Jean-Guy Talamoni, ex-president del Parlament de Còrsega: “Des del 2015, l'Estat només ens veu com a electes locals, mentre que els que ens van votar ens van votar a la nació corsa"

 

“París evidencia que el vot no val per a res i que allò que funciona és una demostració de força. Les victòries electorals dels nacionalistes del 2015 ençà no les ha tingudes en compte, París. En canvi, sí que ha tingut en compte les manifestacions. Confirma el que ja sabíem: París només reacciona amb la força, no amb la democràcia.” afirma a l'ex-president de l'Assemblea de Còrsega i dirigent del partit independentista Corsega Libera. 

Reaccions del govern francès

El govern francès ha reaccionat a les mobilitzacions per l'assassinat d'Yvan Colonna anunciant l’acostament a presons corses dels altres dos presos polítics condemnats per la mort de Claude Erignac –Pierre Alessandri i Alain Ferrandi– i amb la predisposició de negociar un reconeixement com a autonomia de Còrsega. Talamoni critica la inacció del govern nacionalista cors –pacte d’autonomistes i independentistes– i la submissió a París, que només es mou quan hi ha demostracions de força al carrer. Des de 2015 demanen:

- "La cooficialitat de la llengua corsa, 

- un estatut de resident per a protegir la nostra terra [l’estatut de resident vol impedir la compra de béns immobles a Còrsega als qui faci cinc anys, com a mínim, que no hi viuen], 

- un estatus fiscal singular per a Còrsega, 

- l’amnistia de presos i investigats, 

- i un estatut d’autonomia real, amb poder legislatiu. Tot això forma part del projecte nacionalista que va guanyar el 2015 i va aconseguir la majoria absoluta dels vots el 2017, però París no n’ha volgut parlar."
També apunta al govern francès com a responsable de l'assassinat de Colona: "Les tres persones que encara eren a la presó per l’afer Érignac tenien un règim penitenciari especial que impedia que fossin acostats a presons corses, malgrat que no complien cap de les condicions perquè se’ls apliqués. Era completament il·legal. De fet, la comissió competent va decidir tres vegades d’aixecar-los aquest règim penitenciari, i les tres vegades l’administració política hi ha intervingut per impedir-ho. El comportament de París és il·legal i purament venjatiu. Si París hagués respectat la seva pròpia llei, Yvan Colonna, Pierre Alessandri i Alain Ferrandi faria anys que haurien tornat a Còrsega, i, evidentment, el drama de la mort de Colonna no hauria passat. La responsabilitat de l’estat és clara, però és que, a més, la persona que ha atacat Colonna tenia el mateix règim penitenciari. Era perillós, estava radicalitzat i ja havia tingut problemes per violència dins la presó. Tenia una funció dins la presó, li permetien de moure-s’hi lliurement. El van deixar deu minuts amb Yvan Colonna i ningú no hi va intervenir. Ell té culpa de l’agressió, és clar, però la responsabilitat és absolutament de l’estat. És per això que estem enrabiats."

El dirigent de Corsica Libera no aposta per retornar a la via político-militar del FLNC sinó de provar una de nova: "hem guanyat totes les eleccions polítiques, professionals i sindicals. Totes les eleccions imaginables. De fet, avui tota la societat corsa té un projecte nacionalista i vota nacionalista a tot arreu. Què diem els independentistes de Corsica Libera? Cal que fem una demostració de força, que fem una crida a la mobilització popular i que arribem a la desobediència civil. Tranquil·lament i serenament, sense cap vessament de sang, però blocant l’administració francesa a Còrsega. Haurem d’impedir que la prefectura pugui governar Còrsega. Evidentment, per a fer-ho cal valentia política. Fa uns dies ja va passar: uns sindicalistes van impedir que un vaixell carregat de gendarmes que venien a reprimir les protestes amarressin al port, i van haver de tornar a França. Demanem als nostres companys autonomistes de posar en marxa un pla així i blocar tot allò que puguem blocar, que avui dia és tot. Si demà al matí tenim agricultors ocupant Bastia amb els tractors o gent ocupant totes les administracions franceses, París es veurà obligat a parlar." Malgrat això no descarta anar més enllà: "“La violència que doblega l'estat francès és un fet, ni tan sols és un comentari. El que acaba de passar ho confirma totalment, i no és cap novetat. N'hi ha prou amb rellegir els llibres d'història per observar un estat que mai ha reaccionat fins que s'ha enfrontat a la violència. »
“No estàvem d'acord amb la majoria, continua el líder independentista. A Corsica Libera hem fet saber des de fa uns quants anys que no podíem continuar així, que havíem d'endurir les nostres posicions. Siguem clars, endurir les nostres posicions no va significar retrocedir 20 anys amb els mitjans que es van utilitzar, ni va suposar organitzar batalles al carrer. Va suposar utilitzar totes les palanques al nostre abast, incloses les que havíem adquirit en guanyar les eleccions. I palanques, les teníem. Tots els sindicats agraris, el STC, els nostres electes consulars, les associacions, entre d'altres, més enllà del poder polític. Si haguéssim volgut fer-ho, teníem els mitjans per bloquejar l'administració francesa a Còrsega per obligar París a discutir. La tendència autonomista de la majoria ha preferit llançar incansables crides al diàleg. Crides que al final es van convertir en patètics, fins a la concessió definitiva de destituir els separatistes a petició de París, sense obtenir, però, una devolució de favor. »

Amb la retrospectiva que té avui, Jean-Guy Talamoni mira de bon grat les darreres manifestacions. En expressar la seva incomprensió en relació a una paraula d'ordre. “Què vol dir ''en pau i dignitat''? Dignitat, no crec que els joves hagin mancat en els últims temps, perquè dignitat també és saber quan s'ha de lluitar. Dit això, quan considero que no volíem acabar en lluites al carrer, també és perquè els nostres joves no es posin en perill. Això és el que ens preocupa, però no anem, com han fet alguns electes, a conferències als joves. L'any 1976, tenia 16 anys, era un dels joves activistes. Quan els nostres grans van intentar influir en les nostres posicions, això no només ens va molestar, sinó que en general vam fer el contrari del que deien. »

N'està convençut: "Si el drama que ha deixat avui Yvan Colonna entre la vida i la mort no s'hagués produït, si la reacció que va provocar no s'hagués manifestat, no hauria passat res. hauria passat. Ni mesures davant els presos, ni mà estesa, ni la més mínima evocació d'un estatus d'autonomia. » I l'expresident de l'Assemblea de Còrsega per considerar que el menyspreu de l'Estat pel que fa a les reivindicacions nacionalistes anava unit a una indiferència respecte al sufragi universal. “Des del 2015, l'Estat només ens veu com a electes locals, mentre que els que ens van votar ens van votar a la nació corsa. No esperàvem que respongués favorablement a totes les nostres demandes, sinó que almenys redefiniria les relacions entre Còrsega i París. »