L'assemblea general de l'UNPO aprova establir una presència permanent al costat de l'ONU als Estats Units

El cap de setmana passat (26 i 27 de març) va celebrar l’Assemblea General de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), a Washington DC. L’Assemblea General de l’UNPO s’ha celebrat a Washington DC coincidint amb la iniciativa de l’organització d’establir una presència permanent als Estats Units. Amb aquesta decisió, s’espera reforçar notablement la seva influència diplomàtica a les Nacions Unides. 

Pel que fa als debats teòrics es van destacar les noves formes de colonialisme i com l'UNPO està oferint les diverses formes de formes internes i externes que estan arribant d'arreu del món, sigui quin sigui el camp geopolític. Les delegacions Barotseland, Afrikaners i d'Aceh van començat les seves declaracions sobre la situació de les seves comunitats. La representació catalana de l'ANC va parlar de la seva lluita i de com el no respecte a l'autodeterminació és una causa comuna que els membres de l'UNPO volen arrelar del sistema internacional. La representació activista tàrtar de Crimea va denunciar l'imperialisme rus i demanant que els líders polítics d'arreu del món s'adaptin a la democràcia. El dirigent uigur Dolkun Isa del Turquestan Oriental va parlar de les polítiques de discriminació xineses cap als uigurs al llarg de la història i el gir el 2015 a, encara pitjor, les polítiques genocides del règim del PCC (Partit Comunista Xinès). Els membres tibetans descriviren com el PCC vol aniquilar la identitat i la cultura tibetanes, i que els tibetans a casa seva i a l'estranger continuen sent intimidats per a l'assimilació. El MAK, berber de Cabília, va denunciar els crims del règim algerià en una declaració escrita, mentre que el representant oromo, Shigut Geleta, va parlar dels drets dels oromo a Etiòpia haver estat empresonat. Finalment la Republic of West Papua, membre de l'UNPO des de la seva fundació va narrar les atrocitats comeses per l'ocupació indonèsia.

En aquesta assemblea, es va aprovar una important renovació de la presidència de l’UNPO. S’ha passat de 10 homes i una dona a 6 dones i 5 homes. Per primera vegada en la història de l’UNPO la presidenta és una dona i també per primera vegada és africana. Les dues vicepresidentes també són dones, entre elles la catalana Elisenda Paluzie. La presidència col·legiada incorpora representacions de pobles i nacions de tots els continents (Amèrica, Àfrica, Àsia, Europa i Oceania) amb una nova presidència col·legiada :

Presidenta: Edna Adan Ismail, Somalilàndia (dona)
Vicepresidenta: Elisenda Paluzie, Catalunya (dona)
Vicepresidenta: Rubina Greenwood, Sindh (dona)
Membre: Paul Strauss, Washington D.C. (home)
Membre: Dolkun Isa, uigur (home)
Membre: Tina Muna Barnes, Guam (dona)
Membre: Rigzin Genkhang, Tibet (dona)
Membre: Ali Abdelzadeh, Kurdistan iranià (home)
Membre: Tammy Breedt, afrikaner (dona)
Membre: Alex Thach, Khmer Khrom (home)
Membre: Abdi Mahdi, Ogaden (home)

La nova presidenta, Edna Adan Ismail, va ser la primera dona que va exercir com a ministra d’Afers Exteriors a Somalilàndia i anteriorment va ser ministra de Benestar Familiar i Desenvolupament Social. És una activista molt respectada per l’abolició de la mutilació genital femenina i és la presidenta de l’Organització per a les Víctimes de la Tortura. Malgrat el seu no reconeixement, Somalilàndia, que va proclamar la independència fa 30 anys, és un territori amb una constitució i un exèrcit propis i un govern estable, i s’ha convertit en una de les democràcies més consolidades d’Àfrica.  L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. Tots ells s’han unit per promoure el seu dret a l’autodeterminació, alhora que defensen els seus drets polítics, socials i culturals i preserven el seu medi ambient. es va establir a finals dels anys vuitanta per líders exiliats de pobles que vivien sota l’opressió imperial. Aquesta associació compta amb representants d’Estònia, el poble uigur i el Tibet, entre d’altres. El seu objectiu és replicar el missatge de noviolència i tolerància interètnica del poble tibetà davant l’opressió, seguint l’exemple del 14è Dalai Lama. Actualment compta amb 44 membres actius, des dels tàrtars de Crimea fins als uigurs, i des de Taiwan fins a Catalunya.