Valerie Van Peel i Lorin Parys van ser elegits pel consell del partit mitjançant vot digital com a vicepresidents de la N-VA (Nova Aliança Flamenca). Louis Ide també va guanyar la confiança del consell del partit i continuarà actuant com a secretari nacional del partit en els propers anys. L'elecció ha suposat també una consulta interna sobre l'orientació de la formació nacionalista. Valerie Van Peel representava la línia moderada front Theo Franken qui manté un discurs més radical del seu partit i és més ambigu sobre els vincles que poden forjar amb els independentistes del Vlaams Belang oposats a la immigració massiva.
En una N-VA sacsejada per la seva manca d’entrada al govern federal (en oposar-se a l'acord de Marrakeix sobre immigració) i per la competència del Vlaams Belang, altres quatre candidats també es van presentar: la eurodiputada Assita Kanko (provinent del partit liberal belga MR), les diputades federals Anneleen Van Bossuyt i Kathleen Depoorter, així com el diputat flamenc Lorin Parys, que va renovar el seu mandat.
El president Bart De Wever va agrair el vicepresident retirat, Cieltje Van Achter, pels seus esforços en la gestió quotidiana dels darrers anys. D’acord amb els estatuts, la junta del partit es renovarà al proper consell dissabte 13 de març. Finalment, el dissabte 24 d’abril seguiran les eleccions, entre d’altres, del tresorer general i del president del consell del partit. A més, el comitè d’estatuts, el de supervisió financera i el de conciliació i disciplina també es constitueixen en aquesta data.
Nieuw-Vlaamse Alliantie (Nova Aliança Flamenca) és un partit nacionalista flamenc creat el 2001 i sorgit de l'ala dreta de l'històric partit nacionalista flamenc Volksunie. L'ala esquerra va acabar integrant-se al partit socialista belga. Té una orientació de centredreta i defensa de l'eutanàsia, l'avortament, drets dels homosexuals (ha votat a favor dels matrimonis homosexuals i de l'adopció per part de parelles del mateix sexe). Amb més de 40.000 militants forma part del grup parlamentari europeu European Conservatives and Reformists (ECR) impulsat pels conservadors britànics i actualment liderat per Llei i Justícia de Polònia i Fratelli d'Italia. Des de 2009 ha guanyat les eleccions a Flandes defensant una república flamenca fora de la monarquia belga. El 2019 va aconseguir el 25,6 % essent la primera força a tota Bèlgica amb 1.086.000 vots.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada