El 2016, la pràctica de la pesca ancestral de la comunitat indígena Sami, que se situa prop del riu Deatnu al nord de Finlàndia, va ser criminalitzada per una nova reglamentació. Tot i això, el 6 de març de l'any 2019, la cort de la primera instància va emetre un dictamen a favor de tres dones Sami que van ser processades per la pesca il·legal. Elles mateixes es van declarar culpables davant de la policia, però van destacar que no hagin fet cap delicte. El seu objectiu era constatar que simplement havien practicat la cultura. És la primera vegada que una cort indica que una estructura legal viola amb els drets col·lectius del poble Sami a Finlàndia. A través del procés legal, aspiren a canviar la legislació de pesca al país.
Tres dones Sami, originàries del municipi Utsjoki, al nord de Finlàndia. A inici d’agost 2017, Anne Nuorgam, Heidi Eriksen, Kati Eriksen i el seu fill Erke Eriksen de 17 anys van anar a pescar al riu Vetsijoki, com havien fet des que eren petites. El riu Vetsijoki és un braç del riu Deatnu, un dels rius de salmó més grans del món, i alhora marca la frontera entre els països Finlàndia i Noruega. Per als Sami que habiten al voltant del territori, anar al riu per pescar era part de la seva vida quotidiana, fins que els dos governs van signar un acord bilateral que va establir una nova reglamentació de pesca el 2016. La nova reglamentació va requerir una llicència pagada per pescar a temps limitat durant l'any. L'argument dels dos estats per restringir la pesca va ser la sobre pesca i la cura del medi ambient. No obstant això, no es van tenir en compte que el poble Sami ha gestionat els béns naturals en base al seu coneixement tradicional i un principi de “no utilitzar més del que necessitem”, i que la pressió augmentada al riu es deu al turisme de pesca . A la pràctica, el canvi legislatiu va significar que els que continuessin pescant sense llicència, fossin criminalitzats, només per practicar la seva cultura ancestral.
El 6 de març de 2019, la cort de la primera instància va emetre un dictamen favorable a les dones processades per pesca il·legal a la municipalitat Utsjoki. Anne Nuorgam, advocada Sami, defensora dels drets humans dels pobles indígenes, i una de les dones processades per pesca il·legal, destaca que, en el cas de Finlàndia, aquest dictamen és històric: “Estem molt feliçes amb el dictamen. Per primera vegada, la cort protegeix els drets de la terra, l'aigua i el mitjà de vida del poble Sami, i expressa que la legislació de pesca pot ser inconstitucional”.
Anne explica que a Noruega i Suècia hi ha precedents de la cort sobre els drets territorials del poble Sámi, però és la primera vegada que això passa a Finlàndia. En iniciar el judici, es va fer un acord amb el fiscal de portar el cas a la màxima instància del sistema de justícia a Finlàndia, perquè el cas pot tenir implicacions per a una revisió de la legislació nacional sobre la pesca. Els avantpassats d'Anne i les altres dones processades, han utilitzat els rius i llacs com a font del seu aliment alimentari i cultural. Durant l'audiència van donar testimonis sobre l'ús ancestral i el coneixement transmès entre les generacions. Van explicar sobre com van aprendre a utilitzar els béns del riu de manera sostenible.
La cort va dictar que no hi ha dubte que les famílies de les dones acusades per pesca il·legal siguin originàries del lloc, i que han utilitzat aquests rius durant diverses generacions. Seguir utilitzant els rius de manera ancestral és un dret que estableix la constitució de Finlàndia on diu que els Samis tenen els drets de mantenir i desenvolupar la seva llengua i cultura, com també estableix l'article 27 del Pacte internacional de drets civils i polítics, reconegut per el país.
Anar a pescar il·legalment era una estratègia conscient. Anne Nuorgam és una advocada Sami que integra el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU i recentment va ser eleita com la seva Presidenta a la 18 sessió del Fòrum. Té molta experiència de treball internacional sobre els drets dels pobles indígenes i litigis pertinents. Heidi Eriksen era part de l'autoritat local amb el mandat de vigilar la implementació de la nova reglamentació. Va utilitzar la seva posició per presentar el seu “delicte” davant l'autoritat corresponent que va ser obligat a portar el cas a la policia. Quan les dones es van presentar davant de la policia, la primera resposta per part de les autoritats va ser donar-los una multa pel delicte que havien comès. Però les mdones van rebutjar, i van exigir un judici per provar el seu cas. Quan finalment la policia va acceptar rebre el seu testimoni, es van declarar culpables davant la llei, però van destacar que no havien fet cap delicte. El que havien fet era practicar la seva cultura ancestral i volien comprovar-ne el dret constitucional davant del sistema. Així va començar el litigi estratègic planificat fa mesos.
Anne diu que el litigi estratègic s'ha convertit en una estratègia més comuna per als pobles indígenes de diferents parts del món que busquen justícia davant de la manca de solucions polítiques. Amb les seves aliades està disposada a portar el cas al sistema de justícia internacional, perquè no només estan lluitant pels seus interessos, sinó per canviar un sistema que discrimina el poble Sami i les seves pràctiques ancestrals.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada