sobre tot en els estats de setge a Sirnak, Sur o Nusaybin (febrer a maig de 2016). La part turca també ha patit 976 víctimes mortals xifra que Erdogan prova d'amagar, per exemple, no fent públics els funerals. Els morts turcs cauen en la ignomínia. Finalment hi ha 408 civils assassinats en el conflicte, la immensa majoria a mans de les forces d'Erdogan.


Si en un primer moment el conflicte va reprendre a zones urbanes desde juny de l'any 2016 ha traslladat l'epicentre al Kurdistan rural. L'informe destaca també la nova ofensiva de les ales armades del PKK (HPG i YJA-Star) contra l'AKP, partit islamista conservador d'Erdogan, amb 7 atacs per sorpresa a zones urbanes. Però el gruix dels atacs de la resistència, un 60 %, són emboscades amb mines o bombes contra les 7.000 tropes auxiliars desplegades per Erdogan. També contra els guàrdies civils armats per Ankara. Entre abril i juliol d'enguany han estat abatuts quinze d'una força que ja supera els 50.000 membres a sou del govern. Erdogan planeja reclutar 25.000 més.

Territorialment, tot i que la meitat dels combats es van localitzar a les regions d'Hakkari, Şırnak, Mardin i Diyarbakır, ICG destaca que el moviment kurd ha eixamplat les zones de conflicte de forma notable els vuit darrers mesos i també a la incursió turca al Kurdistan iraquià. ICG destaca que "la marginalització del moviment polític kurd legal està legitimitzant les vies de resposta violentes".


Read more »

2017/06/08

El Kurdistan de l'Iraq convoca un referèndum per a independitzar-se

Avui s'ha celebrat una reunió on el president kurd Masud Barzani havia convocat tots els partits polítics del Kurdistan. En la mateixa s'ha acordat la data data pel referèndum d'independència:
serà el 25 de setembre de 2017. Es formaran tres Aquests tres comitès per a visitar països estrangers i veïns i explicar el procés de secessió democràtica.


Així mateix s'ha acordat la data per a celebrar eleccions parlamentàries; aquesta serà el 6 de novembre.

KurdisCat
Anàlisi dels motius

Read more »

2017/05/27

7.907 violacions de drets humans al Kurdistan turc el primer trimestre de 2017

Segons l'Associació de Drets Humans de Turquia (IHD) es van cometre 7,907 violacions de drets humans a la regió kurda el primer trimestre de 2017. Incloent-hi 90 morts de civils. Tres eren infants. La Llei d'emergència (OHAL en turc), vigent des de l'intent del cop d'estat, ha provocat un empitjorament de la situació social. 905 persones a la presó, 325 en situació crítica, viuen en condicions sanitàries límit sense ser hospitalitzades.

IHD ha denunciat dues execucions sumàries sense detenció, un mort a la presó, 118 ferits provocats per la policia, 87 morts en xocs entre insurgents i forces armades, juntament amb 16 ferits i 18 estats de setge declarats a zones civils. IHD ha identificat 18 casos de tortura en situació de detenció i 182 a les presons. La policia turca ha assaltat 1.364 habitatges i les autoritats han prohibit dues planes web i dos esdeveniments socials però, a més, han intervingut en 11 manifestacions usant la violència.

Read more »

2017/03/20

Enorme manifestació kurda a Alemanya

La manifestació, massiva, va transcórrer pels carrers de la ciutat alemanya sense incidents i amb molt color el 18 de març. Principalment els colors nacionals kurds, vermell, groc i verd. La recent prohibició a Alemanya de les banderes del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les Unitats de Defensa Popular (YPG) fou obviada i ambdues senyeres van volar al vent. Entre els discursos va destacar el del co president del Partit de la Unitat Democràtica (PYD), Salih Muslim.

Els participants van titllar a Erdogan de dictador, van demanar el no al referèndum del 16 d'abril i van defensar sancions econòmiques cap al règim assassí turc. Fins a 1.400.000 kurds viuen a Alemanya. El govern d'Erdogan va "condemnar amb duresa a les autoritats alemanyes" per haver permès la manifestació pacífica kurda. Una concentració similar, però menor, va tenir lloc a Sarcelles, prop de París.

Font: KurdisCat


 

Read more »

2016/12/16

5.000 polítics kurds empresonats els darrers mesos

El diputat del partit pro kurd ho ha denunciat al Kurdistan iraquià afirmant que és un primer pas: "Turquia vol esmorzar el Kurdistan turc, dinar a Rojava i sopar el Kurdistan iraquià". En una metàfora sobre l'expansionisme turc, Osman Baydemir ha denunciat, a Suleymaniya, la detenció i empresonament de 5.000 quadres del Peoples’ Democratic Party (HDP) and Democratic Society Party (DTP). Entre ells hi ha els co presidents de les formacions.


Read more »

2016/09/15

1.958 morts en 13 mesos de guerra entre Turquia i el poble kurd

Des de la rupturade l'alto el foc de dos anys i mig, el juliol de 2015, el conflicte entre el PKK i Turquia ha entrat en un dels seus capítols més mortals, devastant comunitats en la majoria de Turquia kurd sud-est i colpejant al cor de grans centres metropolitans del país. International Crisis Group ha recollit les dades del conflicte. ICG ha confeccionat el balanç en base als mitjans de comunicació, grups locals de drets humans i l'exèrcit turc. La darrera actualització fou l'u de setembre 2016:1,958 persones han mort en enfrontaments entre forces de seguretat i el PKK des del 20 de juliol de 2015.

Això inclou:

330 civils confirmats per Crisis Group com no combatents. El moviment kurd al·lega que més civils han mort al sud-est, però romanen sense identificar.

676 membres de les forces de seguretat de l'Estat turc
Les baixes inclouen soldats, policies i guàrdies locals (paramilitars ètnicament kurds que estan armats i pagats per l'estat turc).

219 joves de Desconeguda afiliació amb edats entre 16 i 35 anys; no poden ser identificats com a civils o membres del PKK i les seves milícies juvenils (YPS) a causa de la línia borrosa entre civils i militants en un entorn de conflicte urbà.

733 militants del PKK.

Bandera del PKK

Read more »

2016/09/02

Gulîstan, terra de roses, nou documental sobre les guerrilleres kurdes

El documental, en llengua francesa, ha estat projectat al 39è Festival de cinema de Douarnenez, Bretanya. No hi ha escenes de combats sinó que se centra en la formació de les guerrilleres kurdes del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la seva intimitat, rutina, sentiments i forma de vida a les bases del Kurdistan iraquià. És una obra de Zynê Akyol.

Gulîstan, Land of Roses (Trailer) from NFB/marketing on Vimeo.

Read more »

2016/08/15

La guerrilla kurda a Turquia celebra 32 anys del seu alçament








Hêzên Parastina Gel
(Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (YJA-Star) han commemorat, avui, a les muntanyes de Qandil, l'inici de la lluita armada. Un dels fundadors del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), Murat Karayilan, ha intervingut davant els i les Voluntaris/es. Karayilan ha considerat que, amb l'alçament del 15 d'agost de 1.984, el PKK ha aconseguit aturar el genocidi sobre la nació kurda però que ara cal anar més enllà i guanyar la llibertat.

Read more »

2016/07/27

La guerrilla kurda comptabilitza 2.982 ocupants turcs morts en un any de "guerra popular revolucionària"

Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (YJA-Star), les guerrilles del PKK han fet balanç d'un any de guerra després de la ruptura, per part del govern turc, del procés de pau amb l'onada d'atacs a partir del 24 de juliol de 2.015.

"L'estat feixista colonialista que ha declarat una guerra total en línia amb el seu pla de subversió contra el nostre moviment, la nostra gent i el nostre líder, ha utilitzat tots els mitjans disponibles per eliminar i danyar el nostre moviment. Però la resposta donada per la guerrilla en marc de la guerra popular revolucionària i la resistència resultant han anul·lat aquests objectius"




En el detall d'un any de guerra, les guerrilles apunten:


Operacions terrestres dutes a terme per l'Exèrcit turc: 356
Atacs aeris (avions): 658
Atacs d'helicòpters Cobra: 147
Atacs amb obús de morter, tancs: 1.649
Enfrontaments: 110
Accions dutes a terme per les nostres forces: 1.199
Morts enemigues (policia o militar): 2.982
Morts d'alts oficials: 36
Ferit (policies i militars): 1.146
Unitats enemigues presoneres (militar-policial): 13
Vehicles militars destruïts: 184
Tancs destruïts: 15
Vehicles blindats danyats: 175
Helicòpters Cobra abatuts: 4
Helicòpters Skorsky o Cobra malmesos : 44
Vehicles cremats: 202
Torres de vigilància destruïdes: 110

Guerrillers martiritzats (HPG i YJA-Star): 435
Guerrillers presos (HPG i YJA-Star) : 16

Read more »

2016/07/26

Unes 1.700 persones mortes des de la ruptura del procés de pau entre el Kurdistan i Turquia

Els dos bàndols han informat de dades contradictòries inflant les baixes de l'enemic i minorant les seves. Aquesta vegada és l' International Crisis Group (ICG) el qui avui ha presentat un informe, disponible al seu web, que avalua el conflicte des de juliol de l'any passat.

Entre el 20 de juliol de 2.015 i el 19 de juliol de 2.016, a parer de l'ICG, han mort:
307 civils
582 policies, gendarmes i soldats
653 milicians del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)
219 joves kurds dels "qui es coneix l'afiliació"; es tracta de joves civils que s'han enfrontat amb les forces agressores però no militaven a cap formació.

Un terç de les víctimes ho han estat a les zones de Sur/Amed, Nusaybin i Cizre. A part dels morts 350.000 persones s'han convertit en refugiades degut a que les seves ciutats han estat destruïdes per l'exèrcit turc. Només els mesos de maig i juny les morts a les zones rurals foren superiors a les de les urbanes on es van concentrar els combats.

El procés de pau va durar dos anys i mig i la violència va disminuir de forma gairebé total fins que el conflicte fou reobert pel govern turc.

 Cizre, Kurdistan nord


Nusaybin, Kurdistan nord
 Sur, Kurdistan nord




Read more »

2016/07/03

Esgarrifoses xifres de la campanya repressiva turca al Kurdistan

L'Associació de Drets Humans de Turquia, Insan Haklari Dernegi (IHD), i la Fundació de Drets Humans de Turquia, Türkiye İnsan Hakları Vakfı (TIHV) van fer ahir el balanç de la situació de drets humans a Turquia en el dia internacional de la lluita contra la tortura.

Des de l'inici de l'ofensiva del govern turc, el 15 d'agost de 2.015, contra la minoria nacional kurda hi ha hagut, com a mínim, 1.425 persones assassinades i 2.583 ferides. Dos milions de persones s'han vist afecades per tocs de queda i prohibicions de la llibertat de moviment. Fins a 807 persones, la majoria kurdes, han denunciat casos de tortura.

Segons dades oficials turques, han mort 485 militars i policies, 990 han resultat ferits. Les dades de militants kurds assassinats arriben a 400 i la resistència (sigui PKK, HPG o YPS) reconeix 29 ferits entre els milicians. La xifra de ferits és molt baixa doncs les forces turques normalment no agafen presoners. E>ls civils kurds assassinats sumen 542 vides i 1.664 han resultat ferits.

En el conflicte provocat pel govern turc trencant el procés de pau unilateralment, han estat destruïdes desenes de milers de cases pel que IHD i TIHV xifren en 350.000 les persones desplaçades, és a dir, refugiats interns a qui ningú reconeix l'estatut de refugiat i no se les deixa sortir del país.


Read more »

2016/05/18

Milers de persones es manifesten a la capital del Kurdistan iraquià per la independència

La manifestació celebrada ahir commemorava el centenari de l'acord de Sykes-Picot que va esquarterar el Kurdistan després de la I Guerra Mundial. Hewler, capital del Kurdistan iraquià, va ser l'escenari d'un enterrament simbòlic del tractat entre britànics i francesos. La marxa, impulsada pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) va reclamar un referèndum d'autodeterminació per a poder decidir, democràticament, el futur del Kurdistan. De fet, la pancarta inicial de la manifestació afirmava "El Kurdistan ja no és part de l'Iraq".










Read more »

2016/05/10

5.000 cases i 80.000 refugiats només a Gever arran del setge de l'exèrcit turc

Més de dos mesos de setge de l'exèrcit turc sobre la ciutat kurda de Gever han provocat la destrucció de 5.000 cases. És el terrible, i provisional, balanç que ha fetr el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a la zona. A més, 80.000 kurds/es han hagut de marxar de casa seva i s'han convertit en refugiats/des interns/es a Turquia. Sense cap mena d'ajuda ni per part de l'estat turc ni la comunitat internacional. Només 10.000 persones queden a la ciutat protegides per les Unitats de Protecció Civil (YPS), grups de civils que fan front a les brutalitats de l'exèrcit turc que té plena impunitat. Les xifres són terribles. L'exèrcit tirc ha matat com a mínim a 77 persones, ha desplegat 80 tancs a la ciutat i té més de 10.000 homes, fortament armats, terroritzant la població.

El pitjor és que no parlem d'un fet aïllat, d'altres ciutats com Sirnak i Nisêbîn, viuen en la mateixa situació des de fa 57 dies.





Read more »

2016/04/29

110 dels 126 dirigents del partit autonomista kurd DBP



S'ha comprovat que el Partit Democràtic de les Regions (DBP) té 110 membres de la seva assemblea (òrgan dirigent de la formació) i 18 alcaldes empresonats des del retorn del conflicte a la regió kurda de Turquia el 24 de juliol del 2015.

Donat que les detencions i l'empresonament d'activistes polítics, polítics, acadèmics i periodistes continua a Turquia i la seva regió kurda, l'autonomista Partit Democràtic de les Regions (DBP), que organitza la societat i els municipis, d'acord amb el desig de govern autònom democràtic dels kurds, té 110 dels 126 membres de l'assemblea del partit. A més hi ha 18 companys d'alcaldes empresonats des que els enfrontaments van començar entre els grups de milícies estatals i els kurds turcs.

Preguntada sobre l'empresonament dels seus membres, la membre de l'executiva de l'Assemblea de Dones del DBP, Semra Demir, el va qualificar com un "cop contra el DBP" i va dir: "Gairebé no tenim membres de l'assemblea del partit fora. Com si això no fos suficient [el govern] està amenaçant amb prendre l'administració en els nostres municipis, tallar els nostres pressupostos i no pagar beques ni els subsidis que deuen. Però fins i tot si tots estem detinguts i empresonats no deixarem de lluitar. Tot i que la majoria de la societat no diu res sobre la nostra persecució continuarem resistint contra els atacs, de la mà de la nostra gent ".

El DBP va ser fundat en 2014 després de la reorganització de la política "pro-kurda" a Turquia en una estructura conjunta per unir-se a la formació, de nova creació, Partit Democràtic Popular (HDP), que seria el "partit per al conjunt de Turquia"; per això, el llavors existent Partit de la Pau i Democràcia (BDP), va canviar el seu nom al de DBP i es va concentrar, únicament, en la construcció del govern local / regional.

El 28 d'abril de 2014, la totalitat del grup parlamentari del BDP es va unir a l'HDP i en el 3r Congrés del BDP, l'11 de juliol de 2014, la denominació del partit va ser canviada a Partit Democràtic de les Regions, que controlaria 102 municipis guanyats pel BDP el de març de 2014 a les eleccions locals.

Font: Özgür Gundem

Read more »

2016/04/26

Kurdistan obté domini propi .krd

El Govern regional del Kurdistan iraquià ha posat en marxa el seu propi domini a Internet, l'extensió .krd, segons ha explicat el cap del Departament de Tecnologies de la Informació del Govern kurd, Hiwa Afandi.

El nou domini ha comptat amb el rebuig directe del Govern de l'Iran, que va presentar un recurs davant de la Corporació per a l'Assignació de Noms i Números a Internet (ICANN), una organització sense ànim de lucre estatunidenc que gestiona les direccions web i que va autoritzar l'extensió .krd el 2013. Els dominis amb tres lletres són dominis genèrics, diferenciats dels de dues lletres, com .uk, .fr o .es, que són els anomenats "codis de país", que només es concedeixen a estats sobirans reconeguts per les Nacions Unides.

Font

Read more »

2016/03/23

310 civils kurds assassinats per Turquia des del 16 d'agost

La Fundació pels Drets Humans de Turquia (Tükriye Insan Haklari Vakfi, TIHV) ha fet un balanç provisional de l'excepcional situació al Kurdistan turc. Des el 16 d'agost de 2015 fins el 18 de març de 2016, hi ha hagut 63 tocs de queda declarats a 22 districtes de 7 ciutats (principalment Diyarbakir/Amed, Sirnak, Mardin i Hakkari) que han afectat aproximadament 1.642.000 persones civils (segons el cens de 2014 la població).

Durant aquests tocs de queda, els drets fonamentals de les persones, com ara Dret a la Vida i el Dret a la Salut han estat reiteradament violats i 310 civils (62 dones, 29 nens/es, 29 persones més de l'edat de 60 anys) han perdut la vida, segons les dades del Centre de Documentació de la TIHV.

Els estats de setge més llargs han estat els de Sur (100 dies), Cizre (79), Slopi (37) i Idil (33).


Read more »

2016/02/19

Google Translate incorpora el cors, frisó, kurd i gaèlic escocès

Google va incorporar el 17 de febrer 13 noves llengües a l'enginy traductor Google Translator. Entre elles hi ha diverses llengües sense estat. Es tracta del cors, el frisó, el kurd, el gaèlic escocès. En concret, en el cas de la llengua kurda ha adoptat, el dialecte més parlat, el kurmanji, al Google Translate. Actualment Translator cobreix 103 llengües que suposen el 99 % dels parlants de tot el món.


Read more »