L'Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura (OSCEC) ha reclamat que l'extremeny s'ensenyi a les escoles d'Extremadura. L'entitat Oscec Estremaúra, fundada el 2011, s'ocupa principalment de l'estremeñu, asturlleonés, i organitza classes de la llengua des de març de 2018.
L'extremeny, estremeñu, està compost per diversos dialectes:
- A Salamanca es coneix com ‘la palra d’El Rebollar’. També hi ha nuclis a Ciudad Rodrigo i Béjar. L'anomenada habla riberana, molt similar al sayagués i al mirandès, va desaparèixer. A Salamanca subsisteix la llengua a cinc localitats de la comarca d'El Rebollar (El Rebollal en la forma local), en especial a Robleda (Robrea) on hi ha senyalització bilingüe. Té uns 2.500 parlants. Documentación y Estudio de El Rebollar Asociación Cultural treballa en la preservació d’aquest dialecte.
- A Extremadura sobreviu al nord de Càceres. A les comarques de Sierra de Gata, Las Hurdis, Guijo de Santa Bárbara, la vall de l'Alagon, Riberos del Tajo, Valls del Jerte i de l'Ambroz, Las Villuercas-Guadalupe). L'any 2002 es va celebrar, a Calzadilla, el primer congrés sobre l'extremeny amb 30 aportacions. El segon es va celebrar a San Pedro de Mérida l'octubre de 2004.
Es coneix com a extremeny o alt extremeny a la variant asturlleonesa d'Extremadura mentre el terme castúo s'empra pel dialecte del castellà d'Extremadura. Huéyebra cahtúa de Mérida va actuar entre 1993 i 1995 per reivindicar aquest dialecte. Aquest grup va utilitzar la normativa de la 'Primera gramática ehtremeña' (1995) a la seva revista 'Luh papelih'. L'any 2001 es va publicar en cahtúo El Petit Príncep (El Prencipinu).
L'asturlleonés d'Extremadura i Salamanca no té cap reconeixement oficial, no s'ensenya ni té normativa.
A Extremadura també s'hi parlen variants del gallec-portuguès:
- portuguès d'Olivenza, localitat extremenya de parla portuguesa doncs la localitat fou portuguesa fins el 1801. Actualment l'entitat Alem Guadiana (2008) prova de reactivar una llengua en declivi amb uns 3.000 parlants la majoria grans doncs a l'escola només s'ensenya com a llengua estrangera.
- gallec; a fala o xalimès, dialecte del portuguès parlat a la Vall del Xálima (Jálama)als anomenats “us tres lugaris” (San Martín de Trevejo, Eljas i Valverde del Fresno). Es tracta d'un dialecte portuguès de transició cap a l'asturlleonès. Hi ha una quarta localitat, La Alamedilla, a Salamanca on també es parla. Té una notable vitalitat amb una transmissió familiar de més del 75 %. Té uns 4.000 parlants1. Fala i Cultura do Val do Riu Ellas fundada per Domingo Frades va defensar aquest dialecte des de 1991. Va promoure un manifest conjunt dels tres alcaldes de la zona. Usant la normativa gallega i no la portuguesa fins que va desaparèixer. L'any 1999 es va realitzar el primer congrés sobre a fala que el 2001 fou reconegut, simplement com a bé cultural, pel govern extremeny. Asociación Estudio y Divulgación del Patrimonio Lingúistico Extremeño (APLEX) va defensar des de 2003 la variant gallega d'a fala des de Cáceres. A Nosa Fala va recollir el testimoni de Fala i Cultura el 2013. El 2015 va publicar El Petit Príncep i el el Nou Testament amb suport de Promotora Española de Lingüística (PROEL) gràcies a la tasca de Domingo Frades Gaspar, de San Martín.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada