Milers de representants de 176 nacions sense estat indígenes de Brasil es mobilitzen aquesta setmana i la vinent a Brasília contra el govern del president Jair Bolsonaro i a favor del seu dret a la terra i l’autodeterminació. Una manifestació ha recorregut aquest 6 d’abril els carrers de la capital del Brasil, en el marc de l’Acampada Terra Lliure (ATL), una de les mobilitzacions indígenes més massives del país sud-americà i que té lloc des de 2004.
L’Articulació de Pobles Indígenes del Brasil (APIB) organitza entre els dies 4 i 14 d’abril la 18a edició de l’ATL, que el moviment espera que sigui històrica: no només perquè es pot tornar a celebrar després de dues edicions suspeses per la pandèmia, sinó perquè sigui la de “l’últim any del govern genocida”.
Així es recull al manifest de l’ATL 2022, que destaca, per sobre dels altres, dos atacs principals del govern de Bolsonaro —una coalició que agrupa partits des del centre fins a l’extrema dreta— contra els pobles indígenes: l’aturada de la demarcació de les terres indígenes i la legislació per a permetre l’explotació minera d’aquestes terres.
La demarcació de terres, en perill
La demarcació de terres és el procés mitjançant el qual la FUNAI (òrgan del govern brasiler que desenvolupa les polítiques relacionades amb els pobles indígenes) certifica que determinat territori és ocupat pels pobles indígenes, els és necessari per al seu manteniment, n’estableix els límits i eleva la proposta a la presidència del Brasil perquè sigui aprovada. És, per tant, el procediment legal que reconeix determinat territori com a indígena i, per això mateix, constitueix una de les reivindicacions centrals d’aquest moviment.
Des que es va instituir aquest procediment a la Constitució de 1988, tots els presidents han demarcat terres indígenes, tots tret d’un: Bolsonaro. A la campanya electoral que el va dur a la presidència el 2018 va anunciar que no ho faria (“No hi haurà ni un centímetre més de terra indígena”, va dir llavors). Ha complert la seva promesa i en treu pit. El dirigent brasiler afirma que el fet que el 14% del territori brasiler ja estigui demarcat, o en procés de ser-ho, demostra que els pobles indígenes ja disposen de prou terres.
No només és que el govern de Bolsonaro no hagi demarcat noves terres, sinó que intenta debilitar la protecció jurídica de les existents. Una de les eines és l’intent d’aprovar un projecte de llei, el 490, impulsat pel lobby agrícola el 2007. El PL 490 preveu que només puguin ser considerades terres indígenes les que ja estaven en possessió d’aquests pobles abans de la promulgació de la Constitució de 1988: és el que al Brasil es coneix com a “marc temporal”, un concepte que està actualment als tribunals. També prohibeix l’ampliació de terres demarcades prèviament i obre la porta a la seva explotació per part d’agents exteriors.
La mineria a les terres demarcades
L’altra gran qüestió del manifest de l’ATL té a veure amb l’explotació de les terres indígenes i, concretament, amb la seva exploració per a trobar-hi recursos minerals i per a generar energia hidroelèctrica. Aquesta és la novetat buscada per un altre projecte de llei, el PL 191/2020, presentat pel govern de Bolsonaro amb règim de tramitació d’urgència ara fa dos anys.
Segons l’executiu, el projecte és necessari perquè el Brasil pugui garantir-se l’abastiment de determinats compostos, com ara el clorur de potassi, utilitzat per a la fabricació de fertilitzants. El govern tem que la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna provoqui el desabastiment d’aquest compost i altres.
L’APIB, per contra, considera que aquesta argumentació no és sinó una “maniobra política” del govern i del sector agrari per a legalitzar la violació del dret dels pobles indígenes a protegir les seves terres de l’explotació. L’organització indígena recorda que, fins i tot si el PL s’aprovés, farien falta “anys” fins que les reserves de potassa es poguessin explotar, amb la qual cosa és “fals” que la decisió estigui lligada a una possible crisi d’abastiment aquest 2022. L’APIB, a més, recorda que l’aprovació del PL incrementaria la desforestació del país —les reserves de potassa es troben a l’Amazònia— i violaria el dret dels pobles indígenes a l’autodeterminació.
Una investigació del diari O Estado de Sao Paulo mostra que la majoria de reserves de potassa del Brasil estan fora de les terres indígenes, cosa que afebleix l’argument governamental sobre la necessitat d’obrir-les a l’exploració minera.
Tant el PL 490/2007 com el 191/2020 han anat superant etapes dels seus corresponents tràmits legislatius durant la presidència de Bolsonaro. Tanmateix, la tramitació ha estat més lenta del que desitjaria el govern. És el cas del PL 191/2020, al qual l’expresident de la Cambra de Diputats, Rodrigo Maia, no va voler donar prioritat ara fa dos anys. Maia, però, ja no és el càrrec, i el nou president, Arthur Lira, ha afavorit que el PL 191 arribi a la Cambra, on un grup de treball l’haurà d’analitzar i després es votarà, previsiblement entre els dies 12 i 14 d’aquest mateix abril, just quan acaba l’acampada. La fiscalia general brasilera ha avisat que el PL 191 és “flagrantment inconstitucional”.
Una acampada organitzativa i formativa
A banda del vessant de mobilització i denúncia, l’Acampada Terra Lliure també serveix com a fòrum de trobada i organització per a representants de moviments indígenes que al llarg de l’any viuen en localitzacions molt remotes entre si, així com d’espai formatiu per a les persones participants. En el programa de l’ATL es destaquen plenaris sectorials sobre aspectes com la legislació, l’educació, la comunitat LGTBI o l’organització de les dones indígenes dins del moviment i en la política brasilera.
Tot i que l’ATL és l’esdeveniment principal en el calendari anual de mobilitzacions indígenes al Brasil, no és pas l’únic. L’emergència de la lluita contra el marc temporal va propiciar que el setembre de 2021 milers d’indígenes organitzessin un altre campament a Brasília, que es va convertir en una de les concentracions més importants de les darreres dècades per part d’aquest moviment.
“Si sóc president, no hi haurà mineria a les terres indígenes”
El fet que l’APIB, al seu manifest, hagi qualificat aquest 2022 com “l’últim any del govern genocida” té a veure amb la celebració, aquest octubre, de les eleccions presidencials i legislatives al gegant sud-americà. Les enquestes atorguen un avantatge sòlid a l’expresident Luiz Ignácio Lula da Silva (Partit dels Treballadors, esquerra), qui ha assegurat en una piulada que, si ell guanya, “no hi haurà mineria a les terres indígenes”.
Resta per veure en què es concretarà aquesta oposició si guanya el dirigent de l’esquerra brasilera. La primera Acampada Terra Lliure de la història, el 2004, va tenir lloc durant el primer mandat de Lula. Una de les queixes del moviment indígena en aquells moments va ser l’ambició insuficient del govern del Partit dels Treballadors per a garantir els drets dels pobles indígenes. L’acampada va néixer, justament, amb l’objectiu de fer més visibles les lluites dels autòctons a escala estatal i de pressionar l’executiu perquè complís les promeses indigenistes amb què l’esquerra havia arribat al poder per primer cop en quatre dècades: al rerefons hi ha l’estructura d’un estat i de determinats sectors de la societat en què el racisme contra els indígenes continua fent-se valdre amb violència.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada