L'exèrcit de Venezuela assassina per primera vegada 4 indis yanomami

A les profunditats de la selva amazònica, una disputa sobre WiFi es va tornar mortal a principis d'aquest mes quan quatre yanomamis van ser assassinats en el que el govern anomena un "enfrontament" entre el grup indígena i els soldats veneçolans. "Això no té precedents", va dir Cristina Burelli, antropòloga i fundadora de SOS Orinoco, un grup que defensa la conservació de l'Amazònia veneçolana. "És la primera vegada que els soldats giren les seves armes contra aquesta antiga tribu". L'incident, diuen els experts, revela la manca de comprensió de l'estat veneçolà a l'hora de tractar amb cultures indígenes en un territori controlat per l'exèrcit que està ple de mines il·legals. Aquest últim dificulta la forma de vida dels Yanomami, una de les comunitats indígenes més grans d'Amèrica del Sud.

El 20 de març, un grup d'homes indígenes es va acostar als soldats d'una base militar a Parima B, una part remota de l'Amazònia veneçolana que limita amb el Brasil, per demanar-los la contrasenya del WiFi, segons cinc persones que coneixien la situació. La comunitat indígena i l'exèrcit havien acceptat compartir l'encaminador, però els soldats van canviar la contrasenya sense l'autorització dels yanomamis, i va encendre el conflicte, van dir les cinc persones, que van parlar sota condició de l'anonimat per parlar d'un assumpte sensible. El fiscal general veneçolà Tarek William Saab va iniciar una investigació sobre el que va denominar un "enfrontament" entre els soldats veneçolans i els yanomamis. No s'ha compartit informació des que va començar la investigació i Saab no va respondre a les preguntes de The Washington Post sobre la investigació.




Més de 40.000 yanomamis viuen a la part sud de l'estat d'Amazones de Veneçuela i al nord del Brasil, segons Survival International, una organització sense ànim de lucre que defensa els grups indígenes. El 1993, almenys 16 yanomamis, inclosos dones i nens, van ser assassinats per un grup de miners salvatges, coneguts al Brasil com a garimpeiros. "Després d'aquesta massacre, l'estat veneçolà es va comprometre a protegir les terres yanomamis i, en canvi, estan sent atacats de nou", va dir Burelli de SOS Orinoco. No està clar com va augmentar el conflicte a Parima B. The Post va revisar un informe policial intern que enumerava els quatre morts, així com sis ferits: tres yanomamis i tres soldats. Les forces de seguretat van arribar dies després de l'incident, segons l'informe.




Dos dels soldats van ser presos com a ostatges i alliberats només després de diversos dies de mediació. Posteriorment van ser traslladats a un hospital de Puerto Ayacucho, la capital de l'estat d'Amazones. Segons l'informe, l'enfrontament va implicar armes, així com arcs i fletxes. La policia va incautar una pistola de 9 mm i almenys 70 cartutxos de rifle. "No ho diria una massacre", va dir Guillermo Marciales, advocat, activista dels drets indígenes i membre del grup local Wataniba. “Hi va haver un xoc perquè els protocols no estaven clars. Hi va haver una ruptura en el diàleg, i l'estat veneçolà té més responsabilitat en això".




En un vídeo compartit per SOS Orinoco tres dies després de l'incident, s'escolta una dona yanomami no identificada parlant amb un oficial militar. "No estàvem fent res", se li sent dir. "No tenien dret a utilitzar les seves armes". El grup d'uns 15 yanomamis, alguns aparentment ferits, es va reunir al voltant d'un home vestit d'uniforme militar que va prometre portar funcionaris de més alt rang a la negociació. "Estem en procés d'escriure una carta a les autoritats veneçolanes per demanar una investigació", va dir Fiona Watson, directora d'investigació de Survival International. "Sé que les tensions són altes al territori ianomami, a banda i banda de la frontera, a causa de la invasió minera i perquè les autoritats no han fet res per eliminar el problema". Va dir que el control de la informació de l'exèrcit va dificultar la determinació del que va passar.




"Cal revisar la relació de l'estat veneçolà amb els pobles indígenes", va dir l'antropòleg veneçolà Aimé Tillett. "Se suposa que han d'estar allà per protegir el territori, però això és l'últim que fan". Una persona que treballa directament amb els yanomamis que va parlar sota la condició d'anonimat per por de les represàlies va dir a The Post que els garimpeiros porten anys explotant la Reserva de la Biosfera de l'Alto Orinoco-Casiquiare i contaminant els rius, amb l'exèrcit veneçolà conscient de la situació. Els yanomami, va dir, han estat reclutats pels miners a canvi d'armes i or, creant una dependència del negoci de l'or i del govern.


"No van morir només per un servei d'Internet, sinó per l'or de la sang que hi ha a l'Amazones", va dir Romel Guzamana, un congressista de l'oposició indígena. "Tots els soldats enviats a l'Amazones van amb la intenció de treballar per l'or sense comprendre la seva visió del món i la seva cultura". El 2019, un informe de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va trobar que els indígenes de Veneçuela havien perdut el control de les seves terres a causa de la presència de l'exèrcit, l'activitat minera i un augment del crim organitzat.

"La mineria, especialment a Amazones i Bolívar... ha donat lloc a violacions de diversos drets col·lectius, inclosos els drets de mantenir els costums, les formes de vida tradicionals i una relació espiritual amb la seva terra", diu l'informe. Des d'aleshores, diuen els activistes, no s'ha aconseguit cap avenç real. "L'Amazones és estimada per tothom però oblidada per tot el planeta", va dir Guzamana. “Allà no hi ha res. Han estat abandonats".